BARCELONA, 11 des. (EUROPA PRESS) -
La directora de la Institució dels Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, ha reivindicat aquest dijous la visibilitat adquirida gràcies al Portal dels Lletres Catalanes, la presència del qual a les xarxes socials ha augmentat notablement --de 200 seguidors a 9.500 a Twitter durant dos anys--, durant la seva compareixença davant de la Comissió de Cultura del Parlament.
El web, del qual ha destacat com a novetat que pot consultar-se també en castellà i anglès, té com a finalitat promocionar i donar visibilitat a la creació d'autors catalans, a més de ser un punt de trobada entre la voluntat de la ILC --que l'entén com una estratègia de modernització-- i les necessitats del sector.
Borràs ha destacat que aquest any tenen un pressupost d'un milió d'euros, reduït davant dels tres milions amb què comptava el 2010: una reducció del 30% que han encarat a través d'un replantejament dels programes, valorant el retorn que n'obtenien i racionalitzant els recursos.
Per exemple, han renunciat a la traducció del portal a l'occità --tot i que sí que s'inclouen autors que escriuen en aquesta llengua--, i s'ha reduït la plantilla a 11 persones, respecte els 19 treballadors inicials, a causa del descens del pressupost però també de les baixes.
La directora ha fet una comparació del pressupost d'un milió amb el de l'institut Cervantes, de 115 milions, fent broma sobre el fet que "amb un pressupost així, inclouríem massatges".
UNA EINA D'INVESTIGACIÓ
El punt fort del portal és 'Qui és qui' un repertori bibliogràfic d'autors literaris en llengua catalana --que inclou entre les obres guions de ficció i textos teatrals-- que respon a una doble necessitat: actualitzar el repertori editat en paper el 1991 per la ILC, que incloïa els escriptors vius en aquell moment, i adaptar-lo als nous avenços tecnològics.
El total de 1.600 autors que figuraven en l'edició en paper ha crescut a 2.407 autors, després de la inclusió dels autors morts que no hi figuraven, així com dels nous: Borràs ha apuntat que han intentat anar més enllà del que comprenia la llei, incorporant escriptors catalans que escriuen en altres llengües, així com la creació digital.
A més d'aquesta intenció de promocionar i donar visibilitat a la creació del país, el repertori bibliogràfic d'autors i obres "està sent una eina útil per a molts investigadors", ha afegit Borràs.
Els altres punts forts del portal són els programes 'Lletres a les aules' i 'Lletres en viu': la ILC considera una prioritat el treball a les aules per tractar-se d'un moment clau en la relació de la literatura i la creació d'hàbits de lectura, i inclou iniciatives amb autors --experiències que es compartiran al portal, perquè vagin més enllà-- i formacions destinades a professors sobre el tractament de les lectures obligatòries.
Borràs ha apuntat que, després de la reducció de recursos, es van trobar amb la necessitat d'assumir en solitari bona part del treball, i van adoptar estratègies que els permetessin arribar a més llocs diferents i no desatendre així el territori, cosa cada vegada més complicada a la Comunitat Valenciana i les Balears, on intenten compensar els vincles institucionals fràgils treballant directament amb els autors, i amb accions conjuntes, per aprofitar desplaçaments.
Des de la ILC s'han portat a terme aliances amb institucions públiques i entitats privades, que han ajudat tant a aconseguir recursos de què no es disposava --en els casos en què l'acció passava fora de la ILC--, com a fer arribar la literatura "a llocs on no s'espera".
Exemples d'aquests llocs són els programes portats a terme amb Ferrocarrils de la Generalitat o Cementiris de Barcelona --a més d'altres més relacionats amb la literatura, com les biblioteques o centres culturals.
Borràs ha esmentat que, gràcies al programa 'Lletres al camp', des de l'any passat es veuen versos d'escriptors catalans als marcadors del Camp Nou, com a exemple d'una de les estratègies de modernització pensades per la ILC per donar visibilitat.
