BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
"Les administracions públiques catalanes no poden tenir preferència per cap de les dues llengües oficials", ni tampoc els mitjans públics, per ser motiu de discriminació entre llengües, segons diu la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'article 6.1 de l'Estatut.
A la sentència preliminar el TC ja ha considerat inconstitucional que el català sigui la llengua "preferent" de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. L'article estatutari estableix el català "com a llengua d'ús normal i preferent" en els citats àmbits.
"La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent d'aquella llengua en detriment del castellà, llengua oficial a la comunitat autònoma", sentència el TC.
Argumenta que la preferència del català implica la primacia d'una llengua sobre una altra "imposant" l'ús prioritari del català que va en perjudici de l'equilibri "inexcusable" de les dues llengües igualment oficials.
Tot i això, l'alt tribunal reconeix la competència del Parlament per adoptar de manera "adequada i proporcionada" polítiques lingüístiques per "corregir situacions històriques de desequilibri" d'existir, postil·la.
Després de considerar inconstitucional el terme 'preferent', el TC accepta l'expressió del català com a llengua d'"ús normal de comunicació entre els poders públics i la seva relació amb els subjectes privats amb plena validesa i efectes jurídics".
Alhora, considera el castellà llengua d'ús normal a les administracions i mitjans públics catalans "no podent tenir preferència per cap de les dues llengües".
