El 'Piolín' no va demanar autorització formal per atracar al port de Palamós com a buc d'Estat, segons Ricard Font
MADRID, 13 maig (EUROPA PRESS) -
L'encara tinent d'alcalde de Barcelona i cap de llista d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, ha comparegut aquest dilluns com a testimoni davant la Sala que jutja el procés independentista, on ha descrit el referndum de l'1 d'octubre del 2017 com una mobilització "sense efectes jurídics" per protestar contra un "abús de poder".
Segons ha afirmat durant la seva declaració, a proposta de la defensa del líder d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, l'Ajuntament de Barcelona que dirigeix Ada Colau va cridar els ciutadans a participar en la votació com a forma de "pressió" per "establir el dileg" amb el Govern de Mariano Rajoy i que, per aix mateix, ell va decidir acudir a votar.
En aquest sentit, ha explicat que encara que l'1-O va ser declarat illegal pel Tribunal Constitucional, el consistori va arribar a un acord amb la Generalitat per promoure el referndum perqu considerava que els drets polítics no estaven "suspesos", tal com es deia en un informe ems pel secretari municipal.
"Enteníem que era una mobilització amb aparena de referndum i per aix cridem la ciutadania a participar" mitjanant "accions de desobedincia civil", ha apuntat Asens, alhora que ha emfatitzat que la seva formació política considerava la prohibició del referndum un "abús de dret".
Així, el tinent d'alcalde ha afegit que amb la resolució del tribunal de garanties es "deixava sense efectes jurídics" el referndum, per que encara es mantenien en peus el "dret de reunió, el de manifestació" i l'1-O expressava "un exercici qualificat d'aquests drets".
D'altra banda, el testimoni ha relatat que va visitar diversos centres de votació el mateix dia de la jornada de votació com la nit prvia, on no va trobar ni meses formades, ni urnes electorals; sinó "activitats aparentment alienes al que anava a succeir l'endem". En aquest moment de la seva declaració, ha lamentat l'actuació policial en alguns collegis, com en el Ramón Llull de Barcelona, on va presenciar "crregues policials", al seu judici, "indiscriminades".
Sobre les activitats extraescolars als centres com les quals es van organitzar el cap de setmana del referndum ha estat preguntada l'actual secretria general d'Educació de la Generalitat, Nuria Cuenca, que ha estat la primera persona a comparixer aquesta tarda. Aquesta testimoni ha ratificat a preguntes de l'advocat i exconsller Francesc Homs que l'administració autonmica no era la responsable d'autoritzar la celebració d'aquest tipus d'activitats.
MÉS TESTIMONIS DE LES DEFENSES
Aquesta tarda també ha comparegut el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, qui s'ha limitat a confirmar que la vaga celebrada a Catalunya el 3 d'octubre del 2017 va complir amb els serveis mínims habituals com qualsevol altra convocatria d'aquest caire.
El següent ha estat Joan Vallvé, integrant d'mnium Cultural, associació de la qual va formar part de la junta directiva fins fa quinze dies, quan va dimitir per formar part, de manera simblica, de la llista Lliures per Europa que lidera Carles Puigdemont en les eleccions al Parlamento Europeu del proper 26 de maig.
Segons ha declarat, en la concentració del 20 de setembre del 2017 pels escorcolls en la Conselleria d'Economia de la Generalitat no va haver-hi "cap tipus de violncia", només "persones indignades" que estaven exercint el seu dret de manifestació i opinió. De la mateixa manera ha qualificat la protesta de l'endem al costat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha dit que "en absolut" es va tractar de "coaccionar o intimidar el poder judicial".
Vallvé, que el 2017 era vicepresident tercer d'mnium, ha assegurat que en l'exercici d'aquestes funcions mai va escoltar parlar del document Enfocats, considerat un full de ruta del procés que va ser trobat a casa de Josep Maria Jové, exnúmero dos d'Oriol Junqueras, ni del comit estratgic, el grup d'exdirigents catalans que haurien liderat aquest procés cap a la independncia i que s'esmentava en el citat document.
SENSE ANTECEDENTS AL PORT DE PALAMÓS
També ha comparegut l'actual secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font. Segons aquest testimoni, el buc "Moby Dada" --conegut com 'Piolín' per mostrar una representació d'aquest personatge de dibuixos animats i en el qual viatjaven policies mobilitzats per l'1-O-- no va demanar autorització formal per atracar al port de Palamós com a buc d'Estat.
Segons aquest testimoni, el capit del "Moby Dada" només va consultar la possibilitat de romandre en aquest port uns 20 dies per reparar cabines, la qual cosa va ser rebutjat per les autoritats porturies ats que no hi havia precedents d'una activitat similar a aquest port i a més per la presncia d'altres bucs de creuer que ocupaven tot l'espai en els molls.
D'altra banda, la que fou regidora socialista a Barcelona i membre del comit executiu del Pacte Nacional pel Referndum Itziar González ha assenyalat que va entrar en aquesta plataforma després d'una trucada de l'expresident Carles Puigdemont, qui l'hi va demanar expressament després que el Parlament instés el Govern a promoure aquesta organització, de la qual l'objectiu era tenir una representació el més plural i transversal possible.
Li va dir també que el Govern es limitaria a impulsar la seva creació i que per aix va acceptar-lo. El Pacte era finanat per entitats privades i en les feines també va coincidir amb el que era el president d'mnium Cutural, Jordi Cuixart.
CONCENTRACIONS CONTRA EL 20-S
En un sentit semblant ha declarat el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros i Duran, que ha justificat la participació del sindicat juntament amb ANC, mnium Cultural, federacions esportives, rectors universitaris i altres en la denominada 'Taula per la Democrcia', que creia "desproporcionades" les mesures que es van prendre per la justícia el 20 de setembre del 2017 amb les detencions i escorcolls en les seus de la Generalitat.
En aquest mbit el testimoni va mantenir reunions amb Cuixart i també amb el president de l'ANC Jordi Snchez i ha manifestat a preguntes de les defenses que les concentracions públiques aquests dies no eren per coaccionar la Justícia, sinó una resposta "pacífica, democrcia i no violenta enfront d'unes accions judicials" que creien que no ajudaven al clima existent a Catalunya. Pel que es refereix a l'aturada de país del 3 d'octubre d'aquell any, va ser convocat per la Taula, no pel Govern.
Les últimes testimonis del dia han estat dues dones que van participar en el cordó de voluntaris de l'ANC que es va formar enfront de la Conselleria d'Economia el 20-S. Segons han declarat, van ajudar a baixar manifestants dels cotxes de la Gurdia Civil i han acreditat que els "Jordis" van desconvocar la concentració poc abans de la mitjanit, suggeriment que la majoria de gent va acceptar excepte un grup de joves "més eufrics i efervescents", que els van esbroncar per voler donar per finalitzada la protesta.
