MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional (AN) José Luis Calama ha rebutjat, per falta de legitimació, la petició de la Generalitat per personar-se com a acusació popular en el cas Pegasus, en el qual s'investiga sota secret l'espionatge al president del Govern central, Pedro Sánchez, i als ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, a través dels seus telèfons mòbils.
En una interlocutòria d'aquest dimecres, el titular del jutjat d'instrucció número 4 assenyala que no hi ha cap habilitació legislativa específica perquè les persones jurídiques públiques, com és el cas de la Generalitat, puguin exercir l'acció popular.
El Govern al·legava que l'Estatut d'Autonomia estableix que "els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i la ciutadania, i també les condicions de llibertat i igualtat de les persones, siguin reals o efectives", i "valors com la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau i la justícia".
A més a més, al·ludia a la "gravetat extrema d'aquestes activitats il·lícites i l'atac als drets fonamentals de les persones afectades, en conformitat amb l'article 125 de la Constitució Espanyola i l'article 101 de la llei d'enjudiciament criminal".
No obstant això, per Calama, la falta de legitimació de la Generalitat per personar-se en aquestes actuacions és clara "ja que ha de ser un precepte de la llei concret el que reculli aquesta opció". "No hi ha cap habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques públiques exerceixin l'acció popular", recalca.
Així, l'instructor recorda que "l'exercici de l'acció pública en el procediment penal correspon en exclusiva al ministeri fiscal i no té cabuda l'exercici de l'acció popular de persones jurídiques públiques llevat dels casos en què aquesta possibilitat es troba contemplada legalment".
El magistrat esmenta la doctrina dels tribunals Constitucional i Suprem en aquest sentit, la qual estableix que el sistema general de la llei d'enjudiciament criminal no permet inferir que les entitats públiques puguin exercir com a acusació popular, i postil·la que "mitjançant l'ús generalitzat de l'acció popular s'arribaria a generar una 'acció pública alternativa'" a la de la Fiscalia.
No obstant això, la interlocutòria que signa el jutge encara no és ferma, ja que la Generalitat té un termini de tres dies per presentar un recurs de reforma i de cinc per impugnar davant la sala penal.
