Actualitzat 23/03/2021 10:42 CET

ERC i la CUP limiten la taula de negociació amb el Govern central a un termini de dos anys

Archivo - Arxivo - La candidata de la CUP a la Presidència de la Generalitat, Dolors Sabater (centre), saluda al líder d'ERC, Oriol Junqueras (d), i al vicepresident de la Generalitat i candidat d'ERC a les eleccions catalanes, Pere Aragonés.
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Subordina el Consell per la República de Puigdemont a una taula de coordinació independentista

BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)

El preacord d'ERC i la CUP per investir Pere Aragonès president de la Generalitat inclou limitar la taula de negociació entre La Moncloa i la Generalitat a dos anys --temps màxim de la legislatura de l'executiu de Pedro Sánchez-- i conclouen que aquest espai "només pot consistir en l'autodeterminació i l'amnistia".

"Des de la crítica i l'escepticisme la CUP es compromet a donar un cert marge de temps a la taula de negociació i no basarà el seu suport o oposició al Govern en funció de la seva existència", recull el document que ha consultat Europa Press, el qual concreta que els cupaires es mantindran en una posició d'oposició al PSOE i al Govern central, i que només es plantejaran formar part de la taula si assumeix el compromís de l'autodeterminació i l'amnistia.

ERC aposta per aquest diàleg i la resolució política en aquest espai, però es compromet a no dilatar la taula innecessàriament i proposa que la seva tasca se sotmeti a una rendició de comptes que permeti avaluar-ne el desenvolupament; una rendició que consideren que ha de tenir una part pública i una altra més discreta, que s'ha de fer en els espais que volen compondre per desplegar l'estratègia independentista.

Aquest òrgan de coordinació independentista resoldrà les diferències que es derivin de la negociació amb l'Estat, perquè són conscients que "implicarà desafiaments i contradiccions derivades de provocacions i crítiques".

Consideren que sempre hauran de prioritzar l'enteniment a la divisió interna dels partits favorables a la independència, i l'espai de coordinació independentista serà el que engegarà els mecanismes per decidir "si el procés de negociació ha de continuar, i com, o si s'ha de suspendre, ajornar o clausurar".

PRIMERA MEITAT DEL 2023

A més de l'avaluació continuada de la taula, el preacord contempla que durant la primera meitat del 2023 la taula de negociació valorarà la seva tasca en cas que continuï vigent, analitzarà si ha donat els seus fruits i decidirà "quins són els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització d'aquesta negociació".

Subratllen que el seu objectiu és "implementar i fer efectiu el consens al qual s'arribi en l'espai de consens estratègic de l'independentisme"; en un document que tant ERC i la CUP sotmetran als seus òrgans interns i que els republicans traslladaran a Junts amb qui volen arribar a un acord que sigui conforme als pactes amb els cupaires.

"NOU EMBAT"

El document contempla dos escenaris possibles: el primer, que la taula de diàleg amb l'Estat doni els seus fruits i el Govern espanyol s'obri a negociar una solució basada en l'autodeterminació i l'amnistia, i el segon, que no passi això, i llavors ERC i la CUP es comprometen a generar les condicions per plantejar el nou embat democràtic durant aquesta legislatura per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada, prioritzant el referèndum.

Així mateix, inclou el compromís dels dos partits que la Mesa del Parlament garanteixi els drets materials, civils i polítics "malgrat les conseqüències que pugui suposar", i aposten per reformar el Reglament de la cambra catalana per garantir-ne la sobirania.

També contemplen la confrontació amb l'Estat per blindar drets en àmbits com l'habitatge, drets de ciutadania, drets i llibertats, subministraments, antifeixisme i ecologisme, per "superar el terreny simbòlic", i per això crearan un grup de treball juridic-polític que estudiï com fer-ho i com evitar conseqüències per als funcionaris.

COORDINACIÓ INDEPENDENTISTA

El preacord d'ERC i la CUP inclou generar una taula de direcció estratègica independentment del resultat de les negociacions de la investidura en la qual han de participar els partits i entitats independentistes.

Aquesta taula ha de servir "per traçar les línies estratègiques, preparar les condicions per al nou embat democràtic amb l'Estat" i estableix que s'ha de convocar com més aviat possible i s'ha de quedar fora del focus de les disputes del dia a dia conjunturals o tàctiques entre partits.

Aquests darrers dies ha transcendit que un dels principals esculls de les negociacions entre ERC i Junts per arribar a un acord és quin òrgan ha de coordinar l'estratègia de l'independentisme i el paper que ha de tenir el Consell per la República, al que Junts vol donar més pes, els republicans en són reticents i els cupaires ni tan sols hi participen.

En aquest sentit, el preacord subordina el Consell per la República a la taula de coordinació estratègica i, malgrat que no n'especifica la funció, situen el Consell que dirigeix l'expresident Carles Puigdemont al mateix nivell que l'Assemblea de Càrrecs Electes, en la qual sí que hi participa la CUP.

"En aquesta taula s'haurà d'acordar com s'estableix la coordinació entre tots els espais existents, com el Consell per la República o l'Assemblea de Càrrecs Electes i s'hauran d'establir els grups de treball necessaris", concreten.

ESTABILITAT I COORDINACIÓ

El document va acompanyat de mecanismes i òrgans de coordinació entre tots dos partits per garantir l'estabilitat de la legislatura i el compliment dels pactes, un dels quals és el que va anunciar dilluns el candidat d'ERC a la presidència, Pere Aragonès, i sotmetre's a una qüestió de confiança durant la primera meitat del 2023.

En aquest punt, la CUP "es compromet a treballar per facilitar la governança en totes les qüestions vinculades als compromisos adquirits i que els impliquin de manera concreta incloent l'estabilitat pressupostària", si els pressupostos recullen les partides necessàries per desplegar els punts de l'acord.

Per coordinar-se i monitoritzar els pactes crearan diversos grups de treball, com el Comitè Permanent de Seguiment, que es reunirà cada mes per avaluar el compliment dels acords, i la Comissió de Coordinació Parlament-Govern, que en farà un seguiment tècnic-polític i la coordinació amb l'acció del Govern, que es reunirà de manera setmanal.

A més, tindran grups de treball sectorials per abordar qüestions en les quals no hi ha un pacte tancat, i també contemplen grups de treball en l'àmbit pressupostari i en l'anàlisi dels grans projectes urbanístics i infraestructures.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés