Actualitzat 9/7/2019 12:55:22 CET

La Fiscalia demana inhabilitar Torra un any i vuit mesos per mantenir llaços grocs


CONCA

Constata el "menyspreu" del president català a l'hora de complir l'ordre de la JEC

BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar a una inhabilitació d'un any i vuit mesos el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) en no ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades dels edificis de la Generalitat en període electoral.

En el seu escrit d'acusació, recollit per Europa Press, la Fiscalia demana obrir un judici oral al president davant de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha instruït el cas, i condemnar-lo per un presumpte delicte de desobediència de l'article 410 del Codi Penal, a més de proposar de multar-lo amb 30.000 euros.

El Ministeri Públic demana inhabilitar-lo durant aquest període per a l'exercici de càrrecs públics d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l'exercici de funcions de govern en aquests àmbits, la qual cosa comporta la privació definitiva d'aquests càrrecs i honors durant el temps de condemna i la impossibilitat d'obtenir-los.

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia relata que Torra va rebre l'11 de març una resolució de la JEC la qual l'instava, en el termini màxim de 48 hores, a retirar "immediatament les banderes estelades o llaços grocs que es puguin trobar en qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat".

La Fiscalia relata com, malgrat la claredat de l'ordre de la JEC, Torra va decidir desatendre-la malgrat ser coneixedor que era ferma en via administrativa i que havia de procedir "sense excusa ni pretext" a complir-la.

Així mateix, constata que poc abans del venciment del termini atorgat per complir l'ordre --arran d'un expedient obert per una reclamació de Cs--, el president va presentar un escrit per demanar una reconsideració de l'acord.

Segons el fiscal, la reconsideració era "improcedent en tractar-se d'una resolució administrativa ferma", però tot i així la JEC la va admetre i li va atorgar la naturalesa de recurs de reposició.

Després d'aquest anunci de la JEC, Torra, en una compareixença a Tarragona el 14 de març, "va manifestar la seva negativa a retirar la simbologia a la qual al·ludia la JEC".

El 18 de març, la JEC va acordar reiterar al president de la Generalitat el requeriment de retirar els llaços en el termini de 24 hores, i el van adscriure de les responsabilitats administratives i, si s'escau, penals, si persistia a desobeir, i va requerir la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, perquè informés de si Torra finalment complia.

PRETEXT

L'endemà, Torra, malgrat saber que tenia l'obligació de complir l'ordre, va presentar davant de la JEC un nou escrit per demanar la suspensió "que pretextava una suposada impossibilitat de compliment atesa la multitud d'edificis de la Generalitat" i perquè es trobava a l'espera de conèixer l'opinió del Síndic de Greuges.

La Fiscalia té en compte, a més, que des del 15 de març Torra tenia en el seu poder aquest informe del Síndic, que li recomanava atendre el requeriment de la JEC.

El 19 de març, la JEC va contestar a Torra per negar la suspensió que havia sol·licitat, i no obstant això "va desatendre obertament aquesta ordre", tal com es desprèn d'unes declaracions de la llavors portaveu del Govern català Elsa Artadi i d'una nota de premsa en aquest sentit.

L'endemà passat, segons el relat del Ministeri Públic, "evidenciant el seu menyspreu a acatar l'ordre", va substituir al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc per una altra idèntica amb el llaç blanc, i no va ser fins al dia 22, després de l'ordre de la JEC al conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè els Mossos d'Esquadra retiressin els símbols, quan finalment es va complir l'ordre.

DECLARACIÓ DE TORRA

Durant la seva declaració com a investigat davant del TSJC per aquests fets, el 15 de maig, Torra va afirmar: "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".

Va considerar que l'ordre de la JEC "era una ordre manifestament il·legal dictada per un òrgan que no era competent en absolut" i que no li era superior.

"Totes les decisions que es van prendre en aquell moment van ser meves. L'última responsabilitat de tot el que va passar va ser meva. El fet de mantenir pancartes en defensa de la llibertat d'expressió i dels drets humans va ser meva", va dir Torra.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.