Les "restes" del règim de Mubarak impulsen la restauració amb una dura repressió de la dissidència
MADRID, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'11 de febrer es compleixen quatre anys de la dimissió del president egipci Hosni Mubarak després de la Revolució del 25 de Gener, i el règim que està instaurant el nou 'home fort' del país, Abdel Fattah al-Sisi, s'assembla molt a l'anterior. A més, les causes de la rebel·lió --atur, pobresa, corrupció i repressió-- continuen vigents.
"Els greuges que van portar als egipcis a la plaça Tahrir segueixen estant aquí. La policia opera amb absoluta impunitat i recorre rutinàriament a la tortura, els tribunals són capritxosos i injustos i en ocasions absurds (...). La pobresa i la desocupació segueixen augmentant i els problemes de l'habitatge, l'educació i la sanitat estan encara pitjor del que pronosticaven els experts en desenvolupament", argumenta el periodista i investigador Thanassis Cambanis, expert en el Pròxim Orient.
Aquesta situació és molt semblant a la dels mesos anteriors a la revolta contra Mubarak i el Govern d'Al-Sisi està responent de manera molt semblant: limitació de les llibertats, detencions massives i condemnes a mort dels dissidents.
Històricament, els règims autoritaris egipcis mantenien la seva legitimitat gràcies a millores limitades del nivell de vida o compensant la pobresa amb gestos d'aperturisme. A l'última etapa de govern de Mubarak no es van complir cap d'aquestes dues premisses i tampoc Al-Sisi sembla estar satisfent les expectatives.
Les dades econòmiques revelen que el camp ni tan sols produeix els suficients aliments per alimentar la població, les reserves de divises són cada vegada menors i el país depèn cada vegada més de l'ajuda exterior. Els mitjans de comunicació, tant privats com públics, estan vedats a qualsevol crítica al nou Govern i els partits polítics que no rendeixen homenatge al "nou faraó" són perseguits.
Un exemple de la duresa de la repressió de les forces de seguretat és la mort de 23 persones durant les manifestacions per commemorar el quart aniversari de la Revolució del 25 de Gener. En aquestes marxes, pesi a l'escassa participació i el seu caràcter pacífic, van morir destacats activistes com Shaimaa al Sabbagh, membre del Partit Aliança Popular Socialista que va morir pels trets d'un policia, segons ha pogut corroborar una investigació de 'Human Rights Watch'.
"Les tendències històriques apunten que la classe militar victoriosa té molt del que preocupar-se", assenyala Cambanis, que creu que "la corda tornarà a trencar-se a Egipte tard o d'hora". "El cor unànime de suport a Al Sisi pot ser el preludi d'un altre període de decepcions i revolució", postil·la.
LA RESTAURACIÓ
Igual que Mubarak, Al-Sisi està recorrent a una petita elit econòmica i militar que adopta totes les decisions importants tant a nivell econòmic com polític i treballa per reconstruir les bases de poder que van sustentar durant dècades Mubarak. Un símptoma d'això és la nova legislació electoral que marcarà les pròximes eleccions legislatives, previstes per als dies 22 i 23 de març i 26 i 27 d'abril.
El 74% dels diputats seran elegits entre candidats individuals i per votació directa, el 21% corresponen a llistes de partits polítics i el 5% restant seran nomenats directament pel president Al-Sisi.
La reforma legislativa redibuixa les fronteres de les circumscripcions de tal forma que redueix, més si és possible, la influència dels partits polítics. A més, afavoreix a les personalitats de cada regió que es convertiran en els nous cacics al servei del president. Amb tot això, el Parlament es converteix en un simple tràmit per a les decisions i lleis que dicti el president.
Ara ressorgeixen figures com la de l'empresari Ahmed Ezz, un magnat de la siderúrgia molt vinculat a l'era de Mubarak que ha estat absolt dels càrrecs de corrupció dels quals havia estat acusat després de la caiguda del règim. Un altre exemple de la deriva dels tribunals egipcis és l'absolució dels fills de Mubarak, Gamal i Alaa, i la previsible excarceració del propi expresident.
ESPECTRE POLÍTIC
A nivell polític, la majoria dels líders de la revolta del 2011 estan a la presó o a l'exili. Els altres estan silenciats i altres han acceptat el govern militar com menor dolent davant de l'amenaça de l'auge de les forces islamistes com Germans Musulmans.
Tot i això, tot i les dificultats, continuen funcionant organitzacions que denuncien les violacions dels drets humans com 'Human Rights Watch' o Amnistia Internacional i operen en la clandestinitat organitzacions juvenils que van estar el germen de la revolució del 2011 com el Moviment Juvenil 6 d'Abril, Socialistes Revolucionaris o el Moviment Juvenil per la Llibertat i la Justícia.
Més organitzats estan formacions polítiques com el Partit de la Constitució liderat per Mohamed el-Baradei o el partit Egipte Fort, d'Abdel Moneim Abol Fotouh, antic membre de Germans Musulmans. Tant El-Baradei com Fotouh tenen el crèdit d'haver-se oposat tant a Mubarak com la deriva autoritària del president Mohammad Mursi, de Germans Musulmans.
"O el règim es reforma i reprèn una sendera democràtica o la seva mala gestió provocarà una revolució que els explotarà a la cara", afirmava fa poc Fotouh. Tot i això, la legislació electoral garanteix que la via institucional impedeixi qualsevol reforma política, ja que els partits sol podrien controlar com a màxim el 20% del Parlament, això els legals, perquè altres formacions com Germans Musulmans estan il·legalitzades.
Tot i això, Camenis destaca que sí s'ha produït un canvi "fonamental" a Egipte després de les convulsions de la revolució del 2011 que no pot canviar la "brutalitat de l'Estat": "la gent que abans s'encongia o no deia el que pensava ja no té por".
