Actualitzat 15/09/2009 13:42

EA creu que País Basc hauria de "seguir la mateixa línia" que Arenys, després d'"arribar a acords entre abertzales"

BILBAO, 15 set. (EUROPA PRESS) -

El secretari general d'EA, Peio Urizar, ha assegurat avui que el País Basc hauria de "seguir la mateixa línia" que Arenys, on es va fer un referèndum independentista, i "arribar a acords entre abertzales" amb l'objectiu de passar "de la teoria a la pràctica". Ha instat a la reflexió entre les forces nacionalistes, perquè "si torna l'oportunitat d'una consulta", s'hauria d'aprofitar.

En una entrevista a Onda Vasca, recollida per Europa Press, Urizar ha assegurat que la seva formació acull la celebració de referèndums com el d'Arenys de Munt, en què es decidia sobre la independència de Catalunya, amb satisfacció, "com no podia ser d'altra manera". "Històricament, EA sempre ha estat a favor de les consultes d'aquest tipus i no fa gaire temps que vam veure com s'aturava la llei de la consulta a Madrid", ha recordat.

Segons el líder nacionalista, "és sa" que es desenvolupi una consulta com de la població catalana que serà recolzada des d'Eusko Alkartasuna.

"Els bascos podem mirar amb certa enveja Catalunya, perquè aquí ja sabem que aquest tipus de coses se solen barrejar amb el tema de la violència i, d'alguna manera, tenen l'avantatge que, tot i que saben que rebran pressions perquè no es faci, tiren endavant", ha dit.

Per a Urizar, el País Basc hauria de "seguir en la mateixa línia, no sé si tant ajuntament per ajuntament, però sí com a plantejament abertzale".

FÒRUMS

El secretari general d'EA ha inclòs aquesta pretensió "en la línia d'arribar a acords amb abertzales, per després posar en marxa coses d'aquest tipus". "El que és clar és que de la teoria cal passar-la a la pràctica", ha afegit.

Un altre cop ha al·ludit a l'absència de celebració d'una consulta al País Basc en l'anetrior legislatura que, segons les seves paraules, ha estat condició 'sine que non' d'EA per entrar a l'executiu. "El PNB ja veia clarament que no volia enfrontar-se amb el Govern espanyol i EB mirava cap a l'altra banda", ha assenyalat.

Segons la seva opinió, "allò hauria d'haver tirat endavant", perquè EA estava disposada a mantenir "un enfrontament institucional". "Ara, si torna a sortir l'oportunitat, s'hauria d'aprofitar. Creiem que com més partits abertzales estiguessin secundant-la, més oportunitats tindria de tirar endavant", ha afirmat.

Urizar ha animat els partits nacionalistes a "seure i proposar els mínims per arribar a acords", entre d'altres motius perquè "sense tant rifi-rafe, els partits d'adscripció espanyola sí que ho estan fent". "Hem de reflexionar -ha afegit- i arribarà aquest acord de mínims, i per això ningú pot vetar ningú. També és veritat que ningú es pot creure que és imprescindible i bloquejar aquesta lliure adhesió".

El dirigent d'Eusko Alkartasuna ha reivindicat la filosofia del Pacte de Lizarra perquè "si alguna vegada l'Estat espanyol s'ha sentit inquiet pel futur d'Euskal Herria, ha estat en aquella època".

"Van veure tant el PSOE com el PP que se'ls escapava de les mans la situació i creiem que, des de 1999, l'estratègia ha canviat. El 2001 van intentar arribar a Ajuria Enea i van fracassar, i ara hem vist que utilitzant la deslegitimació d'una part de la societat basca el PSE i el PP han arribat al Govern", ha dit.

Tot i això, ha admès que cal per això "superar el condicionant d'ETA". "A ETA li tocarà negociar la part tècnica del conflicte, però no podem entrar a l'atzar del que decideixi ETA per arribar a un acord. En aquesta reflexió entenem que hi ha una gran part de la sociologia de l'esquerra abertzale i fem crides perquè facin aquest pas, superant i desmarcant-se dels que hagi de ser ETA en un futur", ha manifestat.

TEMES IDENTITARIS

D'altra banda, Urizar ha assegurat que el lehendakari està caient en l'acusació que va practicar contra l'anetrior Govern basc, al qual censurava centrar-se en tema "identitaris".

"Resulta que està agafant com a bandera el tema de línia amb l'euskera, què dir del mapa del temps... temes que, si en la legislatura passada no eren importants, perquè eren identitaris, els primers passos que han fet ha estat en els problemes que nosaltres sentim com a identitaris", ha argumentat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés