Actualitzat 08/05/2009 19:18 CET

Isaki Lacuesta portarà al cinema el 'Pasodoble' de Barceló i Nadj, versió 'live' de la capella de Palma

BARCELONA, 8 maig (EUROPA PRESS) -

El pintor Miquel Barceló i el coreògraf serbi Joseph Nadj han anunciat avui que el cineasta Isaki Lacuesta portarà al cinema la seva 'performance' d'art efímer 'Pasodoble', que realitzen des d'aquesta nit i fins a l'11 de maig al Teatre Lliure de Barcelona amb totes les entrades venudes.

Segons han dit en una reunió amb els mitjans, el film no farà servir imatges del DVD que es comercialitza de 'Pasodoble', sinó que Lacuesta gravarà material nou de les últimes representacions, que encara no se sap quines seran, tot i que Barceló ha deixat clar que no es veu d'aquí a 20 anys fent 'Pasodoble' i potser sí una evolució d'ella.

L'espectacle s'interpretarà després a Àfrica --on viu Barceló-- i a Venècia el mes que ve (però fora de la Biennal de Venècia, en què el mallorquí s'encarrega del pavelló espanyol). Per Barceló, 'Pasodoble' és una versió 'live' de la capella de la Catedral de Palma de Mallorca, perquè totes dues estan fetes amb argila i tècniques com la del cop de puny, amb la qual va fer els peixos de la capella.

De 'Pasodoble', han fet més de 50 representacions, i el pintor en les primeres era "més tímid i només usava la paret" perquè li resultava "una mica rar" sortir a l'escenari, a més que els aplaudiments són una cosa "estranya" per ell, de manera que els fotografia i després mira "qui aplaudia i qui no".

Fets un "tàndem" en què a vegades s'enfronten, Nadj segueix una dramatúrgia que marca el desenvolupament del quadre i el temps durant el qual Barceló improvisa. "És un ballarí que actua 300 dies a l'any, i repeteix els seus espectacles, però jo no vaig al taller cada dia, així que 'Pasodoble' és el contrari de la meva feina natural i em serveix per experimentar coses noves", ha assegurat Barceló que, de no ser per com de ritualitzat està l'espectacle, "no podria" fer-ho.

En aquest sentit, ha recordat que Sigmund Freud deia que el plaer dels nens és la repetició, mentre que el dels adults és la novetat. Així que en cada funció l'obra es destrueix, perquè és "el gest definitiu" i "part del cicle", imprescindible per tornar a començar, i ha desmentit que es destrueixi per evitar que els assistents es quedin amb parts per vendre-les.

Com Pollock, del qual Barceló tenia una fotografia en el seu taller sent jove perquè era el seu "fetitxe", així es relaciona a 'Pasodoble' el mallorquí amb el quadre-espectacle, físicament, "lligat i muntat" en ell.

Nadj ha assegurat que amb aquesta "aventura" té la sensació d'haver obert "una bretxa comuna a l'art visual i teatral", i per Barceló és una manera de desbancar la visió del segle XIX sobre l'art, perquè li agrada que la pintura ampliï el seu llenguatge i explori nous camps. A més, el coreògraf ha recalcat que no actuen, sinó que la seva presència a l'escenari és "sincera i justa".

Aquesta 'performance' cromàticament "sòbria" i necessàriament "íntima" es va estrenar al Festival d'Avinyó el 2006, i després es va poder veure en llocs com Palma de Mallorca, Madrid --en un annex del Museu del Prado el desembre del 2007--, Nova York, Atenes i Tolosa, i ha rebut el premi FAD Sebastià Guasch de les arts parateatrals.

EL PAVELLÓ DE VENÈCIA

Barceló portarà entre 20 i 30 obres seves, moltes d'art africà i recent creació, al pavelló espanyol de la Biennal d'Art de Venècia.

A més, la majoria d'aquestes peces, entre les quals també n'hi ha de ceràmiques, són inèdites, segons ha dit avui. Al francès François Augièras, Barceló li ha reservat una sala i, tot i que va morir a la dècada dels 70, per ell és com descobrir un artista jove perquè no ha arribat a gran fama.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés