Destaca la professionalitat dels policies que intentaven donar compliment al mandat judicial d'impedir el referndum
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha defensat durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya l'actuació policial durant la jornada del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017 i ha culpat el govern de Carles Puigdemont d'haver propiciat les situacions violentes que van tenir lloc aquell dia per haver fet una crida massiva a la gent a votar perqu actuessin com a "muralles humanes".
La número dos del Govern de Mariano Rajoy ha estat la tercera persona a declarar com a testimoni en aquesta vista oral. La seva declaració ha durat dues hores, i ha endarrerit la resta de les testificals previstes per aquest dimecres, com la de l'expresident del Govern espanyol i la de l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Part de l'interrogatori s'ha centrat en l'1-O, perqu algunes de les defenses han insistit a conixer si el Govern central va formar part del disseny de l'operatiu policial o si va tenir coneixement d'aquell pla, com ha estat el cas dels advocats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Snchez, Jordi Turull, Josep Rull i, especialment, la defensa de Joaquim Forn. En tot moment, l'exvicepresidenta del Govern de Rajoy ha afirmat que el Govern no pot participar en aquest tipus de decisions i que durant la jornada de votació anaven rebent la informació de la Delegació de Govern i del Ministeri de l'Interior.
Així mateix, ha subratllat la "professionalitat" dels agents de la Policia Nacional i de la Gurdia Civil que, segons ha dit, estaven intentant donar compliment al mandat judicial d'impedir el referndum. En aquest sentit, ha afegit que encara que "es produeixen imatges que a ningú ens agrada veure" l'actuació policial "va evitar unes circumstncies molt més greus" amb la finalitat de "mantenir l'ordre públic".
6.000 AGENTS PER L'1-O
L'advocat de l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn, Javier Melero, ha centrat part del seu interrogatori en aquest punt i ha fet diverses preguntes sobre si el fet que el Ministeri de l'Interior enviés 6.000 agents de la Policia i Gurdia Civil era per "donar suport" o "substituir" els Mossos d'Esquadra. Sáenz de Santamaría s'ha limitat a contestar que era per "complir un mandat judicial", resposta que ha portat el lletrat a demanar al president del tribunal, Manuel Marchena, que advertís sobre la responsabilitat d'un "testimoni renuent" en considerar que no estava contestant les seves preguntes.
Després de reiterar que el Govern no participa en el disseny d'un operatiu policial, finalment ha dit que l'"obligació" és "estar informat per també ser respectuós amb les decisions dels jutges". És més, l'exvicepresidenta del Govern espanyol ha afirmat que "si no s'hagués cridat massivament la gent a votar" durant el referndum de l'1 d'octubre del 2017 perqu actuessin "com a muralles humanes", no s'haurien produt "algunes imatges" de l'"actuació policial", la qual cosa ha rebutjat denominar com "crregues policials".
En el torn de preguntes de la defensa de l'expresident de l'ANC Jordi Snchez i l'exconseller Jordi Turull, l'advocat Jordi Pina ha mostrat dubtes sobre una part de la declaració de la testimoni sobre la possible decisió "amb molta anterioritat" d'amarratge del buc el setembre del 2017 després dels incidents a la Conselleria d'Economia per allotjar els agents policials davant la contradicció de dates. Sáenz de Santamaría ha postillat que es tractava d'una qüestió de "tenir previstos tots els escenaris" davant la "preocupació" del canvi de govern que havia tingut lloc al juliol d'aquell any i, sobretot a la Conselleria d'Interior, de la qual depenen els Mossos.
PREGUNTES IMPERTINENTS
Les preguntes que formulaven les defenses han estat interrompudes en diverses ocasions per Marchena, per declarar-les impertinents. El magistrat ha recordat constantment que aquest no és trmit ni el moment per abocar opinions ni que els testimonis expressin reflexions jurídiques.
Una de les preguntes que ha estat retirada ha estat la que ha fet el lletrat Jordi Pina quan ha preguntat si l'exvicepresidenta "ha vist manifestacions molt massives de ciutadans de Catalunya que demanen la independncia". També la formulada per l'advocat Francesc Homs sobre "com podria explicar a la sala que amb tota la intelligncia de l'Estat espanyol, no es trobés ni una sola urna?".
Durant tota la seva intervenció, a preguntes de les diferents parts, Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que el que no es pot fer és "incomplir les decisions judicials" ni "generar episodis violents en els quals es conculqui l'ordre constitucional".
En aquesta línia, Sáenz de Santamaría ha afirmat que Espanya és una "democrcia consolidada" i que l'Executiu no podria entrar a negociar un referndum perqu es tracta d'una decisió que resideix en la "sobirania nacional". "No es pot parlar d'all que no es té capacitat de disposar, aix és parlar en va", ha afegit.
REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ
Per aquest motiu, ha avisat que la via legal per convocar un referndum seria reformar la Carta Magna i ha responsabilitzat d'aquesta situació els líders independentistes: "Els qui no van valorar que calia anar a per una modificació de la Constitució estan asseguts al banc dels acusats", ha dit contundentment.
El primer advocat a preguntar ha estat el de l'acusació popular exercida per VOX, Javier Ortega Smith -secretari general del partit de Santiago Abascal--, que ha volgut aprofundir en les diferents reunions mantingudes amb la Generalitat de Catalunya. Sáenz de Santamaría ha relatat que es va reunir amb l'exvicepresident catal Oriol Junqueras en tres ocasions i que en cap d'elles va accedir a abordar la possibilitat de celebrar un referndum d'autodeterminació perqu "no és assumpte de cap govern", ja que la unitat d'Espanya recau en la sobirania nacional.
A la pregunta de si es va plantejar en algun moment aplicar l'article 116 de la Constitució que regula els estats de lloc, alarma i alerta, a part del 155, Sáenz de Santamaría ha explicat que aquest últim era "la mesura més concorde" a la situació i que el 116 pot comportar la "suspensió de drets fonamentals". "Era més oportú actuar contra els qui havien incomplit greument la Constitució", ha remarcat.
