Actualitzat 07/12/2020 15:14

El Govern nega que es denegués l'atenció hospitalària als usuaris de les residències

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, intervé telemàticament en la comissió d'investigació de la gestió de les residències de gent gran del Parlament.
EUROPA PRESS

El Homrani i Vergés asseguren que no hi va haver "cap ordre"

BARCELONA, 7 des. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha negat aquest dilluns que hi hagués cap ordre per denegar l'atenció hospitalària als usuaris de les residències de gent gran durant la pandèmia de la covid-19.

En una compareixença telemàtica en la comissió del Parlament que investiga la gestió de les residències de gent gran, el conseller ha respost així a l'acusació d'Amnistia Internacional, que la setmana passada va publicar un informe que denunciava diverses violacions dels drets humans en aquest àmbit.

El Homrani, en resposta a les preguntes dels diputats de l'oposició, ha assegurat que "no hi ha hagut cap ordre de no traslladar els residents als hospitals" i ha explicat que les decisions mèdiques han regit les actuacions del sistema assistencial.

"La decisió d'ingressar o no en un hospital, amb la covid-19, abans de la covid-19 i després de la covid-19, sempre la té el personal sanitari des d'una perspectiva clínica, i hi hem de tenir la màxima confiança", ha afirmat.

En aquest sentit, Vergés ha subratllat que no hi va haver cap ordre per no derivar-los i que el criteri clínic "és la base" de qualsevol derivació abans, amb i després de la pandèmia.

Vergés ha afirmat que en la primera onada hi va haver 3.313 persones ingressades als hospitals catalans procedents de residències i que en la segona n'han estat 1.135, i ha subratllat que cada pacient es tracta de manera individualitzada i amb criteri clínic.

MILLORAR LA COORDINACIÓ

El conseller ha defensat que, a causa de la pandèmia, el Govern va millorar els mecanismes de coordinació entre les residències i l'àmbit sanitari: "Un dels aspectes que vam reforçar durant la primera onada va ser vincular de manera molt més directa el sistema d'atenció sanitària primària amb el sistema residencial; es van mobilitzar més de 800 professionals de la primària", ha afirmat.

El Homrani també ha reconegut que, durant la primera onada, no hi va haver prou equips de protecció individual (EPI) a les residències, i ha apuntat que va ser a causa de la saturació del mercat i la centralització de la compra del Govern central: "La situació era molt complexa", ha explicat.

El conseller ha afirmat que la responsabilitat de comprar els EPI a les residències de gent gran que gestionen les empreses depèn dels gestors, tot i que el Govern va col·laborar, segons ha explicat, per obtenir aquests equips. També ha assegurat que l'executiu central "va requisar" els EPI que havien adquirit altres agents per centralitzar-ne el repartiment.