Descarta que la consellera hagués de "deliberar i meditar" si acatar el TC o el Parlament
BARCELONA, 29 març (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemni la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, i la inhabiliti també per presentar-se a les eleccions del Parlament Europeu, i creu que en no sortir del Govern davant l'1-O "va assumir que estava desobeint".
Serret s'enfronta a una pena d'inhabilitació d'un any i a una multa de 12.000 euros per presumpta desobedincia l'1-O, i en el judici d'aquest dimecres la fiscal Neus Pujal ha concretat en l'acusació que vol que la inhabilitació també afecti la possibilitat de ser eurodiputada.
"A diferncia d'altres consellers que es van apartar en ser conscients de la seva responsabilitat penal, l'acusada va decidir continuar, no es va apartar", ha assenyalat la fiscal, que ha afegit que a més va participar en actes d'adhesió del full de ruta independentista, com la presentació de la pregunta del referndum.
La fiscal també ha retret que Serret no va fer res per evitar l'1-O malgrat que havia rebut cinc requeriments del Tribunal Constitucional (TC) en aquest sentit i ha afirmat que, "com a autoritat pública, tenia un deure reforat més enll que els particulars" de complir amb les resolucions del tribunal.
"NO S'ESTAN CRIMINALITZANT IDEES"
En el judici, Serret ha fet una declaració en la qual ha retret la judicialització del procés independentista, a la qual cosa la fiscal ha replicat: "Aquí, senyora Serret, no s'estan criminalitzant idees ni cap projecte polític. No s'ha assegut al banc dels acusats ni una sola persona que votés l'l-O. Ha dit que votar no és delicte, ja que la Fiscalia no ha acusat cap dels votants".
"No acusarem ningú pels seus pensaments ni idees, només per fets concrets, si escau per l'actitud contuma, reiterada i obstinada contrria al que va ordenar el TC", ha afegit la fiscal.
En la seva intervenció, Serret també ha allegat que va haver de fer un judici ponderatiu entre el "mandat" de la majoria independentista del Parlament a favor de l'1-O i els requeriments del TC.
En aquest sentit, la fiscal ha assenyalat que davant una ordre judicial a una autoritat pública "el que no preveu la llei orgnica del TC és que hagi de comenar a deliberar i meditar sobre si ponderar els drets, veure si té més importncia el requeriment del TC o el suposat mandat democrtic".
"Si totes les resolucions judicials haguessin de ser sotmeses a un procés de deliberació interna seria un caos, tornaríem a una poca anterior al contracte social", ha resolt la fiscal.
ADVOCACIA DE L'ESTAT I VOX
L'advocada de l'Estat Beatriz Vizcaíno, també favorable a inhabilitar Serret per desobedincia, ha destacat que la consellera va ser requerida cinc vegades pel TC i suposadament va desoir, per la qual cosa considera que es donen tots els elements per condemnar-la per un delicte de desobedincia.
En vista de la possible petició d'un atenuant de dilacions indegudes per la durada del procediment, Vizcaíno ha demanat al tribunal tenir en compte que Serret va ser declarada en rebellia el 2018 i des d'aleshores va trigar gairebé tres anys a comparixer davant l'instructor de la causa al Tribunal Suprem (TS).
La presncia de l'advocacia de l'Estat en el judici ha estat impugnada per part de la defensa de Serret, que considera que no est legitimada per exercir com a acusació, sobre la qual cosa el tribunal contestar en la sentncia.
Vox, que exerceix l'acusació popular, s'ha referit a la sentncia de l'1-O que va dictar el Suprem l'octubre del 2014 i que ja incloa penes per desobedincia: "Són els mateixos fets que han quedat acreditats en aquest judici".
L'advocat de la formació, Juan Cremades, ha valorat que la defensa de Serret "no ha aportat cap prova ni fet cap esfor probatori que desvirtu que, al contrari de la resta de membres del Govern condemnats pel Suprem, no va desobeir el TC".
