L'advocada de Cuixart: "La defensa de la unitat d'Espanya no pot suposar el sacrifici dels drets fonamentals"


SEÑAL DE TV EN EL TRIBUNAL SUPREMO
Actualitzat 12/6/2019 11:21:30 CET

Argumenta que la concentració davant de la Conselleria d'Economia i l'1-O van ser actes de protesta que s'emmarquen en el dret de reunió

MADRID, 12 (EUROPA PRESS)

Marina Roig, advocada del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat en el seu al·legat final davant del tribunal que jutja el procés independentista les manifestacions, concentracions i protestes que van tenir lloc la tardor del 2017, en el marc de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre, i ha defensat que totes aquestes mobilitzacions s'emmarquen en el dret de reunió, per la qual cosa ha arribat a dir que "la defensa de la unitat d'Espanya no pot suposar el sacrifici dels drets fonamentals".

"El 2017 es va produir un conflicte polític de gran importància en les relacions entre Catalunya i Espanya i una part de la ciutadania va respondre a aquest conflicte com correspon a una societat democràtica, sortint al carrer per demanar als polítics que actuïn amb responsabilitat i afrontin el conflicte, i ho va fer sense violència", ha subratllat Roig.

La lletrada, que ha exposat els seus arguments durant una hora, molt ràpidament i sense gairebé parar-se a agafar aire, ha indicat als set magistrats que jutgen el procés que amb aquesta exposició no està "minimitzant" els fets que van tenir lloc la tardor del 2017 a Catalunya, sinó que els "situa en el seu just terme". "Hem de sentir-nos orgullosos de la ciutadania que va sortir al carrer", ha remarcat.

"L'ACUSACIÓ NO POT ARROGAR-SE LA PROPIETAT DE LA CONSTITUCIÓ"

En la primera part de la seva intervenció, Roig ha fet un al·legat tècnic sobre el dret de reunió i s'ha donat suport amb la lectura de diversos informes internacionals per retreure a les acusacions que entenguin les mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya com a protestes de "contingut antidemocràtic" i que les "utilitzin" com a prova. "L'acusació no pot arrogar-se la propietat de la Constitució. No hi ha Constitució sense democràcia i no hi ha democràcia sense mobilització ciutadana", ha manifestat.

De fet, Roig ha recorregut diverses vegades a l'informe emès pel grup de treball de l'ONU sobre la detenció arbitrària per emfatitzar que Cuixart es troba a la presó des del 16 d'octubre del 2017 per exercir el seu dret a la llibertat d'opinió, expressió, associació, reunió i participació política. Per això, ha demanat al tribunal l'absolució del líder d'Òmnium Cultural, així com la seva posada "immediata" en llibertat.

Ja entrant a valorar els fets concrets pels quals s'acusa Cuixart, la seva advocada ha assegurat que la Fiscalia ha partit de l'"evidència que tots els acusats comparteixen l'aspiració de l'exercici de l'autodeterminació de Catalunya".

Ha recalcat que no hi ha proves suficients contra el president de l'associació i que ni tan sols els documents que les acusacions vinculen al procés independentista, com el 'full de ruta' o l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, mà dreta de l'exvicepresident Oriol Junqueras, "instrumentalitzen la mobilització ciutadana com a insurrecció".

CUIXART NOMÉS VA CONVOCAR EL 20S

L'advocada ha assenyalat que dels "greus incidents" que segons el parer de la Fiscalia van tenir lloc el 19 i 20 de setembre del 2017, Cuixart "va convocar i va participar únicament i exclusivament" en la concentració davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona, que "ha d'estar protegida pel dret legítim a la reunió". "És tan legítima la protesta contra una actuació del Poder Legislatiu o Executiu com contra una resolució del Poder Judicial", ha afegit.

Així mateix, ha dit que l'1 d'octubre Cuixart només va animar els ciutadans a mantenir la "resistència pacífica" davant de l'arribada de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que, al seu entendre, ha de considerar-se com a "reunió pacífica". En aquest sentit, ha dit que si va haver-hi algun incident entre els manifestants i els agents va ser "aïllat", no compartit per la totalitat de les 2.300.000 persones que van acudir als col·legis electorals, de les quals, "170.000 persones van votar que 'No' a la Independència" i que tots ells eren conscients que estava prohibit pel Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, Roig ha criticat que la Fiscalia qualifiqui els mesos de setembre i octubre del 2017 com un "període insurreccional", el mateix títol que va presentar en els seus atestats el tinent coronel Daniel Baena, cap de la investigació policial sobre el referèndum. "Baena va passar a servir en safata una terminologia que està més d'acord amb el delicte de rebel·lió" perquè parlar d'una "desafecció a les autoritats" resultaria una acusació "descafeïnada", ha afirmat l'advocada.

PROTESTES ENTESES COM A "AMENACES"

Així, ha insistit que "manifestar-se sol ser l'opció política que utilitza la ciutadania" que vol certs "canvis" i que "determinats poders de l'Estat" aborden les protestes "com si fossin una amenaça", la qual cosa, al seu parer, és exemple de l'acusació contra Cuixart, i la lletrada ha defensat que els fets no encaixen ni en el delicte de rebel·lió ni en el de sedició.

Per a la defensa del president d'Òmnium Cultural ni en la concentració davant de la Conselleria d'Economia ni el dia del referèndum va tenir lloc "la violència idònia que requereix el delicte de rebel·lió", del qual acusen la Fiscalia i l'acusació popular Vox. Però "tampoc no va ser un intent d'impedir les actuacions judicials, que és el que requereix el delicte de sedició", que imputa l'Advocacia de l'Estat.

Així mateix, ha emfatitzat que no creu que cantar Els Segadors --himne català-- davant de les casernes de la Guàrdia Civil o als hotels em què es van allotjar els policies que van ser desplaçats a Catalunya "es pugui entendre com un acte d'assetjament o de violència".

I és que, segons ha afirmat Roig, la qual cosa "acrediten" les imatges que s'han vist en el judici, els agents de la Policia i la Guàrdia Civil "van atacar sense previ avís i van fer servir les defenses indiscriminadament". "No podíem imaginar l'ús desproporcionat de la força", ha afegit.

LA FISCALIA VA INTENTAR "CONFONDRE" EL TRIBUNAL

Així, ha destacat que la Fiscalia ha aportat només vídeos en els quals es veuen als furgons policials abandonar algun col·legi concret o algun escorcoll, però en cap moment "ens han permès veure com reacciona la ciutadania davant de la intervenció". Ha aprofitat aquest moment per recordar que els representants del Ministeri Públic no van poder identificar els dies d'algunes de les imatges que van visionar, fins i tot les "van barrejar", per "intentar confondre al tribunal".

Quant a la intervenció de Cuixart el 20 de setembre, ha ressaltat que en tot moment "va cridar a la calma" dels manifestants i que els guàrdies civils que van formar part de la comitiva judicial partien de la "desconfiança" cap a ell, que es va malinterpretar, perquè "desconeixia" l'habitual "mediació" dels promotors de les concentracions amb els Mossos d'Esquadra.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.