Assegura que el conflicte català "només es pot resoldre a través de la política"
BARCELONA, 29 març (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, ha defensat en el seu judici per presumpta desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va obeir el "mandat democràtic" del Parlament sobre l'1-O respecte als requeriments del Tribunal Constitucional (TC).
"Em reafirmo que l'1-O no va ser un delicte, votar no va ser un delicte. Em reafirmo que el projecte independentista, republicà, és un projecte legítim", ha dit Serret durant la seva declaració, en la qual només ha contestat a una pregunta del seu advocat, Iñigo Iruin.
Serret, consellera d'Agricultura del govern que liderava l'expresident Carles Puidemont, ha assegurat que com a executiu havien de "complir amb els mandats parlamentaris" de la majoria independentista del Parlament.
Segons ella, l'"àmplia majoria parlamentària" en favor de la independència el 2017 els va conduir a fer un judici ponderatiu, en les seves paraules, entre el mandat d'organitzar l'1-O i els requeriments del TC perquè no se celebrés.
En aquest sentit, ha assenyalat que en "cap cas es van impugnar" els programes electorals independentistes que defensaven la independència i el compromís de celebrar un referèndum.
La consellera s'enfronta a un any d'inhabilitació, i la Fiscalia també demana per a ella una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l'1-O.
"Em reafirmo en les decisions que vaig prendre com a membre del Govern", ha afegit Serret, que ha sostingut que el seu deure com a consellera el 2017 i ara és donar resposta i obeir els mandats de les majories parlamentàries.
També ha assegurat que el 2017 van tenir en compte "veus internacionals" d'institucions com les Nacions Unides que avalaven l'exercici del dret a l'autodeterminació.
UN CONFLICTE "D'ARRELS DEMOCRÀTIQUES"
Serret ha defensat que a Catalunya hi ha un conflicte polític "d'arrels democràtiques que va viure una escalada" amb la sentència de l'Estatut el 2010.
"Una sentència que sota el meu punt de vista va menysprear la legitimitat del legislatiu català i espanyol també", a més de la via política i la democràtica, ha dit.
La consellera s'ha mostrat convençuda que aquest conflicte "només es pot resoldre a través de la política i la democràcia", i ha lamentat la judicialització que, a parer seu, s'ha produït a Catalunya en portar el procés independentista davant els tribunals.
Això --ha mantingut-- ha anat en contra de la seva resolució perquè "s'ha volgut criminalitzar un projecte legítim" i anul·lar la via política.
També ha defensat el seu dret a defensar "políticament i pacíficament" la independència de Catalunya i guanyar-la a les urnes, cosa que ha dit que és una petició transversal en la societat catalana i a la qual va voler donar resposta l'1-O.
"Les conviccions que tenia aleshores les mantinc avui", ha assegurat.
Serret afronta aquest dimecres el judici per presumpta desobediència després de personar-se davant el Tribunal Suprem (TS) el març del 2022 en tornar de Bèlgica, on va anar després de l'1-O juntament amb Puigdemont i altres exconsellers.
