Afirma que la JEC no és un òrgan "superior jeràrquic" per donar-li ordres
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assistit en el judici per presumpta desobediència, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i quan li han preguntat si va incomplir l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar llaços, ha dit: "Sí, la vaig desobeir. Era impossible complir una ordre il·legal".
En la seva declaració com a acusat, en què només ha respost al seu advocat Gonzalo Boye, que ha demanat que es mantingués durant el judici el seu tractament de 'Molt Honorable', Torra ha defensat que va complir el deure com a president de la Generalitat de defensar "els drets i llibertats dels ciutadans".
"Sí, la vaig desobeir, però és que era impossible complir una ordre il·legal, tots els membres d'aquesta sala saben que era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia competència per fer-ho", ha resumit en l'última resposta de la seva declaració.
Segons el president, la Junta Electoral Central (JEC) "no és un òrgan superior jeràrquic al president de la Generalitat" i no tenia competència per ordenar-li retirar dels edificis públics i de Generalitat els llaços i altres símbols en període electoral.
Torra ha dit que, a més, la Generalitat no participava en les eleccions generals del 28 d'abril del 2019, i que, com a president de la Generalitat, en tot cas estava sotmès a les decisions de les juntes electorals provincials.
El president català ha blasmat sobre la JEC, que va dictar dues ordres l'11 i 18 de març per exigir retirar llaços i estelades dels edificis públics per garantir la neutralitat: "La JEC em va ordenar, em va amenaçar, va actuar de manera omnipotent i omnipresent".
"CLARA CENSURA"
Per Torra, que ha declarat davant el tribunal durant poc més de mitja hora, la causa contra ell és un cas "de vulneració del dret de llibertat d'expressió i de clara censura".
Ha indicat que va analitzar la petició de la JEC amb advocats i l'equip jurídic de la Generalitat i que tots van convenir que era "un acte nul i il·legal", i ha opinat que en realitat volien que prevariqués amb la retirada de les pancartes i els símbols, perquè no tenien la facultat d'ordenar-ho.
De fet, ha dit que les resolucions de la JEC van incórrer en "l'ambigüitat més absoluta" sobre quins símbols retirar, i ha recordat que ell com a president de la Generalitat no té competència per ordenar la retirada de símbols d'edificis públics com hospitals o escoles.
"La JEC volia situar el president de la Generalitat davant una disjuntiva molt clara: d'una banda fer-li obeir un acte nul i il·legal i per l'altra fer-lo prevaricar. És més, és probable que també hagi incorregut en un presumpte delicte de coaccions", ha dit.
NO SÓN SÍMBOLS PARTIDISTES
Torra ha explicat que va penjar la pancarta amb el llaç groc a la Generalitat perquè entenia que com a seu del govern català "era important que s'expressés el desig majoritari de la societat catalana de la llibertat dels presos polítics".
El president ha defensat que el llaç groc, símbol que ha dit que es va fer servir en la Guerra de Successió, no és un símbol partidista, i que l'estelada representa un "anhel de llibertat" i és plenament legal i vigent.
De fet, ha defensat que s'anomeni els líders independentistes presos per impulsar l'1-O per decisió del Tribunal Suprem "presos polítics" perquè el seu empresonament procedeix d'una decisió política.
Per Torra, des del moment en què es va judicialitzar un fet polític com és impulsar l'1-O, es pot parlar de 'presos polítics' "per més que incomodi ningú, i per més que ningú s'aixequi d'una sala quan es parla de presos polítics", en al·lusió a un acte en què un discurs del president del Parlament, Roger Torrent, va motivar que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el fiscal superior, Francisco Bañeres, s'absentessin de la sala.
Així mateix, ha citat l'informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, i ha assegurat que contenia un punt que instava el Govern d'Espanya "a donar la publicitat necessària de les irregularitats comeses".
Per això, ha dit: "La pregunta no és què feia la pancarta de llibertat presos polítics i exiliats al Palau de la Generalitat, sinó per què es trobava en altres edificis públics, per què no era a la Delegació del Govern d'Espanya".
TITLLA VOX DE "FRANQUISTA"
Al començament de la seva declaració, Torra ha manifestat que no respondria a la Fiscalia ni a Vox, i ha titllat aquest últim de "partit franquista".
Aquesta declaració ha motivat la intervenció del president del tribunal, Jesús María Barrientos, qui li ha advertit que no permetria cap "valoració ofensiva o desqualificadora", i ha rebutjat que expliqués els seus motius per no respondre al Ministeri Públic.
Torra s'enfronta a una petició de Fiscalia de condemna de 20 mesos d'inhabilitació per haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs, la pancarta a favor de la llibertat dels presos i altres símbols dels edificis públics de la Generalitat.
El president ha entrat a les 8.50 hores al TSJC acompanyat de la seva dona i emparat per una comitiva de partits i entitats, i més de 500 persones, i el judici ha començat minuts després de les 9.00.
