La Fiscalia combat el "victimisme" de les defenses i reclama que el judici defensa la democràcia

Muntatge fotogràfic del fiscal Javier Zaragoza i els líders independentistes
POOL
Publicat 13/2/2019 15:09:53CET

Argumenta que l'independentisme vol fer seure l'Estat al banc dels acusats amb "libels d'acusació" que distorsionen la realitat

MADRID, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha pronunciat aquest dimecres, durant la segona jornada del judici del procés al Tribunal Suprem, un discurs ferm i contundent contra els al·legats dels advocats dels dotze líders catalans que seuen al banc dels acusats, que van defensar en les seves qüestions prèvies la utilització d'aquesta causa judicial com a mitjà per perseguir la ideologia independentista. Per aquest motiu, els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena retreuen als lletrats que es vulgui fer seure l'Estat al banc dels acusats quan el judici és en defensa de la democràcia.

El primer a intervenir ha estat Zaragoza, que ha criticat els arguments de les defenses de ser "autèntics libels d'acusació basats en una versió distorsionada de la realitat", destinats a desprestigiar la Justícia espanyola i, per tant, a "qüestionar la qualitat democràtica del nostre estat de dret" i intentar "fer seure l'Estat al banc" dels acusats.

Zaragoza ha fet aquestes consideracions abans d'argumentar la seva impugnació a totes i cadascuna de les qüestions exposades durant la jornada d'inici de la vista, en la qual els advocats de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --per a qui el Ministeri Públic sol·licita 25 anys de presó-- i de la resta d'encausats han jugat l'última carta per aconseguir la nul·litat del procediment.

Així, el fiscal ha abundat durant més d'una hora d'intervenció en què les defenses han fet servir el tràmit legal de qüestions prèvies per "transformar en víctimes qui ha fracturat l'ordre constitucional i fer seure al banc dels acusats l'Estat", que en aquest assumpte no ha fet més que "restaurar l'ordre polític mitjançant l'únic instrument en una societat democràtica, que és l'aplicació de la llei".

En aquest punt, Zaragoza ha al·ludit "aquesta majoria social silenciosa de Catalunya, un 60 per cent del cens electoral, que no va participar en el referèndum il·legal de l'1-O, així com l'atac a la sobirania nacional que resideix en la totalitat del poble espanyol".

"No és cert, no és l'independentisme el que es jutja, no és el projecte polític, sinó els gravíssims fets que van tenir lloc durant els mesos de setembre i d'octubre", ha insistit diverses vegades. Per aquest motiu ha recuperat l'ordre de processament del jutge Llarena que deia que els independentistes "no van defensar" la seva idea "per la via pacífica" i a través de les vies constitucionals, "sinó per una reiterada desobediència" i intentant impedir la funció dels agents policials.

LA VIOLÈNCIA: MOBILITZAR ELS CIUTADANS COM A "MURS HUMANS"

La defensa de l'actuació de les forces i cos de seguretat durant la jornada de l'1-O també ha estat objecte en el discurs del fiscal. En aquest sentit, ha retret a la defensa de Jordi Cuixart que hagi comparat "l'ús legítim i proporcional" dels agents policials amb "les tortures".

"És un disbarat jurídic de dimensions importants", ha dit, quan van ser els líders independentistes els que "van mobilitzar milers de ciutadans com a murs humans i van impedir la legítima funció policial", que miraven de complir un mandat judicial d'impedir el referèndum declarat il·legal. Ha afegit que en aquella jornada tan sols hi va haver dos ferits greus, malgrat les xifres que va donar la Generalitat de Catalunya.

CRÍTICA AL TRIBUNAL ALEMANY

Zaragoza s'ha referit també durant la seva intervenció a la "doble intromissió" del tribunal alemany que va rebutjar l'entrega de l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. "Ha incomplert la llei sobre l'aplicació de l'ordre europea de detenció" perquè "va creure que podria enjudiciar els fets", ha afegit.

Zaragoza ha conclòs la seva intervenció emfatitzant que "és inacceptable culpar l'Estat d'una suposada falta de voluntat de diàleg com a factor desencadenant o que aboca a aquest factor de fallida de l'ordre constitucional i a aquesta secessió consumada que va ser revertida per l'Estat".

Seguidament ha intervingut el seu company Fidel Cadena, que en un to una mica més assossegat, encara que sense perdre contundència, ha fet servir la seva intervenció per centrar el debat jurídic d'aquesta causa criminal, que pivota sobre l'incompliment clar de la Constitució per part dels acusats i en l'ús de vies violentes per aconseguir-ho.

De la mateixa manera que el seu company, ha incidit que en aquesta causa no es persegueix una ideologia, sinó "comportaments tipificats en el Codi Penal" que van portar a una situació en la qual al final es va recórrer a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució perquè "no hi havia cap altra manera de tornar a la legalitat".

Ha incidit també en què "no hi ha una sobirania catalana, sinó una sobirania espanyola" que reconeix la Constitució i que es va veure greument conculcada amb les lleis de desconnexió que van impulsar el setembre del 2017 al Parlament de Catalunya.

El que es jutja en aquest procediment, ha afegit, és "un pla concertat, minuciós i pluriconvergent" en què es va crear "una legislació paral·lela que va donar a la gent la idea que els drets que es proclamen van ser totalment lícits".

Així, ha afegit que "unes poques persones no poden decidir sobre el que és de tots". "Segòvia no és dels segovians ni Saragossa dels saragossans, ni Catalunya dels catalans independentistes, sinó de tots", ha afirmat.

LA GRAVETAT DE LES LLEIS DE DESCONNEXIÓ

El fiscal ha dut a terme davant de la sala una anàlisi del contingut de les lleis de desconnexió, l'impuls de la qual constitueix en una part de l'acusació contra els dotze líders independentistes que seuen al banc dels acusats, per impulsar mitjançant aquestes normes d'"aventura" de declarar un estat propi a Catalunya en forma de república i no supeditat a les decisions de l'estat espanyol.

Tot això constitueix al seu parer un "atac obert a l'ordre constitucional" i "desborda per complet", entre d'altres, l'article 9 de la Carta Magna que consagra el respecte a la llei. "La sobirania resideix en el poble espanyol, i això és un valor absolut que no es pot substituir per la sobirania dels pobles que l'integren", ha indicat.

Tot això, ha explicat el fiscal, és el que ha portat al jutge instructor i al tribunal a mantenir altra vegada els exdirigents catalans acusats en presó provisional, a causa de la "pluralitat d'actes de delicte durant un llarg període de temps" per part del Govern català i el Parlament, "amb incitacions directes a la ciutadania" amb l'objectiu últim de "derogar la Constitució" a Catalunya.

A la gravetat dels delictes dels quals se'ls acusa, ha apuntat Cadena, s'hi uneixen els riscos de fugida i de reiteració delictiva que els magistrats han confirmat que han existit durant tot el procediment.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.