La Fiscalia critica les "condemnes a la baixa" però reconeix que en optar per sedició va haver-hi "netedat dogmàtica"

Publicat 25/11/2019 15:14:03CET
El magistrado Manuel Marchena (c) preside el tribunal, junto a los jueces Andrés Martínez Arreieta (i) y Juan Ramón Berdugo (d), al inicio de la vista por las cuestiones previas del caso del "procés"
Pool

Els quatre fiscals del Suprem s'oposen a les peticions de nul·litat presentades per nou dels condemnats

MADRID, 25 nov. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia ha fet públics aquest dilluns els escrits en els quals sol·licita que s'inadmetin les peticions de nul·litat de la sentència del procés presentades per nou dels condemnats pel Tribunal Suprem. En diversos d'aquests escrits es critiquen les "condemnes a la baixa" imposades per la sala d'uns fets "que podrien haver tingut un encaix normatiu més rigorós", i en uns altres escrits s'apunta que l'opció de la sedició era previsible i va haver-hi "netedat dogmàtica i respecte al principi de legalitat".

En set escrits diferents --relatius a Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i també en resposta als que no van ser condemnats amb presó Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó-- el ministeri públic assenyala que no concorre cap de les causes de nul·litat previstes en la llei i que es mira senzillament de cobrir un tràmit per poder acudir en empara al Tribunal Constitucional.

Queda pendent conèixer el criteri de la Fiscalia davant de peticions similars dutes a terme pels tres condemnats restants, que són Oriol Junqueras, Raül Romeva i Carme Forcadell, que encara estan en termini de presentar-los segons han aclarit fonts de l'alt tribunal.

En els escrits subscrits pels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena es diu, respecte a la subsunció dels fets en el delicte de sedició que va fer la sala, que això era previsible i que en atribuir a alguns dels condemnats aquest delicte i el de malversació va haver-hi "netedat dogmàtica i respecte al principi de legalitat".

Més crítics amb la decisió de la sala presidida per Manuel Marchena són els escrits signats per Javier Zaragoza i Jaime Moreno, que en referir-se a la desproporció de les penes al·legada per les defenses responen que encara quan el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir suficient eficàcia lesiva per a l'ordre constitucional, "és la veritat que el propi relat de fets provats acredita el desbordament dels contorns legals propis de la sedició i la incursió dels mateixos en l'execució d'alguns elements típics de la rebel·lió".

"És a dir, el tribunal ha optat per una tipificació penal a la baixa respecte a uns fets que ben poguessin haver tingut un encaix normatiu més rigorós", afegeixen en els escrits referits als recursos de Sánchez, Rull i Forn.

Contador