Demana no deixar "al vaivé de les majories" la dignitat de la persona, defensa l'acolliment de migrants i critica l'avortament i l'eutanàsia
MADRID, 8 juny (EUROPA PRESS) -
El papa Lleó XIV ha criticat aquest dilluns davant el Congrés dels Diputats la "desqualificació permanent de l'adversari" i ha apostat per "una justa delimitació del poder públic".
"En les societats és urgent construir-hi una cultura de la reciprocitat. La pluralitat política no hauria de degenerar en desqualificació permanent de l'adversari. En una convivència madura, fins i tot el conflicte es pot convertir en camí cap a la pau", ha assegurat el pontífex.
Així mateix, el sant pare ha convidat els diputats a "desarmar el llenguatge" perquè "la fermesa no exigeix menyspreu; la discrepància no comporta humiliació".
A més a més, "sense confondre el pla jurídic amb el moral", ha optat per "una justa delimitació del poder públic" i per "límits morals del poder".
"Ser lliure no tan sols vol dir ser lliure de coaccions o disposar de moltes possibilitats d'elecció; vol dir poder reconèixer el bé i adherir-s'hi responsablement. Per això, tota societat efectivament lliure també requereix una justa delimitació del poder públic, de manera que la llibertat de les persones, de les comunitats i de les associacions no sigui indegudament restringida", ha subratllat.
D'altra banda, ha defensat que "la dignitat humana no pot quedar subordinada a consensos socials mudables o al vaivé de les majories de cada moment" i ha denunciat tant l'avortament com l'exclusió de les persones migrants.
DEFENSA DE LA VIDA HUMANA: "FITA DE LA CIVILITZACIÓ"
"Es pot qualificar de plenament justa una comunitat que deixa a l'ombra el nen encara no nascut, l'ancià, el malalt, qui pateix en silenci o qui depèn enterament de la cura dels altres? La defensa de la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional: és una fita de la civilització", ha defensat.
A parer seu, la "grandesa moral d'una nació" es manifesta "en la capacitat de protegir les vides amb més fragilitat". "Tota vida humana ha de ser reconeguda i custodiada des de la concepció fins al seu ocàs natural, en cada circumstància de l'existència. Quan aquesta certesa s'enfosqueix, els més vulnerables són les primeres víctimes i la llei perd el seu significat més profund: servir i protegir", ha insistit.
També ha avisat que "el tràgic drama migratori interpel·la avui la consciència de les nacions i el fonament ètic de l'ordre internacional" i "exigeix una resposta que miri a les persones, afronti les causes que les obliguen a partir i vagi més enllà de la mera gestió de fluxos".
En aquest sentit, ha afirmat que hi ha una "doble exigència de justícia social: oferir vies segures i legals, un acolliment respectuós i possibilitats reals d'integració".
"Nombrosos homes, dones i nens es veuen obligats, per circumstàncies moltes vegades dramàtiques, a partir de les seves comunitats i deixar enrere éssers estimats, històries i vincles. Aquesta realitat depassa qualsevol lectura purament demogràfica o econòmica: constitueix una qüestió eminentment moral i jurídica. Allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans", ha afirmat.
LA PAU COM A "ASPIRACIÓ POLÍTICA"
D'altra banda, ha remarcat que "el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural que es manifesta en múltiples formes de violència, polarització i desconfiança recíproca" i, en aquest context, ha apuntat que "la pau es presenta com una aspiració política".
Així mateix, ha defensat la llibertat de pensament, de consciència i de religió. "La llibertat sobre la qual s'edifica l'estat contemporani, si és autèntica, reconeix la dimensió religiosa de l'ésser humà, la respecta i tutela jurídicament", ha abundat.
En aquest sentit, ha assegurat que "la legítima autonomia de l'ordre temporal no s'ha d'interpretar com una hostilitat cap al fenomen religiós" i ha afegit que "la fe no pretén imposar-se mitjançant privilegis ni coercions" tot i que "tampoc no pot ser relegada al silenci com si fos irrellevant per a la vida pública".
DEMANA REGULAR EL SECRET CONFESSIONAL
D'altra banda, ha demanat tutelar jurídicament "el sigil sacramental de la confessió" com passa "de manera anàloga en algunes professions" amb la finalitat de "preservar un espai sagrat de llibertat interior, on el creient pot obrir la seva ànima davant Déu sense por de pressions externes com també reconeixen les normes internacionals".
Durant el discurs, el Papa ha aclarit que la seva intervenció davant el parlament espanyol vol ser "un gest de proximitat cap a Espanya" i ho ha emmarcat en "la mútua cooperació i una paraula oferta des del servei a la persona humana", "respectant la missió pròpia de les institucions i la legítima responsabilitat" dels legisladors.
