Defensa el multilateralisme davant "la desraó i la impunitat", i aposta pel diàleg i l'escolta per fer front a la polarització
MADRID, 8 juny (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha avisat aquest dilluns que és una "obligació ètica" identificar-se amb les paraules de Lleó XIV i ha aprofitat la presència del pontífex a la cambra baixa per exigir que es repari i indemnitzi les persones que han patit abusos en el si de l'Església. També ha cridat a prendre mesures per a un "món més just" i fer front a la "polarització mitjançant l'escolta i el diàleg".
Així ho ha dit en un discurs a l'hemicicle abans de donar la paraula a Lleó XIV, en el qual ha destacat que les Corts li reten "respecte institucional, gratitud i afecte sincer en un temps d'incertesa global" en què la "polarització amenaça amb afeblir les democràcies".
La tercera autoritat de l'Estat ha anticipat el que seran les primeres paraules d'un pontífex davant la cambra baixa, les quals es recordaran com un "símbol davant l'adversitat, la fortalesa que descansa en la unió i l'acord".
Després de definir la democràcia espanyola com "plural, oberta i assentada en el respecte a la llibertat de consciència i el valor del diàleg", Armengol ha recalcat que "el diàleg, el respecte, l'escolta activa i unes institucions públiques sòlides, properes i transparents són crucials per a l'estabilitat de les democràcies".
TREBALLAR PELS DRETS HUMANS
"Des d'aquesta convicció li donem avui la benvinguda: amb la voluntat d'escoltar i amb el convenciment que l'entesa entre institucions, cultures i pobles és imprescindible per afrontar els grans desafiaments del nostre temps", ha afirmat, després d'establir com un "descomunal repte col·lectiu el fet de treballar units pels drets humans".
"En aquesta època que vivim, travessada per canvis profundíssims i afligida d'una dràstica inquietud, on només uns pocs dels més forts imposen la massacre de milers dels febles amb total impunitat, on l'ordre internacional conegut es trenca cada dia, allunyant-se d'aquelles normes que van pretendre restablir la convivència després de la desolació, no queda més remei que unir-nos al voltant d'allò essencial i reformular les mesures que ens comprometin amb la configuració d'un món més just", ha emfatitzat.
En aquest punt, ha exhortat a "posicionar-se al costat correcte", després de col·locar al centre de l'acció política internacional la pau "que imposa la justícia", una pau "dialogada i amb vocació de permanència", tot i que ha admès que aconseguir-ho serà una "tasca àrdua i minuciosa".
VALENTIA, DIPLOMÀCIA I COOPERACIÓ
En aquest sentit, ha indicat, cal "valentia, diplomàcia i cooperació", defensar i respectar plenament el dret internacional humanitari, enfortir les institucions multilaterals i els espais comuns des dels quals les nacions poden respondre "juntes a desafiaments que cap pot resoldre per separat" i treballar "braç a braç" per solucionar els conflictes, des del convenciment que el multilateralisme és "una garantia davant la fragmentació, l'aïllament i la imposició de la força i la desraó".
"Cal restaurar l'ordre internacional: han d'imperar les lleis, no la força; han de vèncer l'humanisme i la solidaritat", ha reblat, després d'incidir que aquests valors només guanyaran si els poders públics concentren els seus esforços en les "tasques democràtiques" que els encomana la ciutadania.
Aquestes tasques són, segons Armengol, la lluita contra la pobresa, la precarietat i les violències --la de gènere, la racista o la que premia el privilegi davant la vulnerabilitat--, el repartiment equitatiu dels béns, el progrés com un bé comú, la igualtat real i efectiva entre dones i homes, combatre el canvi climàtic amb polítiques responsables i defensar la salut com un dret universal.
SOCIETATS EMPÀTIQUES I HOSPITALÀRIES
També ha esmentat la construcció de societats "empàtiques, hospitalàries, regides per polítiques integradores i de cohesió que posin les persones al centre i protegeixin la dignitat de tothom, també de les persones migrants i de les més desfavorides".
"O alguna tasca concreta a la qual Sa Santedat feia referència com 'la nafra oberta' que suposen els abusos dins l'Església i la reparació i la indemnització a les víctimes, que tant s'ha parlat a les Corts Generals arran del rigorós informe que va presentar el Defensor del Poble", ha afegit.
En resum, ha indicat que la tasca fonamental és "posar fi a les desigualtats des del convenciment que la diferència i la multiplicitat són signes de riquesa, i que el futur --com també el passat-- se sembra en la fèrtil abraçada entre cultures".
