Denuncien vulneració de drets i creuen que l'executiu espanyol "ha reconegut" que hi havia una ordre d'espiar
BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa han presentat un recurs a la sala contenciosa del Tribunal Suprem (TS) pel seu espionatge del Catalangate, que consideren "directament atribuïble" al president espanyol, Pedro Sánchez, i al Govern central.
La demanda, consultada per Europa Press, recorda l'estudi de Citizen Lab que va documentar infeccions amb Pegasus a 63 persones, entre les quals Torra i Costa, i veuen "evidències d'una forta connexió de l'operació d'espionatge amb el Govern d'Espanya".
L'oficina de l'expresident Torra ha explicat en un comunicat que aquest recurs és un pas "per aconseguir als tribunals europeus una condemna a l'Estat espanyol" per vulneració de drets fonamentals.
La demanda argumenta que, "tot i que no consti amb certesa quin òrgan, agència, departament o servei ha executat materialment l'operació d'espionatge, la veritat és que tots els que tenen la missió i la capacitat tècnica de fer-ho formen part i responen davant el poder executiu", per la qual cosa responsabilitzen el Govern central dels atacs informàtics.
Sostenen que, arran de la constitució de la Comissió de Secrets Oficials, "s'ha reconegut en definitiva, per part del Govern d'Espanya, l'existència d'una directriu per espiar dotzenes de dirigents polítics".
Torra i Costa creuen que els seus espionatges són "directament atribuïbles al president espanyol i al Govern central, com a òrgans constitucionals jurídicament responsables de l'activitat d'espionatge polític il·legal" i com a destinataris de la informació obtinguda pel CNI, i pels seus càrrecs justifiquen que el Suprem és el tribunal que s'ha d'encarregar de la demanda.
Tots dos sostenen que l'ús del programari Pegasus és "incompatible amb l'estat de dret" i es basen en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en altres casos de vigilàncies secretes.
DEMANEN ANUL·LAR L'ORDRE
Afegeixen que la llei que regula el CNI "no s'ajusta" al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, esgrimeixen el seu dret que es declari nul·la l'ordre d'intervenir les seves comunicacions i demanen desclassificar els documents que els afecten.
En la demanda exposen que l'espionatge ha suposat la vulneració de diversos drets fonamentals --a la intimitat, al secret de les comunicacions, a la protecció de dades personals, a la llibertat ideològica i d'expressió, a la llibertat d'associació i reunió, a la participació i representació política i a la tutela judicial efectiva-- i demanen que el Suprem plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat al Constitucional.
