Juntament amb el major, s'asseuran al banc dels acusats els antics càrrecs polítics dels Mossos Pere Soler i César Puig i la intendent Teresa Laplana
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
La Secció Primera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional jutjarà el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, els antics caps polítics de la policia catalana Pere Soler i César Puig i la intendent Teresa Laplana a partir del 20 de gener del 2020.
La Fiscalia sol·licita en el seu escrit de conclusions provisionals 11 anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió, mentre que Laplana s'enfronta a quatre anys de presó per sedició.
El tribunal que jutjarà els antics càrrecs dels Mossos estarà compost per la presidenta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Concepción Espejel, i els magistrats Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, qui a més serà el ponent de la sentència.
Segons la diligència d'ordenació emesa aquest dimarts pel tribunal, els magistrats preveuen que el judici es desenvolupi al llarg d'unes 25 sessions i se celebrarà a la seu que l'Audiència Nacional té al municipi madrileny de San Fernando de Henares.
Així, la vista oral començarà el 20 de gener amb les qüestions prèvies, després tindrà lloc l'interrogatori dels quatre acusats, cosa que s'allargarà fins al dia 23. Les següents sessions tindran lloc al febrer i març amb les compareixences dels testimonis i perits i la prova documental, per finalitzar amb els informes finals de les parts.
El judici contra els antics caps dels Mossos d'Esquadra començarà després que es conegui la sentència del Tribunal Suprem contra Oriol Junqueras i la resta de dirigents del procés independentista català, que es preveu per a la propera tardor.
EL FISCAL: "INACCIÓ I DESISTIMENT DE FUNCIONS"
La Fiscalia de l'Audiència Nacional considera Trapero un subaltern dels promotors de delictes de rebel·lió i sosté en l'escrit d'acusació que va cooperar de manera "decisiva, conscient i intencionada" amb els líders polítics independentistes tant en els successos del 20 i 21 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia com durant l'1 d'octubre.
Per al fiscal Pedro Rubira, durant aquells dies els acusats van dissenyar un pla per promoure una "inacció i desistiment de funcions" dels Mossos que permetés als líders independentistes assolir els seus objectius, perquè entén que Puig, Soler i Trapero, "cadascun des del seu càrrec i responsabilitat, es van sumar al pla secessionista, en posar a la seva disposició l'actuació del cos policial".
"La seva capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l'organització i dels fins independentistes era imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum, i es van dedicar a funcions impròpies d'un cos policial com la realització de seguiments a altres cossos policials, entorpir-ne la tasca i en alguns casos, fins i tot oposar-s'hi físicament", detalla el Ministeri Públic.
De fet, el fiscal afirma que Trapero va obrar aquell 1-O amb "un inequívoc propòsit de dificultar la tasca de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", perquè, juntament amb Puig i Soler, "alertaven de l'actuació d'altres cossos policials i van facilitar informació als impulsors del procés per garantir-ne la bona fi, al mateix temps que els donaven cobertura i protecció".
Pel que fa als fets del setembre, la Fiscalia sosté que Trapero, Puig i Soler "van cooperar de manera decisiva, conscient i intencionada amb les finalitats perseguides per les institucions catalanes" i amb l'ANC i Òmnium, "en impedir el desenvolupament de la diligència judicial" i "propiciar amb la seva deliberada passivitat la concentració durant hores d'una gran massa de persones en actitud obstaculitzadora i hostil davant de la seu" que estava registrant una comissió judicial.
ES DESMARCA DEL PLA INDEPENDENTISTA
No obstant això, el major Trapero assegura en el seu escrit de defensa que "no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit" el pla independentista "ideat" pel Govern de Carles Puigdemont i el referèndum de l'1-O, que qualifica d'"il·legal", i garanteix que sempre va actuar "des del més rigorós respecte a l'ordre jurídic constitucional, obeint i complint els mandats judicials".
El qui va ser cap dels Mossos insisteix en el seu escrit en la versió que tant ell com altres comandaments policials van explicar al Suprem al tribunal del procés que, el 26 i el 28 de setembre, pocs dies abans de l'1-O, la policia autonòmica va expressar a dirigents de la Generalitat, en dues reunions convocades a petició del mateix major, la "preocupació" pels "problemes greus d'ordre públic" que la convocatòria podia suscitar.
A més, assegura que "no va ordenar als Mossos tasques de seguiment o vigilància als agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional que van intervenir en l'operatiu", i que va manar investigar totes les conductes d'aquells agents de la policia autonòmica que van incomplir les ordres donades pels comandaments per complir el mandat judicial.
