Propugna més imposats per als rics, renacionalitzacions, la sortida de l'OTAN i renegociar els tractats de la UE
PARÍS, 23 abr. (EUROPA PRESS) -
Als seus 65 anys, Jean-Luc Mélenchon aspira a donar la campanada en la primera volta de les eleccions presidencials a França del 23 d'abril, després d'una recta final de campanya en la qual la seva popularitat l'ha portat fins al tercer lloc, segons algunes enquestes, i ha fet planejar la possibilitat d'un cara a cara amb la ultradretana Marine Le Pen en segona volta.
"No sóc d'extrema esquerra", ha sostingut Mélenchon davant de l'etiqueta que se li ha vingut donant en aquestes eleccions, unes de les més ajustades i convulses que es recorden a França, amb fins a quatre candidats amb opcions de passar a la segona volta, d'acord amb els sondejos.
Nascut a Tànger (el Marroc) en 1951 i nét d'un murcià, Mélenchon va estudiar Filosofia i va exercir com a professor d'institut. En 1976 va començar a militar en el Partit Socialista, després d'una primera militància comunista durant la seva joventut. Aviat va començar a ocupar càrrecs en la formació, primer a nivell municipal i departamental fins que en 1986 és triat senador per Essone, lloc que va mantenir fins a l'any 2000.
Aquest any, va donar el salt a la política nacional, passant a ser nomenat ministre delegat de Formació Professional al Govern de Lionel Jospin, ja que va ocupar fins el 2002. A partir d'aquest moment, el seu gir a l'esquerra es va anar aguditzant i, després de votar en contra del Tractat Constitucional Europeu en 2005 i molest amb l'elecció de Martine Aubry com a secretària general, en 2008 va consumar la seva sortida del Partit Socialista amb diversos companys de l'ala esquerrana.
Després d'això, funda al febrer de 2009 el Partit d'Esquerra, seguint el model de l'Esquerra alemanya, fundat per antics membres del Partit Social Demòcrata (SPD) i aconsegueix un escó en les eleccions al Parlament Europeu d'aquest mateix any, la qual cosa li donarà certa visibilitat.
PRIMER ASSALT A l'ELISI
Mélenchon va protagonitzar el seu primer assalt a l'Elisi en 2012, encara que sense èxit. Com ha ocorregut en aquesta ocasió, a la recta final les seves dades en els sondejos van millorar considerablement però finalment el dia de les eleccions només va aconseguir recaptar l'11 per cent dels vots, la qual cosa el va deixar en quarta posició.
En les eleccions parlamentàries d'aquest any va fer una aposta arriscada, presentant-se per la mateixa circumscripció que Marine Le Pen, quedant en tercera posició. La líder del Front Nacional perdria davant del candidat socialista.
Ara, la perspectiva que aquest enfrontament es repeteixi en les presidencials ha generat temor a França, mobilitzant als partidaris del centrista Emmanuel Macron i el conservador François Fillon, que han fet crides sobre el risc que això comportaria i apel·lant al vot útil.
En aquesta ocasió, Mélenchon es presenta a les eleccions al capdavant del moviment França Insubmisa i, davant la marginació a la qual li han sotmès els mitjans generalistes, ha optat per les xarxes socials per fer arribar el seu missatge. El candidat presidencial compta amb gairebé 1,1 milions de seguidors en Twitter, més de 900.000 seguidors en Facebook i més de 300.000 en YouTube. A més, ha recorregut a un holograma de si mateix per poder participar en dos actes alhora durant la campanya.
PROPOSTES ELECTORALS
La seva admiració pels difunts Fidel Castro i Hugo Chávez al costat de les seves declaracions a favor d'organitzacions com l'Aliança Bolivariana per als Pobles de La Nostra Amèrica (ALBA) li han comerciejat nombroses crítiques i acusacions que pretén exportar el model castrista i chavista a França, quelcom que ha refutat tallantment.
En matèria econòmica, la seva gran aposta és un paquet de 100.000 milions d'euros que destinarà a projectes socials, inclosa la construcció d'habitatges, així com a projectes mediambientals, especialment encaminats a les fonts d'energia alternatives i la fi de l'energia nuclear.
Una altra de les seves grans propostes, que enllaça amb mesures similars plantejades per forces esquerranes europees com Podem o Syriza, és modificar l'actual sistema impositiu passant dels cinc trams actuals a un total de catorze, amb un tipus del 90 per cent per a aquells ingressos superiors als 400.000 euros. Mélenchon també s'ha compromès a combatre la corrupció i ha promès impostos més alts per a béns de luxe.
D'altra banda, el candidat propugna l'estricte compliment de la jornada laboral de 35 hores setmanals, clau per crear els 3,5 milions de nous llocs de treball que ha promès, així com rebaixar l'edat de jubilació fins als 60 anys i pujar un 16 per cent el salari mínim.
Igualment, el seu programa defensa la renacionalització d'alguns sectors que considera estratègics com l'energètic, el bancari o el de transport i defensa un "proteccionisme solidari" davant de la globalització i les multinacionals que passa entre uns altres pel seu rebuig als tractats de lliure comerç internacionals.
RELACIÓ AMB LA UE
Però si hi ha una mesura de les plantejades per Mélenchon que genera més temor: la possibilitat d'un referèndum sobre la sortida de França de la UE. L'eurodiputat planteja, sota el lema 'Europa, o la canviem o l'abandonem', un Pla A que seria "la sortida concertada dels tractats europeus", abandonant amb això les regles existents i "negociant altres regles" aquells països que ho desitgin.
De fracassar aquesta proposta, "el Pla B seria la sortida dels tractats europeus de forma unilateral per part de França per proposar altres cooperacions". En tot cas, el resultat de les negociacions per canviar la UE seria sotmès a referèndum.
En el plànol europeu, també defensa que s'ignori el Pacte d'Estabilitat --que posa límits al dèficit i el deute-- i que es posi fi a la independència del Banc Central Europeu. En relació amb aquest últim assumpte, reclama recuperar el control del Banc de França. Mélenchon també planteja la sortida de França del Fons Monetari Internacional (FMI) i de l'OTAN.
D'altra banda, en matèria política i institucional, Mélenchon propugna la convocatòria d'una Assemblea Constituent que redacti una nova Constitució per a França i que contemplaria una limitació dels poders del president --actualment dels més amplis al món-- així com la possibilitat que aquest pugui ser cessat per una votació popular.
Així mateix, el candidat de França Insubmisa defensa baixar a 16 anys l'edat de vot, l'abolició del Senat i la prohibició que una mateixa persona pugui ocupar de forma simultània diversos càrrecs electes alhora.
