Alerten que els fons d'inversió "passen a ser els principals propietaris"
TARRAGONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
Els bancs rescatats amb diners públics han protagonitzat prop del 65% dels desnonaments per execució hipotecria a Catalunya després de la crisi, segons un estudi d'investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona amb dades de 2015 i 2016.
Actualment aquests habitatges ja no estan en mans dels bancs, sinó que els han venut a fons d'inversió internacionals, "uns fons voltors que són grans propietaris que grcies a aquesta crisi han pogut acumular tot aquest estoc", que en gran part est en barris vulnerables que es veuran afectats, ha explicat a Europa Press l'investigador Aaron Gutiérrez.
"Aquests fons passen a ser els principals propietaris d'habitatge del país", ha reflexionat l'investigador, que ha considerat que la major part de la legislació que s'ha fet després de la crisi ha facilitat aquesta venda i ha protegit aquests fons, que a més tenen un tractament fiscal que els afavoreix.
Recull aquest estudi el llibre 'Paisatges després de la batalla. Geografia de la crisi immobiliaria', en el qual els investigadors Aaron Gutiérrez i Antoni Domnech --professor i doctorant de la URV, respectivament-- han concls que la crisi immobiliria ha aprofundit les desigualtats socials, "acarnissant-se amb les famílies que menys tenien i els barris més vulnerables".
L'obra, que es presentar aquest dijous a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona, és el resultat d'una línia d'investigació iniciada el 2015 en el grup d'Anlisi Territorial i Estudis Turístics-Gratet i ha donat lloc a la publicació de nou articles científics en revistes internacionals.
REGISTRE DE LA LLEI CATALANA
Les dades de les estadístiques oficials sobre desnonaments no permeten analitzar aquest fenomen per barris, davant del qual els autors van haver d'explorar noves fonts de dades: d'una banda, van seguir per Internet els habitatges procedents de desnonaments, que passen a les mans dels bancs i aquests els posen a la venda a través de les seves filials immobiliries, que els publiquen als seus webs.
Els investigadors van fer un buidatge sistemtic de les dades de fins a 14.000 habitatges en mans de bancs, incloent la seva ubicació i característiques, i amb aquesta font van analitzar una mostra del 35% del total d'habitatges procedents d'execucions hipotecries.
D'altra banda, van demanar a la Generalitat el registre d'habitatges buits que va promoure l'aprovació de la Llei catalana contra l'emergncia habitacional --suspesa i recuperada--, que situava 46.000 habitatges buits en mans dels bancs, entre els quals n'hi havia 9.000 d'obra nova --sobretot perifries i litoral--, i 37.000 de segona m, desnonaments.
Van descobrir que prop del 65% dels pisos estaven en mans d'entitats financeres que havien estat rescatades amb diners públic.
Guitérrez ha reflexionat sobre el fet que aquests habitatges s'haurien pogut destinar a lloguer social, per no ha estat així, i actualment hi ha més pisos procedents d'hipoteques en mans de grans fons d'inversió que destinats a habitatge social.
Els estudis publicats van utilitzar tres escales d'anlisis: a nivell estatal, segons municipi de Catalunya i, en una tercera, analitzant la distribució per barris de les ciutats de més de 100.000 habitants.
