Enric Millo declara com a testimoni en el judici del procés al Tribunal Suprem
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Explica que Forn li "va garantir" en la seva primera entrevista que "la jornada electoral" de l'1-O "es desenvoluparia amb total normalitat" "Es va crear un clima de violència que allà on hi havia una diligència judicial hi havia persones per impedir-les", ha afirmat

MADRID, 5 Mar. (EUROPA PRESS) -

L'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha relatat al tribunal com des de tres setmanes abans del referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017 es van produir centenars d'actes organitzats de "fustigació, assetjament, violència i intimidació" a institucions, casernes, agents de la Policia i la Guàrdia Civil i comissions judicials.

Millo ha situat l'inici d'aquests actes just després de les anomenades lleis de desconnexió --llei de transitorietat i llei de referèndum-- al Parlament els dies 6 i 7 de setembre, perquè, concretament la primera va establir a Catalunya una "espècie de ficció" que generava una "doble realitat", una situació que ha qualificat de "kafkiana".

Per tant, aquestes lleis i la "estratègia" del Govern i el Parlament, ha explicat, va provocar "molta incertesa" i va ser llavors quan van començar les "accions de fustigació, setge i intimidació", que ha elevat a més de 200, i que no van cessar fins a mitjans de novembre, un cop ja s'havia aplicat l'article 155 de la Constitució.

Així ho ha explicat Millo al tribunal que jutja el procés independentista, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que ha volgut saber com va viure ell aquells dies a Catalunya i com era l'ambient en les concentracions de protesta que es van succeir en les setmanes al voltant del referèndum il·legal. Millo no ha escatimat en detalls i ha relatat de manera detallada i rotunda la seva experiència.

D'aquesta manera, ha parlat de llançament d'objectes incendiaris, assetjament a policies i guàrdies civils, fustigació als hotels on aquests s'allotjaven, assetjament a comissions judicials i a les subdelegacions del Govern espanyol a les quatre províncies catalanes. "Es va crear un clima de violència tal que allà on hi havia una diligència judicial hi havia un grup de persones per amenaçar, hostigar i intimidar amb l'objectiu d'impedir les accions judicials", ha explicat.

20S: "NO SORTIRAN FINS QUE NO VULGUEM"

Millo ha relatat el cas concret del president del TSJC, qui li va demanar reforçar la seguretat de l'edifici amb Policia Nacional i Guàrdia Civil perquè en la llei de transitorietat, una mena de norma suprema per a una suposada república catalana, s'establia que el seu càrrec seria elegit pel president català i, per tant, "no sabia què passaria, si el destituirien", en aquesta situació de "doble legalitat" creada després del 7 de setembre.

De totes aquestes concentracions de protesta, una de les més "preocupants" per Millo va ser la del 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia, sobretot per la quantitat de persones concentrades --desenes de milers-- i les proclames que feien, com "No sortiran fins que no vulguem" o "Defensarem les nostres institucions".

Segons el seu relat, aquests crits responien a la idea que "si volien defensar les institucions és perquè pensaven que els estaven atacant". "Era el món a l'inrevés", ha lamentat, per afegir després que aquest clima va ser incentivat des de les institucions catalanes i les entitats socials.

Però no només va ser la Conselleria d'Economia, sinó que, segons Millo, molts altres edificis van ser assetjats aquell dia pels registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona. En la d'Afers Exteriors, concretament, va veure "persones pujades al vehicle de la comitiva judicial".

"Si tot això no és violència...", ha afirmat l'exdelegat del Govern espanyol, qui va veure més pintades en les quals es podia llegir "Millo mort". "Amenaçar i assenyalar personalment agents policials que tenen la seva casa a Catalunya. Això de pacífic no en té gairé. Va haver-hi una component clar de violència, d'agressivitat", ha afegit.

APARICIÓ DELS CDR

Millo ha destacat la capacitat de mobilització --"en 20 minuts eren capaços de situar 500 persones en un lloc i en 30 canviar-les de lloc"-- a través de xarxes socials i missatges de Whatsapp que es van veure durant aquelles setmanes de setembre i octubre del 2017, en la qual els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) --després reconvertits en Comitès de Defensa de la República-- van adquirir "una importància tremenda".

Segons Millo, els CDR són "aparentment cèl·lules autònomes que funcionen de manera espontània", si bé ha remarcat que "un estudi detallat permet deduir que hi ha una estructura i organització" darrere d'ells, la qual cosa "d'espontani en té poc". "És un moviment molt plural i molt divers, en el qual segur que hi ha gent de bona fe i pacifista, però n'hi ha d'altres amb altres objectius que no tenen inconvenient a fer servir la violència", ha subratllat.

L'exdelegat del Govern central ha situat els CDR en l'últim graó d'una estratègia en la cúspide de la qual ha situat el Govern català, el Parlament i la "societat civil organitzada" a través d'organitzacions com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, al voltant de les quals "graviten altres entitats més petites que tenen vinculació directa o indirecta amb els CDR".

Les defenses dels acusats han posat en dubte la veracitat de tot aquest relat de Millo, perquè li han preguntat en nombroses ocasions si va veure aquests incidents directament --a la qual cosa ell ha contestat que no excepte l'amenaça de la pintada--, qui l'informava d'aquests fets i si va llegir atestats policials --a la qual cosa també ha respost que no--. En algun moment, el testimoni ha dit que es va informar també pels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Pel que fa a la vinculació que ha fet entre els CDR i entitats com ANC i Òmnium, Millo ha aclarit que ell explica el que va veure, el que va observar i sobre la base del "coneixement" que té de la realitat catalana".

El fiscal Zaragoza ha volgut saber quina va ser l'actuació dels Mossos d'Esquadra en aquelles setmanes i si la Delegació del Govern central va percebre suport de la Policia autonòmica per fer front a les protestes i els actes de "assetjament" i "fustigació". No obstant això, Millo ha lamentat que el seu suport "no sempre va ser tan eficaç com podria haver estat".

ELS MOSSOS TRIGAVEN HORES A ARRIBAR

De fet, ha afirmat que a vegades trigaven "hores" a arribar a la trucada de policies i guàrdies civils. I a més, ha dit que no recorda que el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, el truqués per abordar aquest problema.

I és que segons Millo, la versió oficial que transmetia la Generalitat aquells dies és que les concentracions eren "actes poc menys que festius i folklòrics". "Però tots vam poder veure que la intenció era una altra; les crides eren a la defensa de les institucions", ha apuntat.

De Forn també ha tingut l'oportunitat de parlar-ne, quan ha comentat que la primera vegada que es va reunir amb ell el va deixar "estupefacte" que li digués que la Generalitat "garantiria que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat".

"Li vaig dir que no entenia de quina jornada parlava i em va dir que la del referèndum. Aquí li vaig manifestar un punt de desacord molt greu: li vaig dir que aquell dia no es celebraria un referèndum i ell va contestar que no tenia res més a dir", ha relatat.

JUNQUERAS NO ERA PARTIDARI D'ANAR "TAN DE PRESSA"

També ha indicat que durant l'exercici del seu càrrec va tenir ocasió de parlar amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, qui li va transmetre que "comprenia que tot això podia crear una situació complicada" i que ell no era "partidari que tot anés tan de pressa" pel que fa a la convocatòria del referèndum, però que igualment estava "absolutament compromès" amb els plans del Govern de Puigdemont.

Però una de les coses que més va sorprendre a Millo va ser una frase que li va dir Junqueras: "Sóc independentista, ho he estat sempre i no haig de demostrar-ho. Uns altres en el meu govern no ho havien estat mai i ara han de fer un esforç molt important per demostrar que ho són".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés