Publicat 09/01/2019 13:37

Rato assenyala Rajoy: "El president del Govern espanyol em va fer fora de Bankia"

Mariano Rajoy i  Rodrigo Rato
EUROPA PRESS

Defensa el pla de negoci del banc, en el qual confiava per elevar el valor de l'acció

MADRID, 9 gen. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha assenyalat l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy en assegurar que va ser ell el responsable final de la seva sortida de l'entitat el 7 de maig del 2012, moment en el qual va comenar "la intervenció política".

Així ho ha indicat durant la seva compareixena en la segona sessió del judici per la sortida a Borsa de Bankia, que es va reprendre aquest dimarts a l'Audincia Nacional de San Fernando de Henares (Madrid) i prossegueix aquest dimecres amb les preguntes de la fiscal del Ministeri Públic Carmen Launa.

Rato, que compleix actualment una pena de quatre anys i mig a la presó de Soto de Real pel cas de les targetes 'black', ha apuntat també l'exministra d'Economia Elena Salgado per la sortida a Borsa del banc, en assegurar que va ser qui en última instncia va donar el vistiplau a l'operació a un preu amb un descompte "important".

De fet, davant la Secció Quarta de la Sala Penal, Rato ha dit que tant el Banc d'Espanya com el mateix Govern central van instar el banc a sortir a Borsa en un temps limitat de tan sols uns tres mesos, perqu, en cas contrari, Bankia seria nacionalitzada.

"No era només una estratgia mercantil, la idea era que sortíssim d'una vegada de la situació anmala de les caixes en la qual no es té accés a capital. Jo compartia aquella estratgia, era vlida i positiva", ha subratllat el principal acusat del cas Bankia.

En aquest sentit, qui també va ser ex-director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) ha defensat reiteradament el preu de l'acció de Bankia en el moment del seu debut borsari, perqu, malgrat el descompte, confiava que el pla de negoci asseguraria futurs guanys.

Segons ha indicat, BFA-Bankia tenia molts arguments a favor per dur a terme aquesta operació. "Era el banc més gran per actius, tenia més de 10 milions de clients, una gran preponderncia a determinades regions i gran capacitat per retallar despeses", ha declarat.

L'entitat havia establert prop de 600 i 800 milions d'euros la retallada de despeses recurrents que s'aconseguirien de manera anual amb l'operació. "Les sinergies que es plantejaven en l'estratgia eren perfectament raonables", ha precisat.

A més, per a Rato, el descompte en el preu de les accions no era un aspecte important per a la societat matriu (BFA), que mantenia la participació en el seu balan com una inversió estable, no disposada per a la venda. "Calia fer una valoració a llarg termini", ha postillat.

L'expresident de Bankia ha negat que es plantegés la viabilitat futura del banc abans de la seva sortida a Borsa per la deterioració que pogués produir el descompte en el preu de les accions. "Ningú no va pensar que s'hauria de fer després un ajustament, el més important en aquell moment era complir amb el pla de negoci", ha reiterat.

Així mateix, ha assenyalat que el consell d'administració pensava que el recorregut de l'acció anava a ser "favorable" una vegada s'assentés el projecte. Les agncies de rating, fins i tot, atorgaven a Bankia el grau d'inversió. El preu al qual es va debutar va ser el fixat pel mercat.

DECISIONS POLÍTIQUES

Bankia, que comptava amb un nivell de capital del 7%, va passar a tenir un nivell insuficient el febrer del 2011 pel reial decret llei que obligava a elevar-lo fins al 10%. Aquest nou requisit va arribar via Congrés dels Diputats i del Govern de l'Estat. Es tractava d'un canvi d'escenari que no responia a l'estratgia autnoma de l'entitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés