El Govern ha proms tancar-los al juny i les ONG reclamen solucions duradores
MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
Knia acull més de mig milió de refugiats. D'aquests, la majoria estan repartit en dos macrocampaments --el de Dadaab i el de Kakuma-- que viuen constantment amb amenaces de tancament, l'última de les quals en vaticina la desaparició al juny, i no existeix un full de ruta clar per al futur d'aquests refugiats.
Els dos campaments comparteixen una histria semblant, erigits a principis dels noranta. El de Kakuma, situat a la zona nord, va obrir al 1992 després de l'arribada del 'nois perduts', el nom amb el qual es va batejar un grup de joves que van arribar primer a Etipia i després a Knia per fugir de la violncia del seu país.
El Govern keni tenia registrats a finals de novembre més de 216.00 refugiats en aquest enclavament, la població del qual ha tornat a créixer arran de la inestabilitat recent al Sudan del Sud. Així i tot, el campament més poblat de Knia continua sent el de Dadaab, amb uns 237.000 refugiats, segons les estadístiques oficials.
El complex de Dadaab va erigir com a resposta a un xode massiu des de Somlia i va arribar a tenir en els moments més lgids gairebé mig milió de persones, fins al punt de considerar-se el campament de refugiats més gran del món i ser objecte d'amenaces contínues de tancament.
De fet, les successives administracions kenianes han posat sobre la taula avisos incomptables i calendaris sobre la desaparició dels dos principals campaments del país. El Govern d'Uhuru Kenyatta va tornar a plantejar a l'abril del 2021 un full de ruta que marcava finals de juny del 2022 com a data límit i que, com que encara no hi ha notícies que diguin el contrari, continua sent vlida.
Tot i que falta veure qu es concreta, i fins a quin punt la inminncia de les eleccions pot haver endurit la retrica --se celebraran a l'agost d'aquest any--, l'Executiu ha presentat un full de ruta que inclou retornar els refugiats, reubicacions a tercers pasos i alternatives de residncia per a un nombre limitat de persones.
L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) coincideix amb les autoritats locals que aquests campaments no poden continuar sent una solució a llarg termini, per prova de frenar iniciatives prematures mentre treballa bra a bra amb el Govern, com va quedar de manifest a l'abril del 2021 amb una visita al país del principal responsable de la citada agncia, Filippo Grandi.
ELS PRIMERS EFECTES
Knia va promulgar al novembre una nova llei sobre refugiats ben rebuda per les organitzacions humanitries, per preocupa la incertesa actual. El flux d'ajuda ja hauria descendit, fins al punt que el Programa Mundial d'Aliments (PMA) va advertir al setembre de retallades en les racions de menjar.
El director del Consell Noruec per als Refugiats (NRC) a Knia, Neil Turner, assenyala també que l'anunci de tancament crea "certa por" entre els refugiats, fins al punt que alguns estarien accelerant el seu retorn. "Qualsevol pressió sobre els refugiats no és benvinguda", assenyala en una entrevista telefnica a Europa Press.
No obstant aix, el retorn no figura entre les prioritats dels refugiats, perqu ACNUR va assenyalar en un recent informe que al 2020 es van registrar menys de 200 tornades a Somlia, lluny dels més de 7.500 del 2018. Turner coincideix que ara mateix "molt pocs" volen tornar: "El sis per cent, segons estudis recents".
El responsable del NRC afirma que qualsevol retorn ha de ser "segur, voluntari i digne", cosa que passa també per poder accedir a serveis bsics quan creuin la frontera. "No tornaran a Somlia famílies amb nens en edat escolar quan no tenen una escola on anar", resumeix.
A més, en crisis tan perllongades com les que van originar els camps de Dadaab i de Kakuma, es produeix la circumstncia que hi ha "refugiats de segona o tercera generació" que mai no han trepitjat el país del que van fugir les seves famílies. La meitat de la població refugiada té menys de 18 anys, afegeix Turner.
MÉS QUE RETORNS
La cap de Metges Sense Fronteres (MSF) a Knia, Dana Krause, va expressar al desembre en un comunicat la seva preocupació pel tancament, al mateix temps que va instar les autoritats locals a aprofitar-lo com una "oportunitat" per aconseguir "solucions duradores" per a les refugiats. Tant el MSF com el NRC esperen que la nova llei de refugiats serveixi com a punt d'inflexió, obrint també la porta a noves estratgies.
Turner subratlla que "l'únic focus no hauria de ser el retorn" d'aquestes persones, perqu hi ha altres estratgies per alleugerir una crrega que durant anys ha marcat Knia. Una d'aquestes és el reassentament, per les places habilitades en els últims anys han estat "extremadament decebedores" a ulls del NRC, crític per exemple amb els missatges antiimmigració de pasos europeus.
"Els governs occidentals diuen que no volen refugiats mentre no fan res per assistir Knia, encara que sigui amb xifres baixes de reubicació", lamenta aquest responsable. No és un cas únic, perqu ACNUR va denunciar que al 2020 --l'últim any complet amb dades-- només 22.770 persones del món es van beneficiar d'aqeusts trasllats.
Per a Turner, l'opció preferent en casos com el de Knia passa per cercar "una integració", cosa en qu treballen ONG com la seva, amb programes específics per a l'acolliment. D'aquesta manera, encara que entén les "preocupacions legítimes" de les autoritats a l'hora de pensar a "absorbir" mig milió de refugiats, demana cercar fórmules que no sempre han de consistir en la ciutadania plena.
Són població jove, formada, i que a més de representar m d'obra suposa "un mercat al qual poder vendre". També aix implica desafiaments encara més grans que la desaparició física dels campaments, perqu "el tancament no tindr lloc de la nit al dia, per la integració tampoc no es produir a curt termini", segons Turner, que parla d'un termini d'anys --"fins a deu"-- en qu caldrien polítiques noves i fons constants.
A l'espera de veure en qu es tradueix la promesa de tancament que va llanar el Govern sobre els camps de Dadaab i Kakuma, el que sí que est clar per a Turner, tres dcades després de l'obertura d'aquests enclavaments, és que tots dos simbolitzen el "fracs" a l'hora d'estabilitzar els pasos vens a Knia.
"Políticament i diplomticament representen un fracs del Sudan del Sud i Somlia", assenyala, ampliant el focus geogrfic a dos pasos que viuen sumits en la inseguretat, la incertesa política i l'escassetat de recursos. Mentrestant, no només es pot continuar ajudant els refugiats.
