Publicat 14/2/2019 15:29:04CET

Junqueras diu que el Govern tenia el deure de protegir el dret a vot i que la Policia volia crear crispació

 Oriol Junqueras
Pool

Nega que s'utilitzés ni un euro de diners públics en l'organització del referndum illegal

MADRID, 14 febr. (EUROPA PRESS) -

L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha negat amb quatre "mai" consecutius durant la seva declaració en el judici pel procés sobiranista al Tribunal Suprem que des del Govern s'ordenés als Mossos d'Esquadra de no complir amb l'ordre judicial d'impediment de celebració del referndum de l'1-O, si bé en un altre moment de la seva intervenció ha manifestat que tenia el "deure" de protegir el "dret de vot, i més quan era una petició dels ciutadans".

L'actuació de la Policia Nacional i la Gurdia Civil va provocar, al seu parer, una resposta violenta que no es va produir per part dels votants.

Junqueras s'ha referit als fets concrets de l'1 d'octubre del 2017 gairebé al final de la seva declaració d'hora i mitja davant del tribunal que el jutja pels presumptes delictes de rebellió i malversació de fons públics, pels quals li demanen 25 anys de presó.

Després d'una primera hora de declaració de to molt polític i amb escasses referncies als fets concrets que se li imputen, i després d'un recés de mitja hora concedit per la sala, l'advocat Andreu Van den Eynde ha comenat a preguntar al seu client per qüestions més concretes, relatives als incidents del 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d'Economia i per l'1-O.

En aquest context, l'exmandatari ha reconegut que va fer una crida a participar en la consulta "perqu votar no és un delicte i impedir per la fora que la gent pugui votar sí que ho és", i que va actuar convenut que aix no mereixia cap retret penal.

A més, Junqueras ha relatat que no va poder votar al collegi que tenia inicialment assignat, perqu ho va impedir la Policia, per la qual cosa va decidir anar a un altre local ats que el referndum comptava amb cens universal.

Per aquest motiu, s'ha preguntat de qu servia tancar un collegi "o vint, o cent" si tots podrien votar en qualsevol un altre local.

NEGA QUE ES RESPONGUÉS AMB VIOLNCIA

"Tancar els locals amb aquesta violncia no era per impedir-ho. L'objectiu de la violncia que es va exercir contra els votants era per generar un ambient de crispació al qual, afortunadament i com sempre ha estat, ningú no va respondre en absolut amb violncia", ha manifestat l'acusat davant dels set magistrats que el jutgen.

Per aquest motiu, segons l'acusat, els cossos i forces de seguretat de l'Estat "colpejaven gent que no feia res, saltaven sobre gent que estava asseguda a escales i van utilitzar pilotes de goma", prohibides per la llei, per la qual cosa va haver-hi "una violncia injustificada, innecessria i que contradeia el mandat judicial".

En resposta al seu advocat --no ha volgut contestar a cap de les acusacions i la resta de defenses no han preguntat--, Junqueras ha afirmat que mai no va assumir que l'actitud dels cossos i forces de seguretat de l'Estat poguessin provocar l'esclat violent de la població.

"Tot el que havia passat fins aquell moment era un comportament cívic i respectuós en totes les manifestacions des de feia anys", ha insistit, per seguidament negar amb fins a cinc "mai" consecutius que hagi avalat mai cap acció violenta.

Sobre la reunió del 20 de setembre en la qual, juntament amb les autoritats policials espanyoles, es va coordinar el dispositiu policial de cara a l'1-O, Junqueras ha dit que si bé es va parlar de la possibilitat que hi hagués un risc de violncia "no hi havia res que fes preveure que passessin coses diferents" a les esdevingudes en altres mobilitzacions independentistes anteriors, "amb escrupolós respecte a la convivncia i el civisme".

Ha dit a més que el mandat judicial explicitava que l'acció policial havia de ser mesurada.

Sobre l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, l'exvicepresident ha recordat que es va manifestar en aquella reunió en el sentit que es complís l'ordre judicial.

EL 20S SEGONS JUNQUERAS

Sobre els fets del 20 de setembre del 2017 davant de la seva Conselleria, Junqueras ha afirmat que va saber dels escorcolls ordenats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i va acudir en tractar-se del departament del qual era responsable, i que va pensar que el jutge l'havia de "considerar sospitós d'alguna cosa".

Junqueras ha qualificat la concentració de "pacífica, respectuosa i amb cntics", que va acudir-hi "molta gent" i que "no hi havia dificultats per entrar i sortir" de l'edifici.

Un exemple d'aix va ser que es van sentir cntics religiosos dedicats a la marededeu de Montserrat, identificada com l'"estel d'Orient dels espanyols".

D'altra banda, ha negat que conegués l'informe anomenat 'Enfocats' --una mena de full de ruta de l'independentisme--, que va ser confiscat a la seva m dreta de la Conselleria, Josep Maria Jové, i que ha qualificat d'"extravagant i apcrif".

FINANAMENT DEL REFERENDUM

D'altra banda, i sobre el finanament del referndum, Junqueras ha afirmat que en aquest aspecte va existir un "control absolut per part de l'Estat" des del novembre del 2015 i que aquest control pressupostari es va accentuar el juliol del 2017.

Ha dit també que la Llei de Pressupostos de la Generalitat va incloure una partida "per a processos de votació" i que "el referndum llavors no estava convocat ni prohibit".

GESTIÓ ECONMICA EXEMPLAR

En aquest sentit, ha insistit que no es van destinar fons públics a la consulta, i que així ho han afirmat tant la intervenció general i el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

"L'ambient era d'una gestió econmica exemplar, tothom ens posava com a exemple, per les nostres polítiques socials alhora que aconseguíem una reducció del deute", ha manifestat Junqueras davant del tribunal, per apuntar que no es va gastar ni en els locals públics per a la consulta "que són inarrendables".

En concloure l'interrogatori, l'advocat de l'acusació popular exercida per Vox Javier Ortega Smith ha sollicitat deixar constncia oral de les preguntes que havien portat preparades per a l'acusat, la qual cosa ha estat rebutjada pel tribunal.