CIUTAT DE GUATEMALA (GUATEMALA), 4 Nov. (de l'enviada especial d'EUROPA PRESS, Laura Ramírez) -
Un de cada dos nens a Guatemala (al voltant d'un 50%) pateix desnutrició crònica, un percentatge que augmenta entre la població indígena (que representa el 40% de la població total) fins a un 70%. Els metges del consultori mèdic de Chiquimula de l'associació Paz y Bien, a la qual dóna suport l'ONG espanyola Mans Unides, atenen entre deu i 15 casos cada mes.
"Es miren les gràfiques de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per avaluar a quin centil està el nen, i també hi ha signes: n'hi ha que vénen inflats, decaiguts, irritats i altres només tenen pell i ossos, els cau el cabell i arriben amb la mirada perduda", ha indicat el pediatre del centre, Gerson Morales.
Per no arribar a aquest extrem, l'associació Paz y Bien --que també té un centre de promoció social per a nens amb discapacitat i un menjador escolar-- entrega plans nutricionals a les famílies així com alguns aliments necessaris per completar la seva dieta, que en la majoria dels casos i a causa de la pobresa (que afecta el 57% de la població) es basa en fesols negres, blat de moro i tortilles.
Precisament aquests són els aliments que mengen cada dia Paula Pérez, de 85 anys, la seva filla Anabel i la seva néta Iris, que s'han desplaçat aquest dimecres en 'tuc tuc' --una espècie de moto taxi-- fins al consultori. Allà els han comunicat que el fill d'Iris, Álex Fabián, de 5 anys, pateix desnutrició.
"L'associació ens ha proporcionat aliments perquè amb el nostre sou no ens arriba per menjar. La meva filla i jo guanyem uns 30 quetzals els dies que treballem, que no són tots i no ens arriba per alimentar les nou persones que vivim a casa", explica Anabel, que reclama "menjar" al Govern de Guatemala.
En tot cas, no sempre és tan senzill que la població de les zones rurals acudeixi al centre a demanar ajuda i moltes vegades, segons expliquen els treballadors, és el mateix pare qui s'oposa a portar el fill al pediatre davant d'un possible cas de desnutrició.
LA MEITAT DE LES DONES PATEIXEN VIOLÈNCIA DE GÈNERE
"Es creu que la dona està només per casar-se, tenir els fills i estar-se a casa, mentre que el marit és qui mana, qui decideix", apunta la psicòloga Sandra Ramírez, que precisa que a la zona de Chiquimula la meitat de les dones pateixen violència de gènere, un maltractament que també afecta els fills.
"En Noé --un nen amb Síndrome de Down que viu a la residència per a nens amb discapacitat que també gestiona Paz y Bien--, va de visita a casa seva una vegada cada dos mesos i l'última vegada, quan va tornar, ens va explicar que el seu pare havia pegat la seva mare i que van haver de fugir a la muntanya. Hem parlat amb la mare, que patia maltractament des de feia diversos anys, i ens ha dit que no faria una denúncia", relata.
De totes maneres, el cas de la mare d'en Noé no és aïllat: la majoria de les dones decideixen no denunciar "per por" o fins i tot, si ho fan i la Justícia posa mesures d'allunyament, són elles mateixes les qui les trenquen i acaben deixant entrar el marit a casa, segons afegeix Ramírez.
Per combatre aquesta violència contra la dona a Chiquimula, l'associació té previst posar en marxa el 2016 un projecte per atendre i donar formació a un centenar d'aquestes dones, tal com apunta a Europa Press la voluntària espanyola i treballadora social Sara Ales, que també reivindica més oportunitats en l'àmbit de l'educació i la feina per a les persones amb discapacitat.
Precisament, a la residència de l'associació Paz y Bien hi viuen ara mateix 30 nens i joves amb discapacitat. Els menors amb discapacitat representen el dos per cent dels atesos al centre, segons precisa el president de l'associació, Adolfo Oliva, tot i que sospiten que n'hi ha més. "A alguns d'aquests nens els oculten, a altres directament no els porten i a altres, com en Juanito, com que no aporten diners a casa no els donen menjar", subratlla.
Davant d'aquesta situació, l'associació es converteix per a aquests xavals en una llar on a més els ajuden a integrar-se a la societat amb programes com el dels hivernacles, una iniciativa a través de la qual els joves es demostren a si mateixos que poden desenvolupar activitats agrícoles i ramaderes.
A més, amb aquest projecte es capacitarà 700 famílies a les quals es lliuraran llavors per cultivar les seves pròpies fruites i verdures, un pas més per aconseguir trencar l'espiral de la desnutrició.
