BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat que fer funcionar la democràcia i les institucions "és la millor recepta per deixar muts aquells que la volen impugnar", i ha reivindicat la Unió Europea com el marc per preservar la democràcia.
Així s'ha pronunciat aquest divendres en l'acte '1975-2025. La recuperació dels drets i les llibertats democràtiques: la construcció d'un futur millor' celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), davant un centenar d'alumnes de diferents instituts de Catalunya.
També hi han participat el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler; la consellera d'Educació, Esther Niubó; el president del Parlament, Josep Rull; el vicerector de Cultura de la UB, Agustí Alcoberro, i el membre del Memorial Democràtic Domènec Martínez.
Illa ha avisat que la democràcia "no és un regal" i no sempre ha existit, ha sostingut que hi va haver molta gent que va treballar per fer-la possible, i ha avisat que també és fràgil i s'ha de cuidar.
"L'única cosa de la qual hem de tenir por és de la por en si mateix. No tinguem por", ha subratllat el president de la Generalitat, que ha apel·lat a l'esperança per avançar i millorar, i ha assegurat que els qui van lluitar contra el franquisme no van tenir por malgrat els moments difícils que van viure.
PLURALITAT DEMOCRÀTICA
També ha destacat que la democràcia garanteix la pluralitat i que tothom pugui expressar la seva manera de veure les coses, però ha subratllat que això s'ha de fer "des d'un respecte mutu, en el marc d'un estat de dret que permeti elegir col·lectivament sobre la base de la regla de la majoria".
Illa ha alertat que la democràcia està "amenaçada per mecanismes de desinformació", ha reivindicat el paper de les institucions com a mecanisme per transformar la societat i garantir el pluralisme, i ha insistit que han de ser honrades i cuidades per tots els ciutadans.
Durant l'acte hi han intervingut alumnes de diferents instituts de Catalunya que han explicat el testimoni de diferents lluites antifranquistes que han treballat a classe amb motiu del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco.
ESPADALER I NIUBÓ
El conseller Espadaler ha avisat que la democràcia "no és un bé perenne", sinó que es va guanyar amb el sacrifici i la vida de moltes persones, i ha lamentat que es troba assetjada fora i dins els parlaments, després de cridar a preservar-la.
Ha sostingut que aquest acte seria impossible fa 50 anys, ja que Catalunya no tenia president de la Generalitat ni del Parlament, estava prohibit reunir-se i tampoc no hi havia llibertat d'expressió: "Volem mirar sobretot al present, perquè és més necessari que mai nostre, el vostre compromís", i ha demanat als joves seguir el camí dels qui van defensar la democràcia, les institucions i les llibertats.
Per la seva banda, Niubó ha defensat el sistema educatiu com un espai de valors democràtics i de justícia global, ha destacat la importància de formar ciutadans lliures, crítics, responsables, compromesos amb la convivència democràtica i el respecte a la diversitat, però ha afegit que "en aquests moments convé donar-li un nou impuls".
Ha apostat per "potenciar el pensament crític i l'educació mediàtica com una eina precisament per combatre la desinformació i aquests discursos d'odi que hi ha en les xarxes socials, un ecosistema perfecte per fer proliferar les idees de la ultradreta".
RULL I ALCOBERRO
El president del Parlament ha alertat que hi ha un "corrent deshumanitzador, que es diu feixisme, nazisme", que diu que els que venen de fora són perversos, sospitosos --textualment--, davant el qual ha reivindicat que la democràcia implica respectar la dignitat humana.
Rull també ha apel·lat a l'esperança i ha explicat als alumnes que durant el franquisme es van tapiar les 10 portes d'accés a l'hemicicle del Parlament i que membres del PSUC van enderrocar un d'aquests murs quan va morir el dictador i es van tornar a asseure als escons dels representants democràticament elegits.
Alcoberro ha recordat que la UB va patir el 18 de març del 1938 "el principal bombardeig de l'aviació feixista italiana durant la Guerra Civil", però també va acollir la proclamació, una setmana abans de la caiguda de Barcelona, com a doctor honoris causa el compositor Pau Casals, i en els anys 50 també va celebrar les primeres assemblees d'estudiants antifranquistes.
El represaliat franquista i membre de Memòria Democràtica Domènech Martínez ha defensat la memòria, el coneixement del passat, i ha cridat a tenir "una actitud d'esperança per millorar el present i continuar lluitant el futur amb pans i roses", en al·lusió a l'eslògan 'Pa i roses' de l'activista pel sufragi femení Helen Todd.
