"Tot és provisional" en una presó amb l'únic departament de mares de Catalunya
BARCELONA, 6 des. (EUROPA PRESS) -
La presó de dones de Barcelona Wad-Ras té capacitat per més de 160 dones en règim tancat, entre les quals conviuen majoritàriament preses preventives que esperen judici amb altres de ja condemnades, algunes mares i els seus fills de fins a tres anys: "Quan vaig arribar estava tremolant, però no és com a les pel·lícules, no hi ha tantes baralles", explica Andrea, de 21 anys, que va entrar a la presó fa cinc mesos, en unes declaracions a Europa Press.
Recorda que quan hi va ingressar, al juliol, es va passar tres dies seguits plorant perquè es pensava que a la presó li esperava "un horror", tot i que ara considera que també hi ha èpoques molt tranquil·les i molt participatives.
No obstant això, també assenyala que alguns dies no són tan bons: "La pressió de les que surten, de les que no surten. Et crea complex", expressa en recordar com ha vist companyes sortir de la presó mentre ella roman a l'espera de judici.
Tres preses entrevistades per Europa Press quan sortien de la classe de gimnàstica expliquen que se senten tranquil·les al centre penitenciari, que han trobat "suport" entre elles i valoren que, en dies assenyalats, al pati de la presó se celebrin algunes festivitats com Carnestoltes, Halloween, Sant Joan i Sant Jordi.
L'entrenadora explica que en un centre de preventives la planificació és molt difícil, perquè la majoria de preses a Wad-Ras no compleixen una condemna concreta, sinó que esperen judici i el seu temps allà dins és indeterminat.
Per la seva banda, la professora de perruqueria, Marina, valora: "Amb tota la càrrega que estàs aquí dins, quan ve una noia de fora, si a més té dos dits d'arrel, es veu descuidada. Venir aquí a la perruqueria els puja l'autoestima".
També són preses les que s'encarreguen de la cuina i del servei de bugaderia, on es renten els llençols i la roba de cada mòdul en dies diferents, i tota la roba "es perfuma i s'entrega plegada i planxada", expliquen les tres responsables del servei.
"UN CENTRE D'IMPREVISTOS"
Una de les infermeres del centre penitenciari, Noemí, destaca que Wad-Ras és l'única presó a Catalunya que té departament de mares i nens, la qual cosa els fa ser "una mica especials".
"La dona, quan entra a la presó, té unes peculiaritats diferents de les de l'home. Les dones pensen més en els fills, en el nucli familiar, es desborden per un tipus de situacions i, en canvi, potser els homes no", afegeix la infermera d'aquest equip mèdic, que funciona com un ambulatori i compta amb dues infermeres més, tres metges, una auxiliar, un director mèdic i diferents especialistes.
Wad-Ras compta amb l'únic departament de mares on les preses poden conviure amb els seus fills fins que compleixen tres anys, i ara hi ha set mares amb vuit bebès, dos de les quals amb bessons.
El servei forma part de l'Institut Català de la Salut (ICS) des del 2014 i a la presó tracten, sobretot, la "patologia mental, infecciosa i de la drogodependència", i Noemí afirma que s'atén les preses de manera multidisciplinària, ràpida i àgil.
"El centre penitenciari és un centre d'imprevistos. Una crisi d'ansietat, una mala notícia, un nen que cau... Moltíssimes coses que fan que hi treballin perfils de professionals concrets per treballar enmig dels imprevistos i els caos", i assegura que quan ingressa una presa nova en dues setmanes la visiten diversos especialistes, cosa que posa en valor davant les internes en comparació amb el ritme de la sanitat pública fora de la presó.
"PODEN ARRIBAR A SER UNA ALTRA PERSONA"
La professora de pintura del centre, Laia, explica que, en les seves classes, es creen "espais que conviden a treballar hàbits personals i després artístics", i assegura que veu canvis des del moment en què arriben les internes i també quan fa un temps que hi són.
"Aquí les emocions no és que es treballin, apareixen. Una persona que és molt desastre a dalt (al mòdul) aquí rep l'admiració i el reconeixement de l'altra. Això els fa pensar que poden arribar a ser una altra persona. Nosaltres posem els mitjans, però el canvi i la feina l'han de voler fer elles", manifesta Laia.
Explica que moltes preses preventives treballen amb el "xip que tot és provisional", la qual cosa, d'una banda, fa que no es prenguin les classes seriosament i, si ho fan, explica que algunes s'atabalen perquè volen acabar les pintures abans de la seva data de judici o de la sortida de la presó.
"MAI NO ES VEUEN FORA, TAN SOLS SURT LA SEVA OBRA"
"Treballem amb colors primaris perquè s'adonin que el color que creen és únic. El verd de la del costat no és el mateix i no es pot repetir. En la diversitat hi ha la riquesa. Cadascú té un nivell, una sensibilitat i uns interessos diferents", afegeix, i considera que en la seva feina és important saber què demanar i fins a quin punt exigir a cada dona.
En aquest sentit, explica que una bona notícia afecta positivament una presa, però pot fer-ho negativament a les altres en comparar-se, i planteja la paradoxa que, malgrat que les internes han exposat les seves pintures en un centre cultural fora de la presó, "el desavantatge és que mai no es veuen fora, tan sols surt la seva obra".
