MADRID, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
Paul Manafort, antic cap de la campanya de Donald Trump, ha negat aquest dimarts haver tingut reunions amb el fundador de Wikileaks, Julian Assange, els anys 2013, 2015 i 2016, tal com ha informat el diari britànic 'The Guardian'.
"Aquesta història és totalment falsa i deliberadament difamatòria. Mai no m'he reunit amb Julian Assange ni ningú connectat amb ell", ha dit a través d'un comunicat publicat pel seu portaveu.
"Estem considerant totes les opcions legals contra 'The Guardian', que ha procedit a publicar aquesta història fins i tot després de ser notificat pels meus representants que era falsa", ha agregat, segons ha recollit la cadena de televisió nord-americana CNBC.
Per la seva banda, Wikileaks ha assenyalat que "Assange ha demanat als seus advocats que demandin 'The Guardian' per difamació per la història inventada sobre Manafort", alhora que ha obert un fons per demandar el diari.
"Aquestes afirmacions són completament falses i la història ha estat inventada. No obstant això, s'ha fet viral i ha estat repetida sense sentit crític per part de mitjans de comunicació de tot el món", ha lamentat en la seva pàgina web.
Segons les informacions de 'The Guardian', Manafort es va reunir en secret tres vegades amb Assange, l'últim cop abans que el portal de filtracions revelés una bateria de correus electrònics robats al Partit Demòcrata en plena campanya electoral.
Diverses fonts consultades pel rotatiu britànic han confirmat la celebració d'aquestes trobades, encara que no estan clars ni els motius ni el seu contingut. La informació torna a sembrar el dubte sobre l'entorn de Trump i les relacions amb actors vinculats directament o indirectament a l'òrbita de Moscou.
La relació entre Manafort i Assange es remuntaria a finals del 2012 o a principis del 2013, quan l'empresari nord-americà treballava a Ucraïna i assessorava el llavors president, Víktor Ianukóvitx, refugiat a Rússia des de la revolució que va enderrocar el seu Govern.
Manafort, acusat per la Fiscalia especial que investiga la presumpta connivència entre la campanya de Trump i el Govern rus, va fer la primera visita l'any següent que Assange es refugiés a l'ambaixada equatoriana a Londres per esquivar la possible extradició a Suècia, on el fundador de Wikileaks estava sent investigat per suposats delictes sexuals.
Segons 'The Guardian', Manafort va tornar a l'ambaixada el 2015 i va fer una tercera visita la primavera del 2016, prop de les dates en les quals es va incorporar com un dels principals assessors del llavors precandidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump. Aquesta última visita va durar uns 40 minuts, segons una de les fonts.
El personal de l'ambaixada no va ser conscient de qui era Manafort i de la vinculació amb Trump fins després de les reunions i la informació apunta que l'exassessor no va seguir els protocols habituals per a altres convidats que es registren davant del personal de seguretat i ensenyen els seus passaports.
UNA NOVA VARIABLE
La revelació afegeix un factor a la seqüència d'esdeveniments de l'estiu del 2016, quan Wikileaks va publicar desenes de milers de correus electrònics suposadament interceptats pels Serveis d'Intel·ligència russos. L'exsecretària d'Estat Hillary Clinton va atribuir a aquesta filtració part de la derrota en les eleccions presidencials.
Manafort sempre ha negat qualsevol vinculació amb aquest ciberatac, pel qual el fiscal especial Robert Mueller ha imputat 12 oficials russos. Una de les sospites que sempre ha acompanyat l'entorn de Trump és si la campanya estava al cas de les operacions de Moscou i si també les va encoratjar a la recerca de possibles rèdits polítics.
Segons un informe escrit per l'exagent de l'MI6, Christopher Steele, Manafort va formar part d'una "conspiració" entre la campanya de Trump i el Govern rus, interessats tots dos a derrotar Clinton. A això se suma que Assange veuria una administració en mans de Trump més favorable als seus interessos que una sota comandament de Clinton.
