MADRID, 28 Maig (EUROPA PRESS) -
La sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha rebutjat l'encarament entre el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i el comissari dels Mossos d'Esquadra Ferran López que va ser sol·licitat per la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn en apreciar diverses contradiccions a les seves respectives declaracions sobre el dispositiu policial planejat davant del referèndum de l'1-O.
Així ho ha assenyalat el president del tribunal, Manuel Marchena, a l'inici de la sessió del judici d'aquest dimarts, i ho ha justificat en el més excepcional de la mesura i en el fet que la mateixa configuració de l'encarament el converteix en un mitjà per valorar altres fonts que no pot ser aplicat en aquest cas. Ha afegit que s'han apreciat diverses contradiccions també en les manifestacions d'altres testimonis respecte de les quals no s'ha sol·licitat cap encarament.
La prova va ser sol·licitada a principis del passat mes d'abril per Melero per contrastar les diferents versions que López i Pérez de los Cobos havien ofert sobre el contingut de determinades reunions.
Tots dos van mantenir entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre del 2017 una relació fluïda i constant, atès que el primer havia estat designat coordinador del dispositiu policial del referèndum independentista de l'1-O i el segon era el número dos dels Mossos d'Esquadra a qui el seu cap, el major Josep Lluís Trapero, havia encarregat mantenir la interlocució.
No obstant això, a les declaracions prestades per tots dos al judici es van apreciar, segons el parer d'aquesta defensa, que exerceix l'advocat Javier Melero, unes versions contradictòries pel que fa a aquest dispositiu suposadament coordinat entre la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos. Quan Pérez de los Cobos va comparèixer davant del tribunal va afirmar que l'operatiu dissenyat per la policia autonòmica per a l'1-O, consistent en 'binomis' --parelles d'agents-- enviats a uns 2.300 col·legis de Catalunya per mirar d'impedir el referèndum, va resultar ser una "estafa".
VERSIONS DIFERENTS
Al seu parer, aquest dispositiu va demostrar ser "insuficient, inadequat i ineficaç", raó per la qual va justificar les intervencions ja conegudes dels policies nacionals i guàrdies civils als locals de votació. A la pregunta concreta de si coneixia prèviament el pla dels Mossos, el coronel va respondre que "no és cert".
López, en canvi, va oferir durant la seva declaració una versió ben diferent dels fets. Al seu parer, la fórmula dels 'binomis' va ser avalada pel coronel Pérez de los Cobos des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre, perquè els Mossos només podrien centrar la seva actuació en "uns quants" centres de votació. Per això es va decidir fer un desplegament mínim en cada col·legi.
D'altra banda, la sala entén que no s'ha de donar per renunciats per l'acusació pública determinats documents que no van ser enunciats expressament per la fiscal Consuelo Madrigal durant el tràmit de proposició de prova documental celebrada en la sessió d'aquest dilluns.
Segons Marchena, encara que pogués entendre's que va haver-hi un "erroni enteniment" per part del fiscal de la manera en què la sala va assenyalar que havia de practicar-se la prova, el tribunal no pot convertir aquest error en una renúncia de les proves, la mateixa ja hauria de ser expressa.
S'EXCLOUEN LES VALORACIONS SOBRE 'ENFOCATS' I L'AGENDA DE JOVÉ
Amb tot això, el president del tribunal ha anunciat tots aquells documents que seran exclosos com a prova per dictar una sentència. Ha explicat que la sala no tindrà en compte les "valoracions" que els investigadors de la Guàrdia Civil van plasmar en els seus informes, que s'obren en el sumari de la causa i que han estat proposats pel Ministeri Públic.
En aquest cas, els informes elaborats per l'Institut Armat sobre les crides públiques que va fer l'exvicepresident Oriol Junqueras; sobre l'agenda Moleskine que es va trobar al domicili del seu número dos, Josep María Jové; o el document 'Enfocats', que marca un suposat full de ruta per aconseguir la independència, quedaran fora.
No obstant això, ha precisat que al tribunal sí que li "interessa el contingut" dels documents en els quals es van basar els informes, per això s'accepta la seva "transcripció", com passa amb les anotacions manuscrites de Jové o amb el mateix 'Enfocats'.
Marchena ha reiterat que en tots els documents redactats pels investigadors consten apreciacions "valoratives" i que aquestes mateixes aportacions es "podrien haver fet valer" amb la presència dels seus autors en la vista oral com a testimonis.
La sala també rebutja l'informe centrat en les "personalitats polítiques" que van assistir el 20 de setembre del 2017 a la concentració a la Conselleria d'Economia de la Generalitat en protesta de l'escorcoll judicial, el que es relaciona amb els "escarnis" que van poder patir els agents de la Guàrdia Civil a Catalunya o l'informe que va redactar una lletrada de l'Administració de Justícia sobre els incidents que van tenir lloc durant uns escorcolls policials a Granollers (Barcelona).
NO ES TINDRAN EN COMPTE LES "INFORMACIONS PERIODÍSTIQUES"
Seguint aquest criteri, la sala no accepta tots aquells informes i documents que es basin en notícies de premsa i "informacions periodístiques", com els que l'acusació ha aportat sobre la prohibició d'atracar el vaixell 'Moby Dada' al port de Palamós (Girona) o l'entrevista a l'exconseller d'Interior Joaquim Forn.
D'aquesta manera, s'exclouen els informes i notícies sobre els Comitès de Defensa de la República (CDR), la informació relacionada amb l'escorta de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i tot allò relacionat amb els tallers organitzats pel moviment En Peu de Pau, en què, segons van explicar els seus organitzadors, es parlava de resistència pacífica a les manifestacions.
