Autoritats i funcionaris s'arrisquen a multes d'entre 3.000 i 30.000 euros i a suspensió de funcions si desobeeixen el TC
MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Estat té preparada ja tota la bateria de mesures jurídiques necessàries per frenar el desafiament sobiranista català i les possibles desobediències dels independentistes davant de les resolucions dels tribunals. En aquest full de ruta s'hi han inclòs mesures perquè la resposta sigui proporcionada, gradual i vagi 'in crescendo' en funció de les actuacions que vagi desenvolupant l'executiu català, ara en funcions. Però a més, el Govern està decidit a aplicar en paral·lel mesures econòmiques que mostrin a la Generalitat que és impossible la seva ruptura amb Espanya.
Entre les mesures judicials hi ha el ja anunciat recurs que presentarà l'executiu contra la resolució per iniciar la "ruptura" acordada per JxSí i la CUP, una vegada que aquesta sigui aprovada al Parlament català. Però també es preveuen altres mesures com les recollides a la Llei d'Estabilitat Pressupostària --la "retenció de crèdits" o l'enviament dels "homes de negre"-- fins a la utilització de la Delegació del Govern per obligar que s'executin les sentències dels tribunals.
En última instància, al Govern sempre li quedarà la utilització de l'article 155 de la Constitució, amb el qual es pot arribar a suspendre l'autonomia tot i que es pot aplicar gradualment i en funció dels passos que vagi donant la Generalitat. Tot i això, l'executiu intentarà, en la mesura del possible, d'evitar la seva aplicació. De fet, Rajoy ha assegurat que intentarà no haver d'arribar a aquesta situació.
El que ja sembla inevitable és que aquest dilluns es faci el ple del Parlament per aprovar la declaració de JxSí i la CUP amb la qual declaren "solemnement" el "començament del procés de creació de l'Estat català independent en forma de república" sense supeditar-se al que pugui dir el Tribunal Constitucional.
En aquesta resolució insten el Govern català a adoptar les mesures necessàries per fer efectiva la ruptura i per a això li demanen que iniciï, en un termini de 30 dies, la tramitació de les lleis del procés constituent, de Seguretat Social i d'Hisenda Pública i insten el futur executiu català a complir "exclusivament" les normes emanades del Parlament per blindar-se enfront de "les decisions de l'Estat espanyol".
Davant d'aquest fet, l'executiu espanyol té previst ja un full de ruta en què preveu, segons les fonts governamentals consultades per Europa Press, totes les possibilitats jurídiques, polítiques i econòmiques davant les situacions que es puguin produir.
PASSOS DEL GOVERN
.- En primer lloc, l'Advocacia de l'Estat recorrerà davant del TC la resolució que aprovi la Cambra catalana el pròxim dia 9 de novembre l'endemà de la seva aprovació, amb la petició que suspenguin cautelarment tots els efectes d'aquest text. Prèviament es reuniran d'urgència el Consell d'Estat per informar de manera prescriptiva sobre el recurs i el Consell de Ministres per aprovar el text.
.- El Tribunal Constitucional es reuniria aquesta mateixa setmana fins i tot es podria reunir dimecres dia 11, per tractar l'admissió del recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Si els magistrats del TC acorden admetre a tràmit el recurs, decretarien també la suspensió immediata de l'acord del Parlament, cosa que suposaria 'de facto' la prohibició per al Parlament regional i el Govern català de desenvolupar el seu contingut.
.- De fet, i amb la recent reforma de la Llei Orgànica del TC, publicada al BOE el 17 d'octubre de 2015 i que va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació, el TC pot disposar en la seva resolució qui ha d'executar-la, les mesures d'execució necessàries i, en el seu cas, resoldre les incidències de l'execució.
.- A partir d'aquest moment, si el Parlament o l'executiu català decideixen no acatar la decisió del TC --per exemple, si comença el desenvolupament de les lleis del "procés constituent, Seguretat Social i Hisenda Pública"--, el Govern espanyol pot sol·licitar a l'alt tribunal que actuï.
.- En aquest cas, l'executiu central pot proposar al TC les mesures d'execució necessàries per garantir el compliment efectiu de les seves resolucions.
.- Però també el mateix tribunal, d'ofici, o a instància d'algunes de les parts del procés, requerirà a les institucions, autoritats, treballadors públics o particulars a qui correspongui portar a terme el seu compliment que en el termini que els fixi informin sobre aquesta qüestió.
EXECUCIÓ DE LA DELEGACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL
Una vegada que el TC rebi l'informe o si transcorregut el termini fixat el Tribunal apreciés l'incompliment total o parcial de la seva resolució, podrà adoptar les següents mesures: imposició de multa coercitiva de 3.000 a 30.000 euros a les autoritats, treballadors públics o a particulars; acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats o treballadors públics responsables de l'incompliment o l'execució de substitució de les resolucions recaigudes en els processos constitucionals.
Per a això últim i segons la modificació de l'article 92 de la llei del TC, aquest tribunal podrà requerir la col·laboració del Govern de la Nació amb la finalitat que, en els termes fixats pel TC, adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions.
De fet, si això succeeix, i segons fonts del Govern consultades per Europa Press, l'executiu podria ordenar a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya que fes complir les resolucions del TC.
.- El Tribunal Constitucional també pot deduir oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pogués correspondre ja que "desobeir" una resolució d'un tribunal és un delicte penal. De fet, en el cas de "desobediència", la mateixa Fiscalia podria demanar el procediment en la jurisdicció penal.
.- I si el que s'incompleix és d'"especial transcendència constitucional", el Tribunal, d'ofici o a instància del Govern espanyol, podrà adoptar les "mesures necessàries" per assegurar la seva a causa de compliment "sense escoltar les parts".
LLEI D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA
.- Però a més de la via del TC, el Govern espanyol té altres armes per poder obligar Catalunya a acatar la Legislació vigent. Es tracta de la via econòmica i l'aplicació de les mesures coercitives que inclou la Llei d'Estabilitat Pressupostària, com advertia aquesta mateixa setmana el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
Aquí també hi pot haver una graduació de les mesures, segons fonts del Govern espanyol i a més, les que s'adoptin, aniran en paral·lel a les actuacions judicials, és a dir, no tenen per què ser excloents. El que sí que té clar l'executiu estatal és que començarà a fer algun pas en aquest sentit i està analitzant la Legislació per prendre una decisió que, en qualsevol cas, segons asseguren les fonts consultades, salvaguardarà els interessos dels ciutadans.
La Llei d'Estabilitat preveu diverses opcions, de menor a major força per l'incompliment sistemàtic de, entre d'altres obligacions, el compliment de l'objectiu de dèficit.
Així, el Govern espanyol pot, en funció de l'article 25 d'aquesta Llei, aplicar des de la "retenció de crèdits" a les CA a "multes" coercitives. En última instància podria acordar l'enviament d'una "comissió d'experts", sota la direcció del Ministeri d'Hisenda, mesura que alguns denominen "els homes de negre", per valorar la situació economicopressupostària de l'administració afectada, que poden reclamar qualsevol informació sobre les partides d'ingressos i despeses. Tot i això, fonts de l'executiu van precisar que encara no s'està pensant en això i que aquesta mesura seria ja en una situació extrema.
