MADRID, 28 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem mantindr previsiblement la petició de condemnes per rebellió pels nou encausats pel procés independentista a Catalunya pels quals ja va demanar inicialment la pena de presó per aquest delicte. La formalització d'aquesta petició --trmit de conclusions definitives-- es produir al final de la prova documental que se celebra aquesta setmana.
Fonts fiscals han assenyalat a Europa Press que es descarta la petició de penes per sedició, que és el delicte pel qual els acusa l'Advocacia de l'Estat, i la previsió és que els quatre fiscals que porten aquest assumpte defensin definitivament en els seus informes finals la pena de rebellió per a Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els qui eren líders socials Jordi Snchez i Jordi Cuixart i els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn.
El previsible és que el tribunal presidit per Manuel Marchena doni veu a les parts perqu anuncin les seves qualificacions i petició de penes definitiva abans que el 3 de juny comencin a exposar-se els informes de les acusacions, encara que si la prova documental s'estén amb l'exhibició dels vídeos que integren la prova documental l'anunci de les qualificacions finals haur d'esperar a la setmana següent.
En aquell moment es coneixer si després d'escoltar els encausats, a més de 420 testimonis, els responsables de set proves pericials i després de visionar diverses hores de vídeos sobre el 20S i les intervencions policials de l'1-O la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular exercida per Vox mantenen les seves peticions inicials de condemna, les rebaixen o ofereixen alternatives al tribunal.
PETICIONS INICIALS
En els seus escrits de conclusions del passat 2 de novembre la Fiscalia del Suprem va sollicitar de manera inicial imposar a l'exvicepresident de Catalunya i avui diputat al Congrés Oriol Junqueras 25 anys de presó per un delicte de rebellió agreujada per malversació de cabals públics en considerar-lo cap o promotor del procés.
Les següents penes més altes que inicialment sollicitava el Ministeri Públic són per tres dirigents independentistes més: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez i el líder d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells també en presó provisional.
Per a cadascun d'ells, els fiscals del procés --Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno-- demanaven en el seu escrit 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta, perqu també consideren Forcadell, Snchez i Cuixart promotors o caps del procés independentista.
Pel que fa als exconsellers que també estan en presó provisional, aix és, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidncia), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), la Fiscalia també els acusa de rebellió, per en el seu cas agreujada per malversació, i demanava inicialment per a cadascun 16 anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
En un altre nivell, el Ministeri Públic situa tres antics integrants del Govern de Carles Puigdemont que segons el seu escrit inicial no van cometre rebellió, per sí un delicte de malversació i un altre continuat de desobedincia greu, aquest últim per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional declarant la illegalitat del procés d'independncia. Així, Meritxell Borrs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) s'enfronten provisionalment a 7 anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
ADVOCACIA I VOX
Després de revelar-se el posicionament definitiu del fiscal es donar a conixer el de l'Advocacia de l'Estat, quan la lletrada Rosa María Seoane anunci si eleva a definitives les seves conclusions inicials, que descartaven la rebellió en favor d'un delicte de sedició, o les modifica.
En principi els Serveis Jurídics de l'Estat demanen 12 anys de presó per Junqueras per sedició i malversació; penes d'entre 11 anys i mig per a Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva; 10 anys per a Carme Forcadell; i 8 anys per als Jordis, tots ells per un delicte de sedició.
A diferncia del Ministeri Públic, l'Advocacia considerava abans del judici que els fets no poden ser qualificats de rebellió en no haver-se produt la violncia necessria per aconseguir la independncia de Catalunya, si bé ara té l'oportunitat de modificar aquest posicionament.
Finalment, l'acusació popular de Vox sollicitava inicialment un total de 74 anys de presó per a Oriol Junqueras per presumptes delictes de rebellió, pertinena a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en el procés independentista, i penes notablement més altes que la Fiscalia i l'Advocacia també per a la resta d'encausats.
En aquest moment processal es coneixer si el partit polític rebutja finalment acusar per organització criminal, la qual cosa suposaria una rebaixa de les seves peticions. La Sala ha comunicat que el dia 11 de juny la vista oral podria quedar vista per a sentncia.
