La directora considera "una bestialitat" els períodes d'empresonament i insta a revisar-los
BARCELONA, 6 des. (EUROPA PRESS) -
La directora de la presó de dones de Barcelona Wad-Ras, Soledad Prieto, ha alertat de les manques de les instal·lacions de la presó, que afecten en matèria de seguretat i també en el tractament de les preses amb trastorns de personalitat.
"Necessitem un lloc per a aquestes internes, no per separar-les de la resta, sinó perquè tinguin activitats per a elles de més curta durada, més variades", ha indicat en una entrevista d'Europa Press.
"Això no es pot fer en un lloc on tenim tan poc espai i on tot està reutilitzat, les condicions a nivell d'instal·lacions són molt dolentes", lamenta Prieto, que va opositar a funcionària de presons el 1983, ha treballat a Wad-Ras des que funciona com a presó (abans era un centre tutelar de menors) i la dirigeix des del 2018.
Per la directora d'aquesta presó que ara compleix 40 anys --"la més antiga de l'Estat", remarca-- el projecte d'una nova presó de dones a la Zona Franca és l'esperança de posar fi a aquestes mancances, una instal·lació que la Generalitat esbossa per a partir del 2027.
Llavors, Prieto estarà jubilada, però afirma que anirà a la inauguració de la nova presó; i seguint amb el tractament que reben les dones a la presó, creu que es tendeix a tractar com a problemes de salut mental problemes que són trastorns de personalitat, i el tractament és molt diferent".
JOVES QUE ESPEREN JUDICI PER DROGUES I ROBATORIS
El perfil majoritari a Wad-Ras és el d'una dona jove que ha entrat a presó per delictes contra la propietat (robatoris i furts) i contra la salut pública (com el tràfic de drogues), amb nacionalitats diferents, que han canviat els últims anys a causa dels canvis en les rutes principals del narcotràfic.
A Wad-Ras, presó de referència per a preses preventives i l'única de Catalunya amb departament de mares, hi ha aforament per 164 internes (11 mares) i ara hi ha 108 preses, de les quals set són mares amb vuit bebès de fins a tres anys (hi ha dos bessons) que tenen plaça reservada a l'escola pública del barri, Cobi.
Ara, la presa de més edat té 67 anys i n'hi ha vuit que en tenen menys de 21: "Que una nena de 20 anys estigui tres anys en una casa com aquesta és una bestialitat. Els períodes d'empresonament s'haurien de valorar, són internes que normalment no causen gaires problemes", valora Prieto.
Un cop jutjades, la presó per a dones penades a Catalunya és Brians 1, i Prieto exposa que en situacions d'"overbooking" hi han traslladat internes que esperen judici.
JUDICIS AJORNATS PER LA PANDÈMIA
En canvi, durant la pandèmia van evitar traslladar dones tot i que ja estiguessin condemnades per reduir el risc de contagi: "Jo m'he quedat amb el cabell blanc per la pandèmia. Va ser horrorós", diu Prieto en recordar que les preses havien de complir una quarentena de dues setmanes en una cel·la per poder gaudir d'un permís de 48 hores.
La pandèmia "ha estat tremenda, s'han ajornat milers de judicis" per delictes menys greus, i han arribat menys preses acusades de narcotràfic internacional, un canvi que també afecta el ritme de treball a la presó: abans de la pandèmia els treballadors classificaven de mitjana quatre preses en cada junta de tractament (són setmanals), i la directora de Wad-Ras estima que, de cada quatre, n'hi havia una amb una condemna curta, és a dir, inferior a un any.
Des del confinament han augmentat les penes curtes --"en la junta d'ahir, de quatre classificacions totes eren penes curtes", posa com a exemple-- que impliquen la rotació de les preses cada pocs mesos i augmenten la càrrega de treball a la presó perquè per a cada una, igualment, s'han d'activar les gestions de la treballadora social, comprovar les dades de la rea i dels seus fills si en té, verificar els seus antecedents i la seva documentació, un procés que la directora defineix com a complicat.
TREBALLAR A LA PRESÓ
Al marge de les penades que van ser traslladades per la pandèmia, un altre grup de preses roman a Wad-Ras malgrat haver-se acabat la seva etapa de presó provisional i estar ja condemnades: es diuen a si mateixes 'endollades' i Prieto les anomena "les imprescindibles", perquè s'encarreguen de serveis essencials de la presó com la cuina i la bugaderia.
Treballen per a la presó a través del Centre d'Iniciatives per la Reinserció (Cire) amb un contracte d'unes 20 hores setmanals, i Prieto afirma que intenten que totes, treballadores o no, estiguin ocupades amb diferents activitats, com ara pintura, gimnàs, cursos de perruqueria, arranjaments de roba o informàtica, davant la qual cosa celebra que "és el centre que té una ràtio d'ordinadors més grans per interna de tot l'Estat".
A més, detalla que sempre tenen internes referents assignades a totes les activitats, ja que si la monitora no ve perquè està malalta, les internes puguin continuar fent les activitats.
