Actualitzat 27/05/2021 18:00

L'Audiència Nacional denuncia que les víctimes del 17-A han estat les "grans oblidades" durant la investigació

Archivo - Arxiu - Assistents deixen roses blanques i cartells en record a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
David Oller - Europa Press - Archivo

Recorda que la condició de víctima comprèn el rescabalament penal però també la memòria històrica

MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -

La sala penal de l'Audiència Nacional ha recriminat als jutges que es van encarregar d'investigar els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, en els quals van morir 16 persones, que "les víctimes han estat les grans oblidades durant la instrucció", i ha reivindicat que mereixen aquest reconeixement tant en el vessant econòmic com en el "dret essencial a la memòria històrica".

Els magistrats de la secció tercera han etzibat aquest retret en les més de mil pàgines de la sentència d'aquest dijous sobre els atemptats, que condemna els tres acusats --Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza-- a penes de 53 anys i 6 mesos, 46 anys i 8 anys de presó, respectivament, per delictes que no inclouen el d'assassinat terrorista que reclamaven l'AVT i l'Associació 11-M.

"En aquest sumari les víctimes, no obstant l'empara que mereixen a la llum de la Llei 29/2011 (de Reconeixement i Protecció Integral a les víctimes de Terrorisme) han estat les grans oblidades durant la instrucció", han lamentat.

Pels signants de la decisió "independentment que l'ordre de processament dels ara enjudiciats no els imputa els fets que es van esdevenir a Barcelona i Cambrils", perquè considera que van col·laborar en la preparació de l'atemptat però no hi van participar directament, "les víctimes mereixen el reconeixement d'aquesta condició".

En aquest sentit, han recalcat que la consideració de víctima "comporta, a més del rescabalament econòmic per via administrativa, l'encara més essencial dret a la memòria històrica". "Tenen dret a conèixer la veritat, per la qual cosa tenen legitimació tot i que no existeixi sanció penal perquè ha quedat extingida la responsabilitat dels autors directes per la seva defunció", han defensat.

Per això, segons han explicat, el tribunal ha mirat de mitigar aquest oblit reconeixent a les víctimes la legitimació per personar-se i exercitar les accions penals i civils, i "atorgar així almenys el seu dret a la veritat i el dret que se'ls tingui com a 'víctimes del terrorisme' amb caràcter general en l'esmentada llei".

"MEMÒRIA, DIGNITAT, JUSTÍCIA I VERITAT"

Els magistrats han reivindicat que "la justícia penal, dins els límits imposats per la condició humana, comprèn la resposta a l'acció delictiva mitjançant l'atribució de responsabilitat criminal individualitzada als autors i partícips, amb la consegüent sanció si escau", però també "el reconeixement del dolor i del dany, gairebé sempre irreparables en la seva integritat, infligits a les víctimes".

En concret, han recordat que "la Llei 29/2011 proclama en el preàmbul que "memòria, dignitat, justícia i veritat són les idees força que fonamenten aquesta llei, per buscar en última instància la reparació integral de la víctima del terrorisme, que ho són de violacions de drets humans i a les quals s'ha de donar el merescut respecte, justícia i solidaritat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés