Publicat 14/2/2019 18:45:53 +01:00CET

Forn defensa que és compatible impulsar el referèndum i fer complir l'ordre judicial per evitar-lo

Interrogatori a Joaquim Forn en el judici pel procés
POOL

Nega que els Mossos li plantegessin la possibilitat d'"escenaris de violncia generalitzada" durant l'1-O

MADRID, 14 febr. (EUROPA PRESS) -

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha defensat aquest dijous en el judici pel procés independentista que des del seu crrec en la Generalitat era compatible impulsar un referndum i alhora no donar cap instrucció als Mossos d'Esquadra, la gestió dels quals depn d'aquesta Conselleria, perqu d'aquesta manera la policia autonmica catalana pogués complir el mandat judicial que ordenava impedir la votació de l'1 d'octubre del 2017.

Així ho ha dit a les preguntes del fiscal Fidel Cadena i que després ha precisat a les preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que ha volgut incidir en aquest assumpte després de manifestar que no havia ents bé les respostes anteriors.

Forn ha estat el segon dels acusats a ser interrogat. Ha comenat la seva declaració sobre les 13.00 hores d'aquest dijous, i després de la de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. A diferncia del seu company, sí que ha contestat a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat. No obstant aix, cap dels dos han respost l'acusació popular que exerceix Vox.

Cadena ha comenat el seu interrogatori enumerant totes les resolucions del Tribunal Constitucional que van declarar illegals les lleis de desconnexió i de referndum i preguntant a l'acusat si les coneixia. Forn ha contestat que sí, que no discuteix l'autoritat del tribunal de garanties i ha volgut deixar clar que les va acatar, per que el seu compromís polític estava amb la consulta independentista.

"El meu compromís polític és de suport al referndum, sempre ho ha estat, per també ho diferenciava molt clarament de les meves competncies com a conseller. De la mateixa manera que defensava el referndum, deixava a mans dels Mossos el compliment de tots els manaments judicials", ha explicat, després de la qual cosa ha remarcat que "cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució".

En aquest sentit, Forn ha negat que ell o l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont hagin donat alguna "instrucció política" als Mossos d'Esquadra "perqu incompleixin les seves funcions" i "s'adhereixin a la decisió política del Govern catal".

"Estic d'acord a defensar el referndum, per no faig servir els mitjans del departament d'Interior. Només dic als Mossos que havien de complir les seves funcions de policia judicial i complir amb el que manava la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya", ha precisat posteriorment davant les preguntes de la representant de l'Estat.

"AVALAT PER PRINCIPIS LEGALS" PER ORGANITZAR L'1-O

Durant la seva declaració, l'exconseller d'Interior ha afirmat que el Govern de Carles Puigdemont "creia estar avalat per diversos principis legals" per organitzar l'1-O i, igual que Oriol Junqueras, ha insistit que la celebració d'una consulta així no est tipificada com a delicte en el Codi Penal.

Forn ha continuat relatant que quan va ser nomenat conseller, al juliol del 2017, es va reunir amb Puigdemont i li va transmetre que "donava suport al compromís del referndum", per li va advertir que era "conscient" que podria haver-hi "algun requeriment" de la Fiscalia per impedir l'organització de la consulta i que els Mossos "l'haurien de complir". "Em va dir que ho entenia i que no em preocupés", ha manifestat.

En aquest sentit, el representant del Ministeri fiscal també ha volgut saber l'opinió de l'acusat sobre el cessament de tres consellers del govern catal l'estiu del 2017 --Forn va substituir Jordi Jané--, sobre si ho van fer perqu rebutjaven "l'unilateralitat i el referndum" o si algun d'ells va ser destitut per mostrar-se contrari a la votació. Forn ha contestat que encara que aquesta sigui la "interpretació" del Ministeri Públic, no creu que sigui així perqu "tots van anar a votar".

Una resposta que ha provocat els riures d'alguns dels assistents de la Sala i que ha fet que intervingués Manuel Marchena: "La llei prohibeix gestos d'aprovació, riures i si ho fan seran desallotjats. Mantinguin el respecte a l'acte d'interrogatori", ha dit.

FISCAL INTENTA CONFONDRE

Just abans de parlar de Puigdemont, el fiscal ha fet una pregunta que a l'acusat li ha generat una mica de confusió: Cadena ha volgut saber si després del seu nomenament com a conseller "es va presentar davant el delegat de l'Estat", a la qual cosa Forn ha contestat que sí, que va anar a veure Enric Millo.

Cadena l'ha interromput i ha aclarit que no es referia a Millo, sinó al "delegat de l'Estat, el senyor Carles Puigdemont". Després d'un lleu titubeig, l'exconseller ha contestat que "clar", perqu va ser qui l'havia nomenat. A continuació, és quan Cadena li ha preguntat pel "delegat del Govern espanyol", aquest cop sí Millo.

Un altre moment destacat de la declaració ha estat la picabaralla entre el representant del Ministeri Públic i l'exconseller catal, que s'enfronta a 16 anys de presó pel delicte de rebellió i malversació de cabals públics, quan Forn ha negat que els Mossos l'advertissin en la Junta de Seguretat de Catalunya celebrada dies previs a l'1-O de l'alta probabilitat d'episodis violents durant la jornada de votació.

"En cap moment se'ns van plantejar escenaris de violncia generalitzada", ha emfatitzat l'acusat. El fiscal ha reformulat diverses vegades la seva pregunta, per finalment ha hagut d'abandonar la seva intenció després de ser renyat pel president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha recordat la resposta que ja havia donat Forn.

L'1-O, EL DISPOSITIU MÉS IMPORTANT DELS MOSSOS

Sobre l'1-O, Forn ha destacat que la "mobilització" de la policia autonmica aquell dia va ser la "més important" de tots els temps, fins i tot "més que en els atemptats" de Barcelona el 17 d'agost del 2017. L'increment del nombre d'agents es va deure al compliment d'una ordre de la Fiscalia com a policia judicial.

Segons un document mostrat a petició del seu advocat, Xavier Melero, la instrucció era la disposició de 40.000 policies, cosa que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, li va dir que era impossible complir. Així mateix, ha indicat diverses vegades que el nombre d'agents de la Policia Nacional mai es va concretar abans de l'1-O, sinó que la xifra la va conixer posteriorment, una vegada oberta la causa.

Forn també ha assenyalat que no va assistir al centre de control del dispositiu policial, per la qual cosa determinada informació i els incidents que es van produir aquest dia els ha conegut amb la lectura posterior d'informes, per no de primera m.

Al seu judici, les actuacions d'alguns agents dels cossos estatals no van ser concordes a les pautes que es van donar, i que aix va ser posat de manifest fins i tot en comunicats fets públics pels sindicats majoritaris dels Mossos.

L'inici de la compareixena s'ha marcat per la crítica que ha fet Forn al Ministeri Públic. Al seu judici, la Fiscalia ha fet del seu escrit d'acusació un "relat exagerat", sobretot quan descriu les mobilitzacions que es van produir a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre del 2017 i recalca que una secretria judicial va haver de sortir de l'edifici de la Conselleria d'Economia que s'estava registrant pel terrat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés