BARCELONA, 31 març (EUROPA PRESS) -
Un manifest signat per més de 200 acadèmics, professors universitaris i professionals de la llengua demana "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial" de Catalunya, i que sigui eix integrador de la ciutadania.
El text, impulsat pel grup Koiné amb el títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' i que es presenta aquest dijous en un acte a Barcelona, també demana "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català (o l'occità) a l'ús del castellà".
Els signants del manifest, entre els quals figuren cinc Premis d'Honor dels Lletres Catalanes, consideren que el català no es troba "en la situació normal d'una llengua territorial al mateix territori" perquè el castellà li disputa aquest estatus.
"Com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per aconseguir la implantació del castellà a Catalunya ha estat i continua sent la bilingüització forçosa de la població", asseguren.
Els signants sostenen que el règim constitucional del 1978 "va reafirmar la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya", i que, tot i que la política de la Generalitat ha permès superar en certs àmbits la minorització del català soferta durant el franquisme, no va servir per revertir la norma social d'ús subordinat del català al castellà que condiciona l'ús lingüístic quotidià.
"EXTREMAMENT CRÍTICA"
El manifest considera que la situació del català és "extremament crítica, fins al punt que no és actualment, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol parlant utilitza per dirigir-se a un desconegut".
Els impulsors del text assenyalen la "profunda anormalitat" que suposa que a Catalunya i altres territoris de parla catalana la llengua de la immigració --no només l'espanyola-- prengui amb caràcter general el rol de llengua per defecte, de llengua nacional, i la llengua pròpia vagi convertint-se en privativa d'una comunitat tancada.
Els signants critiquen "la ideologia política del bilingüisme" com una forma, segons ells, d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a una altra, i alerten alguns grups polítics que proposen per a una futura República catalana que es mantingui el bilingüisme.
Entre els signants del manifest hi ha els Premis d'Honor dels Lletres Catalanes Jaume Cabré, Joan Francesc Mira, Josep Massot, Maria Antònia Oliver i Joan Veny; els acadèmics i professors Salvador Cardús, Till Stegmann i Teresa Cabré; els escriptors Maria Barbal, Julià de Jòdar, Narcís Comadira i Bel Olid, i l'exconsellera Carme-Laura Gil.
