Reitera que vetarà qualsevol intent d'imposar noves sancions a l'Iran i demana que es doni una oportunitat a la diplomàcia
Anuncia que es reformaran els programes de vigilància i destaca la importància de la confiança pública
WASHINGTON, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
El president dels Estats Units, Barack Obama, ha destacat aquest dimarts en el discurs de l'Estat de la Unió el pes de la diplomàcia en les relacions internacionals i ha centrat les seves paraules sobre política internacional en la situació que travessen Síria i Afganistan, les negociacions sobre l'acord nuclear iranià i la lluita contra l'organització terrorista Al-Qaida.
Amb les seves paraules des del Capitoli, ha destacat que, si bé els Estats Units "ha de seguir estant alerta", la seguretat del país "no pot dependre únicament de la força militar".
"Com a comandant en cap, he fet servir la força quan ha calgut per protegir la població estatunidenca, i mai dubtaré a fer-ho mentre estigui al càrrec. Tot i això, no enviaré les nostres tropes al perill si no és que realment necessari", ha dit.
"Hem de lluitar les batalles que han de ser lluitades, no les que els terroristes volen que lluitem, aquelles amb grans desplegaments que minin la nostra fortalesa i acabin per encoratjar l'extremisme", ha argumentat.
En aquest sentit, ha destacat el paper "vital" dels serveis d'intel·ligència i ha anunciat que reformarà els programes de vigilància, adduint que "el treball del servei d'intel·ligència depèn de la confiança pública, aquí i a l'estranger; la privacitat de la població no està sent violada".
"En un món d'amenaces complexes, la nostra seguretat i lideratge depenen de tots els elements del nostre poder, inclosa una diplomàcia de principis", ha manifestat Obama.
Així ha enumerat una sèrie de punts rellevants de la política exterior del país, posant en primer lloc la retirada de tropes de l'Iraq i el final de la missió estatunidenca a l'Afganistan a final del 2014.
"Quan vaig accedir al càrrec, al voltant de 180.000 estatunidencs estaven desplegats a l'Iraq i l'Afganistan. Avui, les nostres tropes estan fora de l'Iraq, i més de 60.000 soldats han tornat a casa des de l'Afganistan", ha recordat.
Obama ha ressaltat que Washington "acabarà la missió (a l'Afganistan) a final d'aquest any, i la guerra més duradora dels Estats Units arribarà a la seva fi".
"Després de 2014 recolzarem un Afganistan unificat que sigui responsable del seu futur. Si el Govern afganès firma l'Acord Bàsic de Seguretat (ABS) --la firma del qual ha estat ajornada pel president afganès, Hamed Karzai-- una petita força podria quedar al costat dels aliats de l'OTAN per dur a terme dues missions: entrenar i ajudar les forces afganeses i dur a terme operacions antiterroristes contra Al-Qaida", ha afegit.
"Malgrat que la nostra relació amb l'Afganistan canviarà, hi ha una cosa no ho farà: la nostra determinació per evitar que els terroristes no llancin atacs contra el nostre país", ha puntualitzat.
En aquest pla, i vinculat amb la retirada de les tropes nord-americanes de l'Afganistan, Obama ha recalcat que el 2014 serà l'any en el què el Congrés d'Estats Units retiri la resta de restriccions al trasllat de presos i el tancament la presó de Guantánamo".
"La lluita contra el terrorisme no ha de ser únicament a través del servei d'intel·ligència i l'acció militar, sinó que s'ha de mantenir fidel a les nostres idees constitucionals, i ha de ser un exemple per a la resta del món", ha argüit.
Respecte a la lluita contra Al-Qaida, Obama ha destacat que, malgrat que "s'ha posat el seu nucli en el camí cap a la mort, altres filials del grup s'han establert en diferents parts del món".
"Al Iemen, Somàlia, l'Iraq i Mali hem treballat al costat dels nostres aliats per interrompre i eliminar aquestes xarxes. A Síria, recolzem a l'oposició que rebutja l'agenda d'aquestes xarxes terroristes. Als Estats Units hem enfortit les nostres defenses per combatre els 'ciberatacs'", ha explicat.
PROGRAMA NUCLEAR IRANIÀ
D'altra banda, ha destacat que "ha estat la diplomàcia estatunidenca, recolzada amb la pressió, la que ha detingut els avenços del programa nuclear iranià i ha aconseguit que en part hagi fet marxa enrere".
"L'Iran ha començat a eliminar les seves reserves d'urani altament enriquit, no està instal·lant centrifugadores i ha acceptat inspeccions sense precedents perquè el món pugui verificar, dia a dia, que no està construint una bomba", ha enumerat.
"Al costat dels nostres aliats participarem en converses per veure si podem aconseguir un objectiu que tots compartim: evitar que l'Iran es faci amb armes nuclears", ha afegit el mandatari.
En aquest sentit, ha reconegut que les converses amb vista a un acord final "no seran fàcils" i ha dit que "podrien no tenir èxit". Alhora, ha dit que "les negociacions no es basen en la confiança, sinó en l'acció verificable".
Obama ha reiterat, a més, que vetarà qualsevol intent del Congrés d'imposar noves sancions contra Teheran, si bé ha destacat que en el cas que les autoritats iranianes no compleixin amb l'acord, serà "el primer a exigir-les".
"En benefici de la seguretat nacional, hem de donar a la diplomàcia una oportunitat d'èxit. Si els líders iranians aprofiten l'oportunitat, podria ser un pas important perquè el país es torni unir a la comunitat de nacions", ha valorat.
DIPLOMÀCIA A SÍRIA I EL PRÒXIM ORIENT
Obama ha tornat a incidir en el paper de la diplomàcia en les relacions exteriors en la decisió del Govern sirià de desmantellar el seu armament nuclear i ha indicat que Washington "continuarà defensant el futur que el poble sirià mereix". Així, ha dit que ha de tenir "un futur lliure de dictadures, terror i por".
A més, ha indicat que "la diplomàcia estatunidenca està ajudant israelians i palestins a les seves difícils però necessàries converses per posar punt i final al conflicte".
El president estatunidenc ha sostingut que les converses han de derivar "en un Estat digne i independent per als palestins i una pau i seguretat duradora per a l'Estat d'Israel, un Estat jueu que sap que els Estats Units sempre estaran al seu costat".
Així, ha tocat un dels punts centrals de les negociacions, i és l'exigència d'Israel de ser reconegut per l'Autoritat Palestina (AP) com un estat jueu, cosa que és rebutjada per l'AP perquè considera que seria un terme excloent per a la comunitat musulmana que rau al seu interior.
ALTRES ALIANCES I PROJECTES
Finalment, Obama ha tingut unes breus paraules per a la resta de països aliats i ha deixat veure algunes de les línies que seguirà la política exterior estatunidenca a la resta de camps.
El mandatari ha destacat que l'aliança entre els Estats Units i Europa "és la més ferma que hi hagi hagut al món". A més, ha tingut paraules per a la situació que travessa Ucraïna i ha ressaltat que Washington "defensa el dret de la població a expressar-se de manera lliure i pacífica".
Respecte a Àfrica, ha dit que les autoritats nord-americanes "uneixen governs i empresaris per millorar l'accés a l'electricitat i combatre la pobresa extrema", i alhora ha afegit que "des de Tunísia fins a Birmània, es recolza als qui volen fer el treball dur de construir la democràcia".
Alhora, ha destacat els "nous llaços de comerç" amb Amèrica Llatina, així com "els intercanvis a nivell de cultura i educació" amb els països de la regió.
Les últimes paraules d'Obama en aquest aspecte han estat per a la regió l'Àsia-Pacífic, de la qual ha dit que "seguirà sent una de les prioritats" dels Estats Units, que "donarà suport a als seus aliats per determinar un futur de més seguretat i prosperitat".
