Foto: EUROPA PRESS
Veu el Reial decret sobre el castellà com una "declaració de no diàleg en tota regla"
BARCELONA, 18 Mar. (EUROPA PRESS)
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, no acudirà aquest dimecres a la Conferència Sectorial d'Educació que es farà a Madrid.
Ho farà al veure en el Govern espanyol una fixació per deixar relegat al català "pels segles dels segles".
En roda de premsa després del Consell Executiu, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha explicat que no estan disposats a acudir a una trobada on està previst abordar el projecte del Reial decret pel qual es desenvolupa la disposició addicional trenta vuitena de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) --'Llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixin de protecció legal'--.
Segons el projecte, les famílies de les comunitats autònomes amb llengua cooficial que vulguin que els seus fills estudiïn en castellà i no vegin satisfet aquest dret hauran de pagar per avançat els costos de la matrícula i després reclamar-los degudament justificats al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
"Aquesta proposta, pel seu contingut i per la forma com es vol implemetar, és una declaració de no diàleg en tota regla. És una forma de provocar plantejar les coses així", ha sostingut Homs, pel que ha apel·lat al Govern a reflexionar sobre aquesta qüestió.
Així, ha titllat de sorprenent la forma com l'Estat ha afrontat aquest debat, el que, segons la seva opinió, només respon "a la fixació del Govern de Mariano Rajoy de posar les bases per finalment deixar el català relegat pels segles dels segles".
Homs ha discrepat d'aquest propòsit, i més encara amb un estil "que s'acosta més a la imposició d'ordre i comandament" que a la voluntat de buscar diàleg i acords.
REIAL DECRET
El Ministeri d'Educació tindrà sis mesos per resoldre les sol·licituds de compensació a les famílies i deduirà o retindrà del finançament autonòmic les despeses d'escolarització a col·legis privats d'aquells alumnes que no puguin estudiar en castellà a un centre públic.
El text regula el procediment per sol·licitar l'abonament dels costos del centre privat i la documentació requerida, en el cas que l'administració educativa autonòmica no ofereixi una "oferta raonable".
A més, adverteix que no es consideraran adequades les mesures que suposin l'atenció individualitzada en castellà o la separació en grups per raó de llengua habitual.
Adverteix que tampoc veurà raonables aquelles ofertes d'ensenyament en castellà que impliquin l'escolarització de l'alumnat fora del municipi del seu domicili, sense perjudici de la possibilitat d'escolarització a un municipi pròxim al de la seva residència.
El Ministeri d'Educació compensarà els costos per a l'"eficaç prestació del servei educatiu" --matriculació, escolarització, i despeses complementaris com transport o menjador, en el cas que calguin--.
El dret a aquesta compensació dels costos tindrà efectes des del començament del curs que es reconegui fins a la finalització de l'educació obligatòria.
"Els poders públics tenen el deure constitucional d'assegurar el coneixement tant del castellà com de les llengües cooficials. El compliment d'aquest deure no pot excusar-se pel generalitzat coneixement d'una llengua per la població, sinó que demanda la presència efectiva de les llengües castellana i cooficials a l'ensenyament, ja que el deure de conèixer el castellà està reconegut a la Constitució", indica el text.
El ministeri assenyala al preàmbul d'aquest decret que el Tribunal Constitucional ha reconegut "de manera reiterada" que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular resulta inconstitucional i que el Tribunal Suprem, emparant-se en aquesta doctrina, ha desenvolupat jurisprudència al reconèixer el dret dels pares recurrents que el castellà s'utilitzi com a llengua vehicular a l'ensenyament dels seus fills, obligant l'administració educativa a adoptar mesures per a això.
També apunta que actualment, la "major part" de les comunitats autònomes amb llengua cooficial garanteixen l'ús vehicular de les dues llengües i fins i tot d'una tercera llengua estrangera.
No cita en tot el text del decret el cas de Catalunya, però sí que adverteix que els models d'immersió lingüística es reconeixen amb una única limitació: que no excloguin l'ús del castellà com a llengua vehicular.
