Publicat 8/10/2019 12:40:40CET

Uns 350 antiavalots de la Guàrdia Civil se sumen al dispositiu a Catalunya per la sentència del procés

Agente de la Guardia Civil.
GUARDIA CIVIL - Archivo

MADRID, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

Uns 350 antiavalots de la Guàrdia Civil se sumaran al dispositiu que ha dissenyat el Ministeri de l'Interior en suport als Mossos d'Esquadra per fer front a possibles incidents que es puguin produir una vegada es conegui la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics del procés independentista, segons han confirmat a Europa Press diverses fonts de la Seguretat de l'Estat.

Els agents de seguretat ciutadana d'USECIC i dels Grups de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil se sumaran als de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) que han estat enviats a Catalunya des del segon aniversari del referèndum de l'1-O. Diverses fonts d'Interior han explicat que, en tot cas, la Policia i la Guàrdia Civil actuaran "en l'àmbit de les seves competències i en coordinació amb els Mossos d'Esquadra".

Els Mossos han activat tots els seus antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) i l'Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro) de cara a les mobilitzacions anunciades des del segon aniversari de l'1-O, segons va traslladar la Prefectura del cos als sindicats en una reunió. La Policia Nacional també ha mobilitzat una trentena de grups d'antiavalots, en un dispositiu que pot assolir el miler d'efectius sobre el terreny.

El dispositiu policial s'anirà avaluant, amb possibilitat de ser modificat a l'alça, en funció de si els grups independentistes compleixen finalment les crides de diferents plataformes com Tsunami Democràtic de respondre amb mobilitzacions al carrer a la sentència del procés sobiranista, i si aquestes concentracions adquireixen un caire violent.

Segons fonts consultades per Europa Press, la Guàrdia Civil va programar aquest dilluns, 7 d'octubre, una conferència des del Centre d'Operacions de la Direcció General amb l'objectiu d'establir "un dispositiu especial que permeti reforçar les capacitats de la Zona de la Guàrdia Civil de Catalunya per mantenir uns nivells adequats d'autoprotecció per a les infraestructures pròpies i garantir el normal funcionament de certs serveis essencials en aquesta comunitat autònoma".

En el disseny del dispositiu de l'Institut Armat hi han participat unitats de seguretat ciutadana de les zones d'Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, així com de vuit comandàncies.

OPERACIÓ CONTRA ELS CDR

La possibilitat d'incidents va augmentar, segons informes policials, des que el dilluns 23 de setembre van ser detinguts per la Guàrdia Civil nou integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en una operació ordenada per l'Audiència Nacional i la Fiscalia. Set d'ells van ingressar a la presó acusats dels presumptes delictes de pertinença a organització terrorista, conspiració per causar estralls i tinença i fabricació d'explosius.

Tres dies després, el 26 de setembre, es va suspendre una reunió de la Comissió mixta de Seguretat entre l'Estat i la Generalitat convocada a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, després que la Conselleria d'Interior al·legués "motius d'agenda".

No obstant això, sí que es va celebrar una reunió en la qual van participar comandaments de la Policia, la Guàrdia i els Mossos, entre ells Andreu Joan Martínez, el director general de la policia catalana que va deixar el càrrec per sorpresa el dia abans del segon aniversari de l'1-O. Diverses fonts del Ministeri d'Interior insisteixen que en el plànol operatiu la col·laboració és "excel·lent".

El mateix 26 de setembre a la tarda el Parlament va aprovar demanar la retirada de Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil, donar una resposta institucional contra la sentència de l'1-O i impulsar un acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics.

Aquest dilluns, els CDR van anunciar que se sumaven a les marxes promogudes per l'ANC i Òmnium com a resposta a la sentència del judici de l'1-O. La previsió és que surtin des de cinc punts de Catalunya. "Tots som necessaris. Aturem el país", han difós els CDR. També des de sindicats s'ha convocat una vaga per al 18-O.

PROTECCIÓ D'EDIFICIS PÚBLICS

Quan es va celebrar aquesta reunió s'havien mobilitzat ja cinc grups de la Unitat Policial d'Intervenció (UIP) --una mica més de 200 agents-- perquè es desplacessin Catalunya en suport als Mossos. La xifra, segons explicaven diverses fonts policials, podia augmentar en els propers dies i la previsió és que es desplacin prop d'un miler d'efectius.

Els antiavalots de la Policia Nacional s'encarregaran, en principi, de custodiar les seus d'edificis oficials de titularitat estatal com la Delegació el Govern espanyol, la Prefectura Superior, comandàncies i casernes, o fins i tot seus de tribunals.

A aquests agents de la UIP s'hi suma un parell de grups de reguarda de la Unitat Central d'Intervenció (UCI) de la Policia que estan desplegats de manera contínua per, entre d'altres coses, fer-se càrrec de la seguretat del pas fronterer de la Jonquera (Girona).

La tardor de l'any 2017, coincidint amb el referèndum de l'1-O i la declaració unilateral d'independència, es van arribar a desplaçar a Catalunya uns 6.000 efectius policials. Encara que amb xifres molt inferiors, Interior també va recórrer a reforços en el primer aniversari de la votació independentista i en altres esdeveniments com el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona el 21 de desembre del 2018.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.