MADRID, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
La nedadora espanyola Mireia Belmonte ha expressat el seu desig de no retirar-se "mai", perquè la natació l'"apassiona" i ha estat la seva "vida durant els últims 28 anys", mentre es recupera d'una lesió de turmell que li ha fet perdre's tres cites importants de l'any, encara que la possibilitat de ser l'esportista espanyola més premiada a Tòquio 2020 la "motiva més" perquè és un "somni".
"Hi ha dies bons i dies dolents. Això de deixar-ho ja, no. No em veig capaç de deixar una cosa que m'apassiona tant, que m'agrada, que gaudeixo moltíssim i que ha estat la meva vida durant els últims 28 anys. Quan ho deixi algun dia serà una decisió molt difícil, que encara no contemplo, espero no retirar-me mai. Hi ha dies que dius: 'Buf, em costa més que d'altres', però aquests dies també són importants", ha confessat Belmonte en una entrevista a Europa Press durant l'acte de tancament de les beques Vamos-ColaCao.
La catalana segueix amb la seva recuperació del turmell, una recuperació que va "bé", amb un "'timing' normal", i només queda que "s'acabi el líquid del turmell i tenir paciència". "Sóc una nedadora molt competitiva i si sé que aniré a una competició i no estaré al podi prefereixo no anar-hi. Prefereixo recuperar el turmell al cent per cent", ha afegit sobre la seva no participació en tres competicions aquesta temporada.
"És difícil perquè no puc fer totes les coses que m'agradaria. Però he entrenat molt bé aquest any passat, abans de l'europeu de Glasgow, i el cos sempre té memòria i tinc les referències d'unes marques entrenant", ha assenyalat respecte a la preparació durant el 2018, encara que ja estigui pensant en la següent temporada. "Espero aquest any començar amb la dinàmica d'entrenament i superar aquestes marques i ser millor entrenant. Simplement, és tenir aquesta confiança que ho he fet ben entrenant", ha agregat.
Un altre dels principals problemes per a Belmonte aquesta temporada van ser els vertígens, pels quals va ser "complicat també competir en els Jocs del Mediterrani". "Va ser interessant pel fet de no estar al cent per cent i haver de competir com podia. Per a mi va ser com aprendre moltíssim d'aquesta prova i al final vaig aconseguir dos ors i dues plates, que no està malament, però si hagués estat bé, ho podria haver fet molt millor", ha manifestat.
"ÉS UN SOMNI PORTAR LA BANDERA DEL TEU PAÍS EN UNS JOCS OLÍMPICS"
La campiona olímpica en 200 metres papallona a Rio 2016 ha reconegut que mantenir aquest nivell tan alt durant tota la seva carrera, amb 24 ors, 19 plates i set bronzes entre Jocs, Mundials i Europeus, ha estat complicat perquè "necessites molta concentració i molta motivació". "Cada any tenim una cita important i cal anar a per totes a per aquesta cita. Després tenim la 'supercita' que són els Jocs. Però sí, hi ha aquestes petites motivacions cada any on has de posar les ganes", ha afegit.
"No em veig encara de banderera (a Tòquio 2020), no hi ha res clar, però totes les meves ganes i il·lusió estan posades aquí, perquè és un somni com a esportista poder portar la bandera del teu país. Crec que que és el millor que hi ha a nivell representatiu. És molt difícil perquè hi ha molts esportistes molt bons, però seria la tercera dona en la història que ho fa en uns jocs d'estiu. I com a representació de l'esport femení, que està molt en auge, seria molt bonic", ha reconegut.
Amb quatre medalles olímpiques, podria igualar a Tòquio 2020 les cinc aconseguides per David Cal o, fins i tot, superar-les per ser l'esportista espanyola més premiada en la història dels JJOO "Això motiva més, el referent és David Cal, que amb cinc medalles olímpiques és una passada. Ara, a intentar aconseguir-ne cinc, o sis fins i tot, una més, seria un somni. Però és clar, si una medalla ja és superdifícil d'aconseguir, sis... Són paraules majors", va afirmar sobre la dificultat d'aconseguir-ho i fer història.
"En general, no només en el femení, és la millor època de l'esport espanyol. En el femení, portem molts anys estant en primera línia de l'esport. Més del 50 per cent de les medalles de Londres i de Rio van ser femenines. Jo crec que que estem fent coses bones i estem en el bon camí", ha conclòs respecte als èxits recents de l'esport nacional.
