Avisa que donar més control al TC suplantaria el Parlament pel "Govern dels Jutges"
BARCELONA, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha enviat les al·legacions a la decisió del TC sobre la resolució independentista i demana que es declari la inadmissibilitat de la impugnació perquè consideren que la resolució és "sol una declaració d'intencions i, per tant, no és un acte idoni per ser sotmès a un procediment de constitucionalitat".
Segons consta en el text d'al·legacions, els serveis jurídics de la cambra afirmen que la resolució "ha estat adoptada a l'exercici de la funció de l'impuls de l'acció política i de govern" i només pot ser valorada en aquest context.
"La Resolució 1/XI, de 9 de novembre, només és, i no és res més que una declaració de voluntat i d'intencions perquè aquest és l'únic abast que pot tenir com a acte d'exercici de la funció de l'impuls de l'acció política i de govern", relata.
Esgrimeix que la resolució respon al mandat polític adquirit pels grups parlamentaris que han exercit la iniciativa --JxSí i la CUP--, com a conseqüència de les eleccions catalanes.
Sostenen que aquest mandat està fonamentat en els programes polítics de les formacions que "de manera clara i explícita tenien com a objectiu polític prioritari iniciar el procés de creació d'un estat català independent".
Segons la seva opinió, això implica que la resolució independentista té el seu suport "directament" en els principis bàsics de la democràcia i el pluralisme polític, i obté la seva legitimació del vot ciutadà.
Defensa que les formacions que la van impulsar han obtingut "majoria suficient per iniciar aquest procés" perquè han aconseguit majoria en escons i incideix que la resolució que ho comença és de naturalesa estrictament política.
RESOLUCIÓ SENSE FORÇA LEGAL
"Les mocions i resolucions parlamentàries no tenen força legal d'obligar i tampoc poden desplaçar o anul·lar, per si mateixes, l'aplicació del principi de legalitat al qual estan subjectes el Govern i els ciutadans", matisa.
Aclareix, a més, que la força d'aquest tipus d'actes parlamentaris "es limita a una simple instrucció indicativa per la qual es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant" i explica que, en definitiva, són decisions parlamentàries que es mouen en el marc de la relació política entre el Parlament i el Govern espanyol.
L'escrit considera que la doctrina establerta amb la sentència del TC contra la declaració de sobirania del Parlament del 2013 "que reconeix la possibilitat que les relacions parlamentàries d'impuls polític puguin produir efectes jurídics, tot i que aquests no siguin vinculants" i demana que sigui replantejada per reconèixer la plena capacitat del Parlament d'expressar el pluralisme ciutadà.
"GOVERN DELS JUTGES"
Adverteix que permetre que el TC intervingui en aquest tipus de qüestions, seria tant com admetre l'existència d'un control sobre el mateix exercici lliure de la funció parlamentària d'impuls polític, "amb el resultat constitucionalment censurable d'estendre la jurisdicció del TC a un àmbit que ha de quedar vetat".
Per això demana al propi TC que "no s'extralimiti i envaeixi l'esfera pròpia de l'actuació del Parlament".
Una progressiva ampliació del control judicial sobre el poder polític "entranya el risc de suplantar el poder dels representants del poble pel govern dels jutges", sentencien.
