Declaració de José Antonio Nieto, ex-secretari d'Estat de Seguretat, en el judic
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Culpa la policia catalana de participar en el "parany" independentista d'alludir a la convivncia per permetre un "delicte" com el referndum

MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -

L'ex-secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto ha justificat aquest dilluns al Tribunal Suprem la seva ordre perqu la Policia Nacional i la Gurdia Civil actuessin "en solitari" durant el referndum independentista de l'1-O, a causa que havien comprovat des de primera hora que els Mossos d'Esquadra no havien desplegat unitats antidisturbis de la Brimo per complir amb el mandat judicial d'impedir la votació.

"Jo vaig ratificar i vaig ordenar que s'engegués el dispositiu sabent que ho faríem sols, perqu els Mossos no hi collaborarien", ha assenyalat en la seva declaració com a testimoni durant quatre hores. El número dos d'Interior ha qualificat que els agents de la policia catalana mobilitzats van ser "insuficients, ineficaos i inoperatius", i ha comparat la xifra de 7.500 mossos de l'1-O amb els 11.600 de les eleccions del 21 de desembre, durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

La seva valoració policial de l'1-O ha estat satisfactria: "Es va complir l'objectiu marcat i es va fer amb una adequada proporció de fora". També ha dit que van ser els comandaments els qui van decidir la ruta per intervenir als collegis i l'hora de replegament, ponderant el compliment del mandat judicial, la proporcionalitat i l'"esfor físic" dels funcionaris de la Policia i la Gurdia Civil que havien comenat la seva jornada a les quatre de la matinada.

"Van tenir una jornada molt llarga, amb molta intensitat; no es podia exigir que es perllongués per més temps", ha exposat Nieto, que ha basat gran part del seu testimoniatge en la instrucció 4/2017 que va dictar des de la Secretaria d'Estat de Seguretat el dia 29 de setembre, una vegada que va constatar en la "surrealista" junta de seguretat del dia anterior que els dirigents de la Generalitat i la cúpula dels Mossos mantenien les seves resistncies a impedir el referndum.

Segons Nieto, els comandaments de la Policia i la Gurdia Civil que estaven sobre el terreny i que estaven reunits amb ell en el gabinet de crisi a la Delegació del Govern central a Barcelona van buscar en tot moment l'"equilibri" i van acceptar replegar-se perqu no van voler complir tant sí com no l'objectiu marcat pel TSJ.

"PARANY" DE LA CONVIVNCIA

En aquest sentit, ha advertit del "parany" que suposa el relat independentista que el que es va buscar va ser mantenir la convivncia: "Mantenir la convivncia no passava per permetre el referndum, perqu llavors veuríem com es poden cometre delictes simplement amb un grup de persones que els envoltessin impedint l'acció de la Justícia".

"Va haver-hi una resistncia molt intensa a molts collegis i amb violncia en alguns d'ells", ha afegit Nieto, que també ha esmentat els "actes de violncia" durant la vaga general del 3 d'octubre i, anteriorment, els "incidents violents cada vegada que la Gurdia Civil actuava contra la logística del referndum".

NEGA QUE ES PUGUI PARLAR DE CRREGUES

En la seva declaració com a testimoni, Nieto ha negat que l'1-O es produssin crregues, perqu "tcnicament" el que es va fer va ser actuar "amb ocupació de la fora" d'acord a la llei i al protocol de les unitats especialitzades d'antidisturbis que tenien el mandat per escrit del TSJ de Catalunya per requisar el material electoral i impedir el referndum susps pel Tribunal Constitucional.

També ha negat que hi hagués cap ordre política per retirar-se durant la tarda de l'1-O. Segons ha recordat, la majoria de les intervencions en collegis van acabar sobre les 14.00 i 15.00 hores, encara que en el cas de la Gurdia Civil l'última va ser a les 17.00. A més, ha lligat el replegament a la violncia dels concentrats davant dels collegis: "Quan la violncia era excessiva, l'opció era replegar-se i es van replegar en un nombre important".

L'ordre d'actuar "en solitari" es va adoptar entre les 8.30 i les 9.00 hores d'acord a la instrucció de la Secretaria d'Estat, en "no tenir constncia que s'hagués produt el tancament de cap collegi". El fiscal li ha preguntat si va haver-hi alguna ordre política de retirar-se: "En absolut. Es van fer les que estaven previstes i les que es va poder. Es va donar el pitjor dels escenaris perqu els Mossos no van actuar i va haver-hi un nivell de resistncia més gran per part de les persones als collegis electorals".

Nieto ha recordat que la "franja horria" d'actuació per part dels policies s'havia fixat entre les 7.30 i les 10.00 hores, encara que al principi es va valorar que seria en "auxili i mútua collaboració" amb els Mossos i en "condicions normals".

Nieto s'ha referit a les actes aixecades pels Mossos que es van desplaar abans de l'1-O als més de 2.300 centres de votació, advertint que "encara que han fet l'esfor" no té constncia que aquests agents precintessin cap collegi o requisessin cap material electoral.

També ha esmentat la petició minuts abans de les 9.00 hores que es va sollicitar per part dels Mossos perqu se'ls auxiliés. "Ens va sorprendre que en molts no hi havia mossos, en alguns casos hi havia binomis i res més i en d'altres ni binomis", ha puntualitzat.

ASSENYALA TRAPERO: "VAN PODER IMPEDIR L'1-O"

Durant la seva declaració davant del Suprem, Nieto ha posat en qüestió el compromís amb el mandat judicial per part de Josep Lluís Trapero, en aquell moment major dels Mossos. Ha recordat que va tenir constncia d'un "esborrany" de pla que va presentar durant una reunió entre els altercats del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la junta de seguretat del dia 28, sense poder precisar-ne la data.

Trapero va ser advertit pel fiscal superior de Catalunya i el coronel Diego Pérez de los Cobos, alt crrec del Ministeri de l'Interior i elegit coordinador del dispositiu policial, que l'esborrany de desplegament dels Mossos era "insuficient". Segons Nieto, el cap de la policia catalana es va comprometre a modificar l'esborrany, per mai més no va tornar a donar-ne trasllat. "El que va passar el dia 1 d'octubre s'assembla moltíssim a aquell esborrany", ha comentat.

Nieto ha repetit diverses vegades, també a preguntes dels advocats de les defenses, que els Mossos van tenir en la seva m impedir el referndum de l'1-O. "Si des dels Mossos s'hagués deixat clar que impedirien el referndum, s'hagués desconvocat el referndum, n'estic completament convenut", ha sostingut.

"En les primeres reunions de coordinació", ha recordat, "hi assistia Trapero amb actitud de poca collaboració o de no assumir que fos necessria la collaboració i, a partir del 24 de setembre, Trapero hi enviava altres oficials del cos".

COLLEGIS TANCATS I FERITS

Nieto ha contrastat els collegis tancats l'1-O per la Policia i la Gurdia Civil amb els dels Mossos. "Se'n van tancar entre 104 i 113" per part dels primers, ha dit, assenyalant les "informacions contradictries" per part de la policia catalana.

"Hi ha informes que parlen de més de 200 collegis, per molts no van arribar ni a obrir-se", ha assenyalat abans de continuar: "I després va haver-hi actuacions de noranta i tants collegis que havien tancat. Per en fer anlisis més detallades, ens vam adonar que eren municipis molt petits on després la Generalitat va oferir un recompte del teric referndum amb xifres que contradiuen aquest tancament".

El número dos d'Interior amb el PP ha indicat que va haver-hi "lesions civils" en la jornada de l'1-O, igual que policies amb "erosions" i "contusions" --cap hospitalitzat--. Ha recordat que van rebre una "informació molt genrica" amb 850 ferits i que després van saber que es van comptabilitzar crisis nervioses en veure l'actuació policial per televisió, a més de quatre persones ateses per un infart, una altra que va rebre un impacte d'una pilota de goma i dues més amb fractures d'extremitats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés