Foto: EUROPA PRESS/CUBADEBATE
BRUSSEL·LES, 20 Feb. (EUROPA PRESS)
La Unió Europea és "a l'espera" de rebre una "resposta formal" del règim cubà per iniciar un acord d'associació.
Aquest acord permetria normalitzar les relacions bilaterals, després de que els vint-i-vuit acordessin aquest mes les condicions del bloc europeu per a les converses, han informat fonts europees.
L'Alta Representant de Política Exterior de la UE, Catherine Ashton, va escriure al ministre de Relacions Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, per a informar-lo de la disposició europea i que comptava amb un mandat negociador que els 28 van adoptar el passat 10 de febrer, en la seva última reunió de ministres d'Exteriors a Brussel·les.
El Servei d'Acció Exterior que dirigeix Ashton, tot i això, no ha rebut de moment una resposta oficial, tot i que no espera "sorpreses", tenint en compte que la UE va mantenir contactes informals amb L'Havana durant les seves negociacions internes per definir el mandat.
"Tots dos sabem molt bé el que podem esperar d'aquest acord. Això no ho fa fàcil, però no hi ha sorpreses", explica un alt funcionari europeu, que assenyala que, tot i que no hi hagi una data pel començament dels contactes, la UE espera que això ocorri "molt aviat".
A més d'acceptar formalment les converses i de fixar un calendari per a elles, les parts han de designar també els seus equips negociadors, cosa que tampoc no ha ocorregut encara, segons les fonts.
ACORD CONDICIONAT A AVENÇOS EN DRETS HUMANS
L'acord de cooperació i diàleg polític que la Unió Europea vol negociar amb el règim castrista vol ser un senyal de normalització en les relacions amb l'illa, però també un instrument amb el qual empènyer les reformes a Cuba, inclosos avenços concrets pel que fa al respecte dels drets humans.
Les negociacions podrien durar entre un any i dos, segons càlculs europeus, tot i que també serà determinant el ritme i intensitat de les reformes que s'esperen de l'Havana i que assumeixi un "major compromís gradual" amb les llibertats fonamentals i el respecte dels drets humans.
Els estats membres vigilaran el curs de les negociacions i els progressos a l'illa, per la qual cosa podrien frenar les converses si dubten dels avenços democràtics o s'augmenta la pressió sobre l'oposició, per exemple.
El futur acord suposa un gir rellevant en les relacions bilaterals perquè pretén reemplaçar la Posició Comuna que la UE va adoptar el 1996 --a instàncies del Govern espanyol de José María Aznar--, però no suposarà a la pràctica un canvi substancial en la política europea cap a l'illa.
Cuba rebutja rotundament la Posició Comuna, que condiciona les relacions bilaterals a progressos democràtics a l'illa, perquè ha estat una mesura unilateral de la UE, però el bloc europeu va posar com a condició per a les negociacions que només s'eliminarà si s'aconsegueix concloure aquest acord i després d'una decisió unànime dels vint-i-vuit.
