L'oposició retreu a ERC que votés a favor de la llei al Congrés i ara demani portar-la al TC
BARCELONA, 1 set. (EUROPA PRESS) -
El ple del Parlament ha avalat recórrer la Llei d'Habitatge davant el Tribunal Constitucional (TC) per presumpta invasió de competències autonòmiques a proposta d'ERC i Junts, amb el suport de la CUP.
El PSC i els comuns hi han votat en contra, mentre que Cs, Vox i el PP s'han abstingut.
A l'agost, i a petició de Junts, un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va dictaminar que la norma estatal presumptament vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'habitatge i el principi d'autonomia financera i despesa.
El dictamen va assenyalar la presumpta inconstitucionalitat d'una desena de disposicions sobre polítiques d'habitatge, habitatges protegits i parcs públics, entre d'altres.
Els republicans havien votat a favor de la Llei d'Habitatge al Congrés, però es van sumar a la petició de Junts de recórrer-la davant el TC després del dictamen del CGE.
JUNTS VEU "INCONGRUÈNCIA" EN ERC
La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha retret a ERC la incongruència, en les seves paraules, d'haver negociat la llei amb el Govern i ara sumar-se al recurs que el seu grup va plantejar primer: "Però benvingut sigui el plantejament".
Pau Morales ha defensat que ERC va negociar per preservar competències autonòmiques i aconseguir avanços en la regulació del lloguer, i ha acusat Junts "d'escudar-se en la sobirania catalana" per frenar, entre uns altres, mesures contra els desnonaments.
La socialista Eva Candela ha recordat que dos membres del CGE van avalar la constitucionalitat de la llei en un vot particular, i ha mostrat la seva sorpresa per que ERC defensi recórrer una norma que els seus propis diputats van negociar, alineant-se així amb "governs del PP".
"No es pot estar en missa i repicant", ha dit David Cid (comuns), que ha retret a ERC que negociés la llei amb el Govern central i ara vulgui recórrer-la, i ha acusat ERC i Junts de voler tapar les seves diferències ideològiques amb un recurs per motius competencials.
Maria Elisa Fuster (Vox) ha sostingut que la Llei d'Habitatge completa "l'abandonament del ciutadà del carrer" que, al seu judici, ha dut a terme el Govern central amb el suport de l'independentisme, i ha retret a ERC i Junts que plantegin recórrer-la per qüestions competencials.
Des de la CUP, Montserrat Vinyets ha advertit que Catalunya viu un "procés d'expropiació legislativa" de les seves competències exclusives, i ha avançat que el seu grup aviat presentarà una proposició de llei sobre dret a l'habitatge en el Parlament.
Noemí de la Calle (Cs) ha lamentat que els independentistes "només fan cas al CGE quan els interessa", i ha criticat que en les negociacions d'investidura demanin una amnistia en comptes de mesures per facilitar l'accés a l'habitatge.
El popular Daniel Serrano ha sostingut que els recursos de governs del PP contra la llei tenen lògica perquè el partit es va oposar a ella, a diferència d'ERC: "Estem davant un exercici d'hipocresia política. És un joc entre dos ex-socis de Govern en el qual no entrarem".
CAPELLA DEFENSA L'ACTUACIÓ DEL GOVERN
Acabat el debat, la consellera de Territori, Ester Capella, ha pres la paraula per defensar les polítiques del Govern en matèria d'habitatge: ha assegurat que Catalunya va ser pionera a "sostreure el dret a l'habitatge de la lògica del mercat", i que aquesta continua sent una prioritat del Govern.
A més, ha assegurat que alguns s'escuden en la defensa de les competències autonòmiques per defensar un "dret a la propietat sense límits", en referència a Junts, i ha sostingut que la Generalitat és l'única administració que, de moment, ha iniciat els tràmits per aplicar la contenció de rendes del lloguer.
