Treballa en un escrit per determinar contra quins imputats hi ha una base suficient per ser acusats
PALMA DE MALLORCA, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció sol·licitarà, una vegada hagi declarat com a imputada la Infanta Cristina i sempre que no apareguin nous elements que alterin el curs de les indagacions, el final de la instrucció del cas Nóos com a pas previ al seu enjudiciament, segons han informat fonts de la investigació a Europa Press.
De fet, tal com han precisat les mateixes fonts, el Ministeri Públic ja es troba treballant en l'elaboració d'un extens escrit mitjançant el qual determinarà contra qui de la trentena d'imputats de la causa hi ha base suficient perquè puguin ser acusats i finalment s'asseguin a la banqueta.
A falta de conèixer si el magistrat cita o no a declarar com a testimoni el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, com ha sol·licitat l'ex soci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, la petició de la Fiscalia es produirà, previsiblement, poques setmanes després que aquest dissabte la filla del Rei Joan Carles sigui interrogada pel jutge José Castro, qui va citar a declarar la Duquessa de Palma després de culminar les investigacions sobre un presumpte delicte fiscal i de blanqueig de capitals que va iniciar al seu entorn vuit mesos enrere.
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma encara d'aquesta manera la recta final d'unes investigacions que van donar els seus primers cops de cua a començaments del 2010, en el marc del cas Palma Arena, i que van esclatar el novembre del 2011 amb el registre de l'Institut Nóos i de diverses societats vinculades, a través de les quals tant Urdangarin com Torres s'haurien apoderat d'uns 5,9 milions d'euros de les Administracions públiques.
Una vegada la Fiscalia demani el tancament de les indagacions, el jutge dictarà una sentència mitjançant la qual posarà fi a la instrucció i decretarà el passi a procediment abreujat de la causa, és a dir, donarà peu a la Fiscalia i a la resta d'acusacions perquè presentin el seu escrit de qualificació provisional en què determinaran definitivament qui acusen i quines penes sol·liciten per a ells, a més de demanar l'obertura de judici oral, que el magistrat haurà d'acordar necessàriament.
EL COMENÇAMENT DE LES INVESTIGACIONS
Castro (Còrdova, 20 de desembre del 1945), el jutge que més temps fa que és al capdavant d'un jutjat d'instrucció a Balears, va posar la lupa sobre l'activitat presumptament irregular de l'entramat empresarial encapçalat per Urdangarin i Torres el febrer del 2010 quan, en el marc del cas Palma Arena, va començar a interrogar diversos exalts càrrecs de l'última legislatura de Jaume Matas (2003-2007) sobre la gestació dels fòrums sobre turisme i esport que l'Institut Nóos va organitzar a Palma el 2005 i 2006 i pels quals l'entitat va percebre un total de 2,3 milions d'euros públics.
Tot i això, ja a començaments del 2006 el diputat socialista Antoni Diéguez preguntava al parlament balear sobre el destí que va donar Nóos als 1,2 milions d'euros que va cobrar el Govern de Matas pel fòrum sobre turisme i esport celebrat pocs mesos abans a Palma.
Res feia presagiar que de la suposada defraudació investigada en el marc d'aquestes jornades afloraria un rosari de presumptes irregularitats al voltant a la gestió de l'Institut i que culminarien amb el presumpte apoderament de fins a 5,9 milions d'euros públics.
LES INVESTIGACIONS DEL CAS PALMA ARENA
El nom de Nóos va sortir a la llum en unes indagacions centrades, entre d'altres nombroses qüestions, en el destí que l'executiu balear va donar realment a milionàries partides que sota el mandat de Matas --sobre qui pesen dues condemnes per corrupció al capdavant del Govern-- van sortir de les arques públiques.
Al costat dels anomenats Illes Balears Fòrum i València Summit adjudicats a Nóos per 2,3 i 3,6 milions d'euros, respectivament, en mans de Castro també hi ha investigacions al voltant del presumpte desviament d'1,2 milions d'euros a l'avantprojecte d'un palau de l'òpera de Palma que va ser encarregat a l'arquitecte Santiago Calatrava i de més de 50 milions en la construcció del velòdrom Palma Arena.
De fet, el cas batejat amb el nom de la considerada infraestructura estrella del PP va arrencar l'agost del 2009 amb la detenció de l'exdirector general d'Esports del Govern balear i medallista olímpic José Luis 'Pepote' Ballester, de l'exportaveu popular a l'Ajuntament de Palma Rafael Duran i de tres empresaris que haurien intervingut en les presumptes irregularitats que van derivar al sobrecost del velòdrom, inicialment pressupostat en 50 milions d'euros, que al terme de les obres es van veure incrementats en uns 110 milions.
ENRIQUIMENT IL·LÍCIT DE MATES I FINANÇAMENT IL·LEGAL DEL PP
Precisament, el jutge Castro, que va recalar a Mallorca el 1985 i més en concret al Jutjat social número 2 de Palma, per ser després nomenat, el 1990, titular del Jutjat d'Instrucció número 3, en què romania des d'aleshores, indaga la relació que hi hauria entre la malversació de fons produïda durant la construcció del velòdrom, l'enriquiment suposadament il·lícit de Matas i l'elevat tren de vida que va portar mentre era màxim mandatari de la Comunitat Autònoma, i el finançament presumptament irregular de la qual s'hauria beneficiat el PP balear.
El magistrat, el Jutjat del qual aglutina diverses de les principals causes de corrupció política i econòmica que s'instrueixen a Balears, ha tingut davant seu, al llarg d'interrogatoris que s'han prolongat fins a tres dies i que en ocasions han finalitzat a altes hores de la matinada, el propi Matas, diversos dels seus exconsellers, Santiago Calatrava, l'alcaldessa de València, Rita Barberá, l'assessor extern de la Casa Reial i Comte de Fontao, José Manuel Romero, el secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga i, dues vegades, Iñaki Urdangarin.
