MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -
L'ex-secretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto ha acusat de manera contundent durant la seva declaració d'aquest dilluns en el judici del procés al Tribunal Suprem l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i la cúpula dels Mossos d'Esquadra de mostrar-se poc inclinats a complir amb el mandat tant de la Fiscalia com del TSJ de Catalunya per impedir el referndum de l'1 d'octubre del 2017.
Una actitud que va constatar en la reunió "surrealista" de la Junta de Seguretat que es va celebrar a Barcelona el 28 de setembre, perqu només va sentir excuses i es van ignorar tots els advertiments. Nieto s'ha mostrat contundent en la defensa de l'actuació de la Policia i de la Gurdia Civil des dels dies previs.
A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha apuntant que des de la cúpula d'Interior es va percebre amb "preocupació" la resposta Forn a una carta enviada el dia 22 de setembre pel llavors ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, en qu informava del refor policial d'uns 6.000 agents mobilitzats per complir amb la instrucció 2/2017, de 8 de setembre, de la Fiscalia Superior de Catalunya.
També ha explicat que, d'acord amb la informació posterior, Interior va saber que les mobilitzacions de grups afins a l'independentisme "no eren espontnies".
ASSENYALA ELS CDR, L'ANC I MNIUM
N'ha culpat d'aix els CDR, l'"estructura slida dels quals" va permetre una coordinació que, amb ajuda dels mitjans de comunicació, feien una crida a mobilitzacions "en actitud violenta o que facilitava que es produssin actituds violentes", en referncia a les mobilitzacions que es produen arran dels escorcolls i actuacions policials encaminades a confiscar material per a l'1-O setmanes abans de la jornada del referndum.
En ser preguntat si en aquelles mobilitzacions hi va intervenir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Nieto ha contestat que sí, que "en prcticament totes". I el mateix en ser qüestionat pel paper d'mnium Cultural. En un altre moment de la seva declaració, que s'ha allargat durant unes quatre hores --el testimoniatge més llarg fins ara--, Nieto no ha pogut concretar preguntes dels advocats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina sobre a quins actes dels CDR es referia.
"Es van produir molts", ha respost, per afegir que mantenir allats com es va mantenir la comissió judicial que escorcollava la Conselleria d'Economia durant el 20 d'aquell mes "és una mostra important de violncia". A preguntes de Pina no ha pogut concretar quines persones de l'ANC hi van participar, i s'ha limitat a afegir que "hi havia una línia comuna".
"EXCUSES" PER NO CONCRETAR L'OPERATIU
A més, Nieto ha qualificat de "fora surrealista" la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017 en la qual es va mirar de preparar amb les autoritats de la Generalitat el dispositiu policial de cara a l'1-O.
"Ens trobvem en una taula preparant el dispositiu per evitar el referndum amb els qui l'havien convocat, i cap d'ells no ens va traslladar res que tingués a veure amb el pla operatiu i sí excuses que justifiquessin que no es faria", ha resumit Nieto, després de descriure una reunió anmala en la qual es defensaven dues idees i fins i tot dues realitats paralleles en relació amb les decisions concretes a adoptar.
En la reunió, a més de Nieto hi havia presents l'expresident Carles Puigdemont; el llavors conseller de l'Interior Joaquim Forn; el coordinador del dispositiu nomenat pels tribunals, el coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i altres alts comandaments policials.
DUES MANERES DE LLEGIR UNA INTERLOCUTRIA JUDICIAL
Les discrepncies, segons el testimoniatge de l'exresponsable de Seguretat, es referien fins i tot a la interpretació de la interlocutria que, un dia abans d'aquella reunió, la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va dictar en qu ordenava, en la seva part dispositiva, que s'adoptessin les mesures necessries per evitar el referndum illegal.
Per part de Puigdemont es donava prioritat, segons ha relatat Nieto, a un altre fragment de la interlocutria, ali a la part dispositiva, en el qual s'assenyalava la necessitat de "preservar la convivncia", per la qual cosa totes dues parts no estaven d'acord si més no en quina de les dues idees era la prevalent, la que calia complir per mandat judicial.
Sobre Forn --per a qui la Fiscalia sollicita 16 anys de presó per rebellió i malversació-- Nieto ha recordat que només va intervenir dues vegades en la reunió de la Junta de Seguretat. "Una per retreure a Pérez de los Cobos que havia interpellat Puigdemont de manera poc respectuosa i una altra per mostrar el seu desacord amb el dispositiu policial, perqu els Mossos tenien prou capacitat", ha explicat.
En aquest punt, preguntat pel fiscal si els van advertir que mantenir el referndum podria provocar enfrontaments violents, Nieto s'ha mostrat molt taxatiu i ha arribat a dir que va ser "pitjor que aix", perqu les autoritats de la Generalitat "no entenien que el dispositiu fos necessari". "Cada vegada que intervenien defensaven que l'objecte era la convivncia pacífica i que la presncia policial podria causar un xoc, i nosaltres defensvem que el dispositiu era precisament per evitar aquest risc", ha afegit
"UN CLIMA I UNA REALITAT PARALLELES"
Nieto ha recordat que en aquell moment es venia d'"un clima i gairebé una realitat parallela" resultant dels incidents que tenien lloc cada vegada que s'ordenaven escorcolls destinats a confiscar material per a l'1-O, la qual cosa des de Generalitat descrivien com concentracions pacífiques i familiars."
"Tot era part d'una estratgia que en l'mbit meditic va prosperar", segons Nieto, que ha lamentat que "es veiés com una cosa dolenta" que la Policia intervingués per fer complir la Llei. "On actuava la Gurdia Civil i la policial s'anaven produint concentracions organitzades, que van anar incrementant la seva virulncia fins al 20S, amb una violncia que vam poder veure tots", ha afegit.
Per a Nieto, i així se'ls va demanar en la Junta de Seguretat, el risc per a les persones "s'hagués evitat si no haguessin mirat de sostenir una cosa manifestament illegal com era el referndum", per en comptes d'aix "no va haver-hi el més mínim gest de decisió ni d'obertura, ni marge per a cap plantejament".
Entre aquests plantejaments, ha relatat a la sala que fins i tot es va plantejar l'opció que el referndum "es fes a places o llocs oberts, de manera que es transformés en un fet simblic que no contradigués l'ordre judicial d'evitar la votació als collegis, i així es va traslladar també". No obstant aix, "va haver-hi la convicció absoluta de sostenir la celebració de l'1-O", ha afegit.
Seguidament, ha manifestat que si els Mossos "de manera clara, evident, haguessin manifestat la seva voluntat de complir el mandat judicial", est convenut que la consulta s'hagués desconvocat.
Per tot aix, i malgrat que la vocació de les forces de seguretat era la d'anar a auxiliar els Mossos l'1-O, la realitat és que s'havien produt situacions abans de les reunió del dia 28 de setembre que els van fer dubtar d'aquesta confiana. "I a partir de la Junta de Seguretat la confiana era mínima", ha afegit. "Si bé criem que s'imposaria un criteri contrari per part dels comandaments dels Mossos, desgraciadament no va anar així", ha concls.
