El tribunal supera les penes que va sol·licitar el ministeri fiscal i no els atribueix el delicte d'assassinat terrorista
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes de 53, 46 i 8 anys de presó els tres membres de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017, en els quals van morir setze persones.
En la sentència, els magistrats imposen una pena de 53 anys i sis mesos de presó a Mohamed Houli Chemlal i de 46 a Driss Oukabir per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit a més de fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.
A més a més, la resolució, de 1.018 pàgines, els imposa la inhabilitació absoluta i especial, i també la prohibició d'acostar-se a Alcanar durant 10 anys un cop compleixin les penes privatives de llibertat. La sala indica que el compliment efectiu de les penes per a aquests dos acusats no passarà de 20 anys.
El tercer dels acusats, Saïd ben Iazza, a 8 anys de presó pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li imposa, a més a més, la inhabilitació absoluta i especial, a banda de la prohibició d'acostar-se a Alcanar durant cinc anys a partir del moment que compleixi la pena de presó.
En la decisió, la sala penal acorda absoldre Mohamed Houli i Driss Oukabir de 14 delictes d'homicidi en temptativa de caràcter terrorista, i també de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència pels quals també havien estat acusats. Aquests homicidis van ser els que van tenir lloc tant a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de Cambrils.
El tribunal també absol Saïd ben Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes pels quals també havia estat acusat en el judici.
La sentència del tribunal supera la demanda de penes que va sol·licitar la Fiscalia perquè interessava penes de 41 i 36 anys per a Houli i Oukabir, respectivament, per delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit de substància explosives i per conspiració pel delicte d'estralls, mentre que per al tercer una condemna a 8 anys de presó per col·laboració amb la cèl·lula gihadista.
EL DELICTE D'ASSASSINAT TERRORISTA
El ministeri públic no en va acusar cap d'assassinat terrorista perquè no van tenir una participació directa en els atemptats. Va discrepar en aquest punt amb moltes de les acusacions particulars i, en particular, amb les acusacions populars que van exercir l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M i que sol·licitaven per a Houli Chemlal i Oukabir la pena de presó permanent revisable.
La sala explica que conforme als fets imputats en l'ordre de processament i atenent el que es va exposar en la interlocutòria d'obertura del judici oral "necessàriament ha de tenir per no formulada l'acusació" sobre els delictes d'assassinat terrorista.
"Tots aquests fets o delictes excedeixen de la imputació que l'ordre de processament fa contra Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir i així mateix queden ad-extra --fora-- de la interlocutòria d'obertura del judici oral, la qual cosa porta al rebuig (..) d'aquestes imputacions i sol·licituds de condemna" malgrat que al començament en les detencions i a les presons s'haguessin referit a algun d'aquests delictes, diu en al·lusió a les peticions de les acusacions que sí veien el delicte d'assassinat terrorista.
La sala puntualitza, en canvi, que això no és obstacle perquè hi hagi una falta de legitimació de les diferents acusacions dels perjudicats pels atemptats perquè "a ells els assisteix el dret a la veritat, idea fonamental que al costat de la memòria, la dignitat i la justícia vertebren la Llei 29/2011 de 22 de setembre, de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Terrorisme".
ÉS SATTY I L'EXPLOSIÓ D'ALCANAR
El judici va arrencar el novembre del 2020 i es va estendre durant 32 sessions fins al febrer del 2021. Al llarg de les jornades va destacar el dubte que es va generar sobre la mort real de l'imam de la mesquita nova de Ripoll Abdelbaki es-Satty en l'explosió de la casa d'Alcanar, de fet una de les acusacions va sol·licitar deduir testimoniatge per esbrinar aquest extrem.
Ara, la sala assenyala que sobre l'analítica d'identificació genètica de les restes cadavèriques que es van trobar a les ruïnes de la casa d'Alcanar --on es van produir les explosions el 16 d'agost a la nit possiblement per la manipulació d'explosius--, una acusació particular i la defensa del processat Houli Chemlal van sostenir que un dels dos cadàvers no era el d'Abdelbaki es-Satty.
Però recorden que en aquest procés no s'enjudicia la mort d'Es-Satty i afegeixen que la seva mort el 16 d'agost del 2017 és "una veritat segons la inscripció del registre civil d'Alcanar" que obra en la causa. Apunten que les restes cadavèriques estan inhumades al cementiri municipal d'aquesta localitat perquè va ser impossible que se'n fessin càrrec els familiars de l'imam al Marroc.
LA SENTÈNCIA, TRES MESOS DESPRÉS
I afegeix que la mort d'Abdelbaki es-Satty "com una veritat científicament constatada no es pot qüestionar" pel fet que la targeta SIM 'conspirativa' que utilitzava des que va tornar del Marroc l'agost del 2017 tingués activitat després de la seva mort.
La sentència arriba quan es compleixen tres mesos des que va acabar la vista oral, vista per a sentència després del torn d'última paraula dels ara condemnats. Tots tres van insistir que no tenien res a veure amb la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils.
Houli Chemlal, el jove que va resultar ferit en l'explosió d'Alcanar un dia abans de l'atropellament massiu a la Rambla, va apuntar que va actuar sota les amenaces dels membres del grup; Driss Oukabir, germà dels terroristes abatuts a Cambrils, va assegurar davant el plenari que no tenia cap interès en el que va passar i que ho hauria intentat evitar si hagués conegut el pla per atemptar; i Ben Iazza, que va ser detingut a Castelló mesos després dels atemptats, es va limitar a dir que confiava que les proves parlessin per si mateixes.
