Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 19 Mar. (EUROPA PRESS)
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, tractarà aquest dimecres amb els responsables autonòmics del ram la Lomce.
Ho farà amb els responsables de totes les comunitats autònomes excepte Catalunya i serà la primera vegada que el ministre es reuneixi amb els consellers de les comunitats autònomes d'Andalusia, Astúries i Canàries, tres comunitats que, juntament amb Catalunya, han presentat recursos d'inconstitucionalitat a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce).
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, no acudirà a aquesta trobada a Madrid, tal com ha anunciat aquest dimarts el portaveu del Govern d'aquesta comunitat, Francesc Homs, al·legant que el contingut i forma d'aquest decret "és una declaració de no diàleg en tota regla" i una provocació.
Sobre aquest projecte normatiu la consellera Rigau ha dit que trenca amb el sistema d'immersió lingüística de Catalunya i pressuposa l'existència d'un tipus d'escola que "no existeix" a aquesta comunitat autònoma.
El text desenvolupa la disposició addicional trentè vuitena --'Llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixin de protecció legal'--, que el departament de José Ignacio Wert ha sotmès a informació pública i que serà aplicat a partir de l'1 de setembre.
AVANÇAR EL PAGAMENT
La disposició estableix que si una comunitat autònoma amb llengua cooficial no garanteix una plaça pública en què el castellà sigui llengua vehicular, haurà de pagar una plaça a un centre privat.
El text que aquest dimecres es debat necessita que les famílies que no vegin satisfet aquest dret hauran de pagar per avançat els costos de la matrícula i després reclamar-los degudament justificats al Ministeri d'Educació.
Aquest departament tindrà sis mesos per resoldre les sol·licituds de compensació a les famílies i deduirà o retindrà del finançament autonòmic les despeses d'escolarització a col·legis privats d'aquells alumnes que no puguin estudiar en castellà a un centre públic.
El text regula el procediment per sol·licitar l'abonament dels costos del centre privat i la documentació requerida per tal fi, en el cas que l'administració educativa autonòmica no ofereixi una "oferta raonable".
A més, adverteix que no es consideraran adequades les mesures que suposin l'atenció individualitzada en castellà o la separació en grups per raó de llengua habitual.
Adverteix que tampoc veurà raonables aquelles ofertes d'ensenyament en castellà que impliquin l'escolarització de l'alumnat fora del municipi del seu domicili, sense perjudici de la possibilitat d'escolarització a un municipi pròxim al de la seva residència.
El Ministeri d'Educació compensarà els costos per a l'"eficaç prestació del servei educatiu" --matriculació, escolarització, i despeses complementaries com transport o menjador, en el cas que calguin--.
El dret a aquesta compensació dels costos tindrà efectes des del començament del curs que es reconegui fins a la finalització de l'educació obligatòria.
ADVERTEIX DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA
En el preàmbul d'aquest decret, Educació assenyala que el Tribunal Constitucional ha reconegut "de manera reiterada" que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular resulta inconstitucional i que el Tribunal Suprem, emparant-se en aquesta doctrina, ha desenvolupat jurisprudència al reconèixer el dret dels pares recurrents que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular a l'ensenyament dels seus fills, obligant l'administració educativa a adoptar mesures per a això.
També apunta que actualment, la "major part" de les comunitats autònomes amb llengua cooficial garanteixen l'ús vehicular de les dues llengües i fins i tot d'una tercera llengua estrangera.
No cita el cas de Catalunya, però sí que adverteix que els models d'immersió lingüística es reconeixen amb una única limitació: que no excloguin l'ús del castellà com a llengua vehicular.
